!--akiadsense-->
El passat 20 de gener de 2020 va néixer un nou partit a l’Estat espanyol: Unión Europea de Pensionistas. Aquest partit està presidit per Joan Pau Rica López, exregidor a l’Ajuntament de Vacarisses pel partit municipalista de Veïns per Vacarisses. El mes de maig, el Ministeri de l’Interior va donar el seu vistiplau per legalitzar-lo i és així com aquest projecte ha començat a caminar. Món Terrassa ha parlat amb el vacarissenc perquè expliqui el funcionament d’aquest nou partit i quins són els seus objectius.
Com es va veure involucrat en aquest projecte i com n’ha acabat essent ser escollit president?
Els tres creadors d’UEP provenim de moviments de pensionistes, estàvem involucrats en el sector mitjançant càrrecs executius, però la deriva a la ultradreta d’aquest moviment ens va fer tant a l’actual Secretari General com a mi mateix, abandonar aquesta formació i constituir un nou partit. Així, es van unir dues plataformes de pensionistes (Amigos pensionistas i Amanecer de los pensionistas) que entre ambdues compten amb més de 15 mil seguidors. Un cop aconseguit el propòsti d’unió, es va realitzar la primera acta fundacional en què vaig ser escollit president per els màxims dirigents de les dues plataformes.
Quin és el funcionament del partit? Quants militants són?
El partit és d’ideologia Pro-pensionista, el seu funcionament és democràtic estant regit per un comitè executiu que el componen 11 persones. Les decisions les pren aquest consell, delegades per l’assemblea constituent i es ratifacaran en assemblea general quan es decideixi.
I quin és l’objectiu principal de Unión Europea de Pensionistes?
El principal objectiu és dotar de veu un col·lectiu de pensionistes d’Espanya (actuals i futurs), i en el futur d’Europa, tenint una línia d’anteció primordial per als col·lectius més desfavorits del país. El nostre fet diferencial de la resta de partits actuals és que disposem d’un col·lectiu possible de 10 milions de persones i que practiquem un altre tipus de política basada en l’absoluta honestedat, la renúncia al benefici personal i la projecció a l’opinió pública i als ens polítics amb una abosluta educació i respecte per les persones i institucions, fins i tot a les d’ideologia contrària a la nostra.
Tenen la intenció de presentar-se a les pròximes eleccions?
Tenim la total intenció de presentar-nos a les eleccions parlamentàries d’Espanya però atenent a la nostra manca total de liquiditat, hem de concentrar-nos en consolidar el partit a les províncies espanyoles, de les quals, per cert, ja hi tenim 25 delegcions. No desestimem presentar-nos a les eleccions autonòmiques a mesura que puguem crear múscul humà i econòmic.
Per què creu que era necessari crear un partit exclusiu de pensionistes? No n’hi ha prou en què sigui un dels punts en els programes electorals dels partits tradicionals?
No cal crear un partit exclusivament de pensionistes, però s’ha de tenir en compte que la partida de pensions suposa el 40 i escaig per cent del pressupost general de l’Estat. És la partida més gran però no es troba blindada i, per tant, pot ser rebaixada, no actualitzada o fins i tot suspesa. Aquest és el nostre objectiu: hem de blindar definitivament aquesta partida per poder seguir percebent la pensió, millorar-ne la quantitat perquè permeti viure els perceptors, i assegurar les pensions de les generacions futures de manera defintiva.
Quina valoració fa de la gestió del govern català i espanyol de la crisi sanitària en referència als pensionistes: S’ha pensat en ells? S’han fet prou mesures?
La valoració que fem del govern català i espanyol en la gestió d’aquesta crisi sanitària és paral·lela per a tots dos executius. La crisi ha manifestat l’absoluta manca de previsió sanitària per contingències especials Ha quedat patent que el transvassament dels centres públics de salut a la sanitat privada no ha contribuït a com emprendre la tasca sanitària. I, per suposat, la manca de recursos, l’escassetat de personal, les plantes hospitalàries tancades, no han ajudat que el desenvolupament de la pandèmia hagi estat menys lesiu. Estem segurs que en les circumstàncies oposades, no s’hauria desenvolupat amb la virulència que ha succeït. Les mesures de confinament han estat preses a la llegure i tard, i el pitjor és que el procés de desconfinament està produint un rebrot per la falta de contundència en la seva aplicació. Quant als pensionistes, no hem estat tractats d’una manera especial, més enllà de considerar-nos persones de risc extrem i confinar-nos a casa. No hem pogut atendre les ajudes familiars que dispensem i que tothom sap que són primordials: la cursa de nens, ajudes alimentàries i allotjament.
I pel que fa a la gestió de les residències?
Ha quedat de manifest que per falta d’inspeccions sistemàtiques, s’ha constatat la falta d’atenció a la nostra gent gran en moltes d’elles. A més d’un inadequat nivell alimentari, amuntegament, manca de personal sanitari i descontrol en la vida dels residents. Tot plegat ha desencadenat un nivell de mortalitat que no ha estat equivalent a cap altre col·lectiu del país.
