!--akiadsense-->
Aquest 17 de maig és el Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia amb motiu de commemoració de la desclassificació de l’homosexualitat com a malaltia mental per part de l’Organització Mundial de la Salut el 17 de maig de 1990, ara fa exactament 30 anys. Parlem amb la regidora LGTBi de l’Ajuntament de Terrassa, Jennifer Ramírez, per conèixer en quina situació es troba la ciutat en la lluita pels drest d’aquest col·lectiu i els reptes de futur:
Terrassa és considerada una de les ciutats més LGTBfriendly de Catalunya. És una etiqueta merescuda?
Sí, a Terrassa tothom hi té cabuda, sempre ho hem dit i prediquem amb l’exemple i la trajectòria de polítiques LGTBI es remunta ja als anys noranta. Totes les persones tenim els mateixos drets, vinguem d’on vinguem, estimem com estimem. També se’ns coneix com a Transrrassa, crec que aquí les persones trans es poden sentir bé, i tot és gràcies a la xarxa que hi ha entre persones i també entitats. Una xarxa que es consolida amb la Taula del Pacte per a la diversitat, afectiva, sexual i de gènere (DASIG).
Molts diuen que ja no hi ha motius per celebrar el Dia contra l’homofòbia perquè s’ha arribat a la igualtat de drets. Per què des de l’Ajuntament es considera necessari fer-ho i fer-ho de manera institucional?
Perquè igualtat legal no vol dir igualtat real. A peu de carrer encara hi ha discriminació i el fet de donar ressò i fer-ho visible ajuda a normativitzar les coses. Encara hi ha gent, per sort molt poca, que es pensa que té dret a insultar o menysprear les persones del col·lectiu LGTBI. I per això des de l’Ajuntament hi ha un servei d’atenció integral a la diversitat afectiva sexual i de gènere (SAID DASIG) que atén persones i famílies que pateixen aquestes discriminacions.
Arreu de la ciutat, cada cert temps, apareixen pintades o es fan circular escrits on s’utilitza la condició sexual per atacar o fer befa de l’alcalde. La sorprèn que encara es facin servir aquestes armes polítiques? Com és partidària de fer-hi front?
Sí, sempre ens sobtarà que ens increpin amb actituds LGTBI-fòbiques. Sempre defensem que aquests fets s’han de denunciar, i és el que hem fet fins ara a la fiscalia de delictes d’odi que és qui persegueix aquests delictes. Per sort, han anat millorant i esperem que s’erradiqui per sempre amb polítiques de prevenció, conscienciació i formació que són les que estem duent a terme.
Terrassa ha hagut de lamentar aquest any la pèrdua d’un estudiant víctima de bullying per la seva orientació sexual. Són les escoles encara un dels punts febles en la lluita contra l’homofòbia? Què es pot fer perquè els infants i joves s’hi sentin segurs?
El bullying afecta infants i adolescents que el seu entorn els considera diferents per molts motius, pel seu color de pell, creences, capacitats funcionals i també per la seva expressió de gènere o desig sexual. Hem de respectar aquesta diversitat de persones que som, i posicionar-nos en contra d’aquelles persones que abusen d’altres pel fet de ser diferents. Cal que les escoles tinguin equips professionals formats, eines per gestionar aquesta la diversitat.
Més del 50% dels homosexuals afirma que evita agafar de la mà en públic a la seva parella per por, segons una enquesta realitzada per l’Agència Europea dels Drets Fonamentals. És Terrassa una ciutat segura? I malgrat això perquè creu que les parelles homosexuals encara s’amaguen?
A Terrassa s’han donat casos molt puntuals de LGTBI-fòbia a l’espai públic que s’hagin denunciat, però la nostra lluita és i serà per la llibertat afectivo-sexual de qualsevol persona. No crec que les persones homosexuals o bisexuals s’amaguin, simplement no totes les parelles decideixen anar agafades de la mà. Tot i que depèn de l’empoderament, l’edat, del lloc, i horari per això seguim treballant campanyes de conscienciació, actes de visibilitat i denúncia per a garantir aquest dret.
Tot i que les enquestes diuen que l’acceptació de les parelles homosexuals és cada vegada més elevada entre la població, el nombre d’agressions físiques i verbals continuen sent massa habituals i fins i tot hi ha hagut un repunt de casos a nivell estatal i català. Quina és la situació de Terrassa? Quantes denúncies s’han interposat relacionades amb l’homofòbia el darrer any, s’ha notat aquest increment? I en quins àmbits es produeixen (familiars, via pública, feina, oci, etc).
Des de l’aprovació de la llei del 11/ 2014 la Generalitat ha desplegat la xarxa de serveis d’atenció integrals a Catalunya. Aquest fet fa que des d’aquests serveis es recullin dades i denúncies. A Terrassa des del 2017 tenim el SAID DASIG des del qual no ha arribat a una desena de denúncies interposades, malgrat s’ha fet una atenció a gairebé a 200 persones. Creiem que el procediment dels delictes d’odi no faciliten la denúncia, cal millorar en aquest aspecte.
Amb el confinament han notat des del Servei d’Atenció DASIG un increment dels incidents relacionats amb l’homofòbia? Quina ha estat l’actuació de l’Ajuntament? Què pregunten o quines són les necessitats de les persones que han trucat al servei.
Durant el confinament el serveis s’ha prestat de manera ordinària, atenent totes les incidències i fent seguiment a les persones i familiars usuàries del servei. Per sort les eines digitals ens permeten continuar la feina d’una manera telemàtica, adaptant-nos a la situació. Des del 16 de març fins al 14 de maig s’ha fet seguiment a 54 persones -50 de seguiment i 4 de noves- . De les quals 38 són del col·lectiu LGTBI i 16 familiars. A més s’han fet 3 intervencions per LGTBI-fòbia a la llar.
És important destacar que el SAI DASIG continua l’atenció telefònica no presencial per garantir que es puguin atendre totes les persones que ho necessitin. Com a alternativa a l’atenció presencial, es pot enviar un correu electrònic a [email protected] o el telèfon 651.195.182 (trucades i whatsapp) que funciona de 8 a 15 h de dilluns a divendres. Per emergències en cas d’LGTB-fòbia, fora d’aquest horari es pot trucar al telèfon d’emergències de Catalunya (112) o enviar un correu a [email protected]
