Ja fa quatre anys de l’1 d’octubre de 2017, on mes de 60.000 persones van votar. A Terrassa, com a Catalunya, a tots els punts de votació establerts hi havia urnes per votar en el referèndum d’independència. Desenes, potser centenars de terrassencs havien protegit les escoles durant la nit i havien guardat les urnes a casa seva o als seus magatzems. Fins i tot als cotxes. Malgrat la munió de persones que van participar en l’organització, cap ni una se’n va anar de la llengua, un fet incre¨ïble. Molta gent tenia les urnes a casa, i va callar, fins i tot ho va amagar a la família i als amics i coneguts. Que ningú xerrés sembla impossible, però va ser així.

Furgonetes dels Mossos a Cementiri Vell pel referèndum  | Cristóbal Castro
Furgonetes dels Mossos a Cementiri Vell pel referèndum | Cristóbal Castro

D’aquesta manera, el dia 1 hi havia urnes als col·legis electorals, sense que els cossos d’intel·ligència de l’estat haguessin estat capaces de descobrir on era el material de votació. Per a l’independentisme terrassenc, aquell dia va ser una festa cívica, pacífica, il·lusionant i i amb cues als punts de votació. També de nervis quan s’e sentia que en altres punts de Catalunya la Policia Nacional i la Guàrdia Civil havien repartit estopa a dojo. Terrassa es va salvar dels cops. I mai se sabran les raons, tot i que sempre s’ha especulat amb trucades del delegat del govern a Catalunya, Enric Millo, un fill de la capital egarenca i amb família independentista. Serà una història de la qual mai segurament se sabrà l’entrellat. Sí que van córrer històries que agents de la Policia Nacional o de la Guàrdia Civil voltaven per Terrassa, però van ser només això, històries.

La resposta de la ciutadania va ser espectacular, i va superar totes les expectatives. Hi havia ganes de votar, moltes. Ho demostra la participació. Cap a dos quarts de vuit del vespre va començar el recompte a les meses. Va ser aleshores quan es van viure els moments més emotius. Després d’una jornada de tensió es van deixar sentir aplaudiments i crits, fins i tot alguns càntics. Van votar un total de 60.294 persones, gairebé un 40 per cent del cens (153.025 persones). Dels que van dipositar les paperetes en les urnes de plàstic, 52.837 ho van fer a favor de la independència de Catalunya mentre que 5.730 ho van fer en contra. I a aquests se’ls va agrair el gest de prendre part en la consulta, perquè no es tractava de dir “sí” o “no”, sinó de manifestar-se sobre el futur del país.

Marxes, concentració i festa per no oblidar el referèndum de l’1 d’octubre

AL col·legi electoral de Cementiri Vell, a les dotze del migdia, un gran desplegament dels Mossos va posar en alerta els concentrats, que van demanar reforços. Els egarencs partidaris del referèndum -a favor però també en contra de la independència- van respondre i es van acostar a fer una gran muralla humana per impedir-ne l’accés. Fins i tot van anar-hi els Bombers per reforçar-ne la defensa. Finalment però, no va caldre. Els Mossos es van retirar i la Policia Nacional mai va aparèixer. També es podria destacar l’episodi ja a l’hora del tancament de les urnes a l’Institut Montserrat Roig, on una patrulla de Mossos va intentar entrar. Ràpidament la gent va reaccionar i se’ls va tancar les portes.

Cap a dos quarts de vuit va començar el recompte a les meses. Va ser aleshores quan es van viure els moments més emotius. Després d’una jornada de tensió es van deixar sentir aplaudiments i crits, fins i tot alguns càntics.

Nou comentari