La tecnologia actual permet que els plens municipals es puguin seguir des de casa, o recuperar-los tranquil·lament perquè queden gravats a YouTube. També que els regidors que no es poden desplaçar hi puguin assistir virtualment. Així va ser aquest divendres al matí el cas de l’Ona Martínez, cap del grup d’ERC, que acaba de tenir el seu segon nadó i la veiem de tant en tant enfeinada a través de la pantalla. Però la Marta Giménez, cap del grup del PP, sí que es va desplaçar amb el seu peroné esquerre fracturat damunt d’un tamboret de la sala de plens. Són detalls que es perceben en la distància curta, alhora que s’observa la reacció d’uns i altres a les intervencions i es conserva aquella atmosfera que ha de tenir un debat ciutadà cara a cara. El públic continua sent poc nombrós, les vetllades han donat pas a les matinals i no hi ha potser aquella intensitat de moments de transició, però el recanvi generacional és molt més representatiu en gènere, origen i actituds de la ciutat.

Una altra diferència és que ara el fum no surt de les xemeneies tèxtils, però sí dels cotxes i les motos. I malgrat l’altra transició cap als vehicles elèctrics. Ho recordava la representant de l’Associació BiciTerrassa (BiTer) en la seva proposta al ple per prohibir l’estacionament de les motocicletes a les voreres, fins i tot en els espais que sí que hi està previst per no obstaculitzar el pas dels vianants. En deu anys, el nombre de cotxes a Terrassa ha augmentat en un 10% i el de motos en un 40%. Perquè la població creix i la mobilitat també entre els municipis metropolitans. La seva proposta en conjunt només va rebre el suport d’ERC, però gairebé tots els grups van dir que coincidien en algun dels seus punts sobre una major conscienciació dels motoristes. El problema és on van a parar totes aquestes motos i si és possible guanyar espai als aparcaments i parquímetres dels cotxes.

Unes Zones de Baixes Emissions qüestionades

Hi ha d’haver també solucions tecnològiques per a la convivència de vianants i vehicles, i normes. De moment, fins a principis del 2026 no estaran actives les càmeres que ja hi ha instal·lades a la zona de vianants del centre per detectar aquests vehicles que se salten la prohibició, segons va anunciar el tinent d’alcalde de Territori, Xavier Cardona. Però el gran entrellat ara mateix són les Zones de Baixes Emissions (ZBE), que a l’àrea metropolitana i a Terrassa ja està en marxa però pendent de la plataforma que faci possible el control i les sancions. L’ordenança terrassenca que impedeix circular-hi amb cotxes que no disposin de l’etiqueta ambiental, en aquest perímetre ZBE d’un centre de Terrassa ampliat, preveu diverses excepcions inclosa la dels conductors empadronats dins d’aquest perímetre. Però tant el perímetre com les exempcions ja es van posar en dubte des del mateix moment de l’ordenança. Amb el risc que, al final, l’excepció sigui la norma i l’obligatorietat cap.

La cap del grup del PP, Marta Giménez, intervenint al ple amb el peroné fracturat | PP Terrassa

La portaveu del PP Giménez portava aquest dimecres la moció d’ampliar el no compliment per a tots els empadronats a Terrassa durant cinc anys, amb l’argument que l’actual normativa discrimina els terrassencs per lloc de residència i situació econòmica si no poden canviar el vehicle. Fins i tot, afegia que s’hi hauria de permetre altres conductors comarcals per no perjudicar l’activitat econòmica local. La resta de grups li responien que això, de fet, suposava boicotejar la ZBE (Meritxell Lluís, Junts). Josep Forn, d’ERC, li deia d’acord però no com a exempció sinó com a compliment de tots els terrassencs, inclòs els del centre. Josefina Merino, del PSC, demanava temps per estudiar-ho i Cardona, en nom del grup municipal, es pronunciava d’una manera semblant però recordant que si l’exempció s’estenia a tota la ciutat també hi havia el perill que els dies de màxima contaminació cap dels vehicles amb distintiu B podria circular. A més, Cardona incidia en la soledat d’una ciutat tan gran com Terrassa davant d’una decisió com aquesta.

En el seu cas, la portaveu de Vox, Alicia Tomás, justificava la seva abstenció avançant que per al ple d’octubre prepara una bateria de mocions en el mateix sentit que el PP però per eliminar completament la ZBE. D’acord amb la seva ideologia climatoescèptica. No va ser un ple especialment tens, però. Tomás va voler fer passar una moció sobre la suposada infiltració islamista del Marroc a les escoles de la ciutat, en llengua i cultura àrabs, que va rebre l’oposició rotunda dels altres grups excepte del PP que hi va votar a favor amb l’argument que un ensenyament com aquest s’hauria de fer en escoles apart finançades pels països d’origen.

Compromís de respondre instàncies entre 30 i 60 dies

Només hi va haver unanimitat en l’atorgament de la Medalla d’Honor de la Ciutat a la Policia Municipal pels seus 150 anys i en la moció socialista perquè les instàncies a l’ajuntament es contestin en un màxim de 30 dies, hi hagi un sistema de control i es publiquin les dades al Portal de Transparència. Un compromís a verificar, després que s’hagi arribat a un acord entremig d’entre trenta i seixanta dies. I malgrat acusacions encreuades sobre les responsabilitats, ERC va aconseguir que s’aprovés la seva moció demanant revertir les retallades de la Generalitat en integradors i educadors socials aquest curs en una setzena d’escoles de la ciutat, amb els vots del govern de Tot per Terrassa i Junts (abstenció del PSC).

Va contribuir a la distensió el sentit acomiadament de la regidora socialista Carlota Menéndez, que plega perquè considera que no pot seguir assumint amb condicions la seva tasca alhora que continua exercint de professora universitària. La declaració inicial de suport al poble palestí per l’actual massacre a Gaza, consensuada entre tots menys el PP i VOX, no va comptar en aquest sentit amb cap intervenció d’aquests dos. I, al final, l’alcalde Jordi Ballart va esquivar la pregunta incisiva del socialista Javi Garcia sobre la reacció de Ballart a un informe del Tribunal de Comptes afirmant que el seu grup Tot per Terrassa “treu un 0% en transparència” – en què ho acusava de ‘fake’ a les xarxes – manifestant que respondrà al mitjà en qüestió (la web CatalunyaPress) en un termini de tres dies. Es va desactivar una altra possible enganxada.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa