!--akiadsense-->
El restabliment dels consellers del Govern legítim està portant algun maldecap a Junts per Catalunya, més enllà dels problemes d’ERC amb el posicionament de Toni Comin. El de Salut és el darrer mohicà dels consellers d’ERC que es volen mantenir a Govern. Els equips jurídics i els negociadors de la formació del Govern han fet un darrer emplaçament a Lluís Puig, Jordi Turull i Josep Rull per tal que decideixin si volen ser restablerts com a consellers en l’executiu de Quim Torra advertint-los de les conseqüències. La resta de consellers ja han anunciat la seva renúncia. La proposta no hauria caigut gairebé alguns dels consellers que haurien interpretat els emplaçaments com una petició de renúncia.
L’emplaçament però no és retòric i va acompanyat d’explicacions per tal que els consellers acabin de decidir-se. De fet, fonts de la formació asseguren a El Món que la formació de Govern no és “immediata” per que cal “calibrar bé” les conseqüències, el control de danys i prendre contramesures a la resposta de l’Estat.
En aquest sentit, la primera amenaça pel Govern de Torra és que els nomenaments de Rull, Turull o Gordi siguin impugnats per la Moncloa i que empantaneguin la formació del Govern en conselleries de pes com Territori i Sostenibilitat o Presidència. Així recorden que amb una impugnació l’Estat aturaria els nomenaments que hauria de fer el conseller, fins i tot, els virtuals comissionats que podrien nomenar per fer de marmessors del departament. “Seria poc operatiu i cal tenir-ho en compte”, apunten fonts de Govern.
Un dels altres riscos, sobretot per Turull i Rull, donat que Puig no està processat per rebel·lió, és la inhabilitació preventiva que podria decretar el magistrat instructor del Tribunal Suprem sobre la causa de l’1-O, Pablo Llarena, en els propers dies.
Ara els consellers empresonats o a l’exili tenen la darrera paraula, tot i que algun s’hauria mostrat molest en interpretar la descripció del que podria passar com una “petició de renúncia” que bellugaria tot el sudoku de la configuració de Govern. Una renúncia que algunes fonts interpreten que no tindria cap sentit a la vista de la victòria que va suposar la decisió de la justícia belga de desestimar la petició d’extradició.
S’afegeixen altres variables que poden complicar la formació del Govern. Una d’aquestes és que la literalitat del decret d’aplicació del155 deixaria en mans de Mariano Rajoy el nomenament perquè la intervenció no s’aixeca fins que el Govern no ha pres possessió. Sigui quina sigui la decisió dels consellers, si finalment ni Turull, ni Rull, ni Puig no continuen com a consellers, els que vindrien per darrera serien Elsa Artadi que es quedaria amb Presidència, Damià Calvet a Territori, Albert Batet amb Empresa i Laura Borràs amb Cultura.
