Perill d’arrossegar Terrassa al desprestigi Abans de 2011 en els Plens de l’ Ajuntament de Terrassa era freqüent l’ús de la jaqueta en general i la corbata en els homes, i no sols en els Plens, sinó en les reunions entre partits i amb les entitats de la ciutat. Això ha anat canviant. Una de les conseqüències de les crisis de 2008 va afectar la indumentària dels polítics, produint- se una transformació cap a formes més pròximes, això té a veure amb la indumentària, però també amb el llenguatge. Com en tot, a vegades es degenera, i trobem individus que no dubten a assistir als Plens municipals sense haver-se endreçat prou, o utilitzant un llenguatge irrespectuós, insolent i insultant. Ni tan calb que es vegin els cervells, ni amb dues perruques…

Els tres partits de l’oposició hem demanat la dimissió de Noel Duque, el quart tinent d’alcalde del Ajuntament de Terrassa, per un vídeo en xarxes socials en el qual dirigint-se a l’oposició deia: «Esteu malalts, esteu malament del cap». «Sou gent que no carbura bé». «Jo no m’amago. A mi em feu por, però aniré per vosaltres».

Però l’anterior és només la penúltima, perquè fa uns pocs mesos va assenyalar com a racistes en un Ple a membres de PSC i Ciutadans. I abans, en la constitució de la comissió permanent del Consell de la FP, el senyor Duque va respondre a la crítica de Ciutadans sobre aspectes del discurs de l’alcalde: «I què fem? Anem per ell?», davant la sorpresa de diversos testimonis. No obstant això, l’últim es va produir el passat dia dotze; en una reunió preparatòria del Pacte de Ciutat, aquest que escriu li va pregar a l’alcalde que prengués mesures serioses si tornava a succeir una nova sortida de to del quart tinent d’alcalde de la tercera ciutat de Catalunya.

Doncs bé, mentre això succeïa el senyor Duque tornava a reincidir en xarxes socials, sense oblidar el seu costum de fer judicis de valor sobre l’estatus social o econòmic de membres de l’oposició, com si no fóssim la gran majoria treballadors assalariats. Un exercici que diu molt poc de la capacitat de reflexió de qui cobra 4.733 euros al mes per catorze pagues, jo no conec a ningú honrat que coure aquests diners per insultar a la gent. L’actual equip de govern té majoria suficient com per a tirar-se a l’esquena la petició d’apartar a aquest regidor de les labors de govern, però la ciutat no pot permetre’s aquest luxe. Estem immersos en la qual ja és la major crisi sanitària, però també econòmica i social que mai viurem.

A Terrassa ja s’ha començat a treballar en un Pacte de Ciutat per a travessar 2020 i 2021 units, un exercici comprometedor per part del govern, i molt generós per part de l’oposició. És un Pacte seriós, i es fonamenta en la confiança. Una confiança que haurà de compartir-se amb els agents socials i econòmics de la ciutat, és aquest un escenari refractari a les fanfarronades, perquè on la gent es juga el seu futur hi ha poc espai per a la frivolitat, la ignorància i la xarlataneria. L’alcalde de Terrassa té un paper difícil en un difícil moment, però l’oposició ja li ha dit que pot comptar amb ella, des de la serietat, el rigor i la confiança. No vull pensar que podria tirar-ho tot a perdre per falta de valentia a l’hora d’indicar-li la porta de sortida a qui no estigui a l’altura en el seu govern.

Hi ha moltes persones que van dipositar la seva confiança en Tot per Terrassa com a partit transversal en l’ideològic i municipalista en l’organitzatiu. Molta gent els ha votat perquè es van creure un discurs de canvi d’ampli espectre social contrari a qualsevol política de barricada entre rics i pobres, entra aturats i treballadors. Per això no entenc la irresponsabilitat del senyor Duque, si no vol portar a l’ajuntament i al seu alcalde al desprestigi hauria de ser ell el que dimitís, si vol continuar sent fidel a aquests valors que tant li agrada pregonar.

Nou comentari

Comparteix