El PSC reclama abordar la inseguretat a Terrassa sense fer “alarmisme”. Aquest dijous, dia 9 d’octubre, la seu dels socialistes ha acollit la jornada “Seguretat urbana: convivència, espai públic i comunitat”, amb la participació de tres persones implicades en aquest àmbit des de diferents vessants, com són Oriol Guerrero, secretari de seguretat de l’agrupació local; Oscar Chamorro, director d’Àrea de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil de l’Ajuntament de Sant Celoni; i Anna Almécija, membre de l’Associació Catalana per la Prevenció de la Inseguretat a través del Disseny Ambiental.
Els socialistes consideren que el debat sobre la seguretat a Terrassa ha d’anar acompanyat d’experts en la matèria, sense oblidar “la participació indispensable de la ciutadania”, i que cal abordar-lo des d’un “punt de vista més ampli, incloent-hi sinergies amb altres poblacions properes per compartir experiències i solucions efectives”. En aquest sentit, l’agrupació municipal aprofita per recordar que el seu partit dirigeix el govern autonòmic i estatal, afavorint una major coordinació entre administracions i tenint “major capacitat d’incidència” que d’altres, sense oblidar “el nostre tarannà local”.
“El govern no pot mirar cap a una altra banda”
Després del debat, el primer secretari del PSC de Terrassa, Adrián Sánchez, va aprofitar per extreure’n conclusions i indicar què consideren des del principal partit de l’oposició a l’Ajuntament de Terrassa que cal fer amb un tema que des de fa mesos està monopolitzant les xarxes, especialment, des de determinats sectors polítics i socials. Els socialistes consideren que cal situar “al capdavant de les prioritats polítiques” i abordar “la percepció d’inseguretat dels terrassencs”.
Sánchez no dubta que “és una de les principals preocupacions de la ciutadania” i que, com a tal no es pot ignorar, “no es pot governar mirant cap a una altra banda quan els veïns demanen sentir-se segurs i millorar la convivència als barris”, ha recalcat el primer secretari. D’aquesta manera, Sánchez apunta que aquest tema hauria de ser “una política pública primordial, en tant que es tracta d’un dret fonamental del qual en depèn directament la convivència i la llibertat”.
Això sí, volen marcar una línia de separació respecte a la manera que d’altres partits fan bandera d’aquesta problemàtica. “Hem de garantir que l’abordatge sobre un problema d’aquesta magnitud es faci des del coneixement i l’evidència i mai des de l’alarmisme, però tampoc des del negacionisme”.
