MónTerrassa
Pdecat Terrassa vol un pla que defineixi el futur del Mercat
  • CA

El PDECAT porta l properr ple municipal una proposta de resolució sobre un Pla Director que “defineixi el futur Mercat de la Independència i que estableixi el nou perfil funcional i de serveis d’aquest equipament, contemplant de manera especial el soterrani que limita amb la rambla d’Ègara com a espai que generi una potent dinamització comercial, cultural i ciutadana tant per al propi mercat com per al seu entorn urbà”.

Proposta

DE GRAN ATRACTIVITAT

Miquel Sàmper i Rodríguez, portaveu del Grup Municipal a Terrassa del Partit Demòcrata

(PDeCAT), d’acord amb allò que estableixen els articles 57.4 i 73 del Reglament Orgànic

Municipal de l’Ajuntament de Terrassa, presenta la següent proposta de resolució al Ple

d’aquesta Corporació.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Des de fa ja massa anys que el Mercat de la Independència ve donant clars símptomes d’una

manca d’actualització a la realitat comercial actual, així com del seu propi servei de proveïment

de frescos d’una manera competitiva i eficient en relació al seu entorn urbà i la modernitat

d’aquest sector en els temps actuals.

És per això que l’Ajuntament ha vingut desenvolupant al llarg dels darrers anys, accions i

esforços per tal d’aconseguir l’actualització que aquest servei requereix, tant des de la

perspectiva del seu pla comercial com de la seva dinamització ciutadana i també a través

d’algunes millores del propi espai físic on s’ubica i el manteniment de l’edifici.

És precisament aquest últim element, l’edifici històric del Mercat de la Independència, el que

confereix a aquest servei un valor afegit d’especial singularitat, tant de centralitat urbana com

de patrimoni cultural, però també alhora el que condiciona molt notablement la seva operativitat

arquitectònica a l’hora d’ajustar-se als nous temps.

Aquest condicionant ve fent-se especialment palès en la complexitat extraordinària que

planteja, per exemple, la seva climatització, així com també per a altres factors funcionals

d’accessibilitat, mobilitat, dimensionat dels espais i també de neteja i manteniment. Incendis

com el sofert recentment en una de les parades, sortosament sense majors conseqüències,

posen de manifest l’envelliment més que notori d’aquest equipament de servei que, malgrat els

esforços de l’Ajuntament en mantenir-lo en les condicions mínimament adequades de

funcionament amb les que presta el servei a hores d’ara, és de molt difícil sostenibilitat

econòmica a futur, més encara si tenim en compte la limitada, per força, rendibilitat social

conseqüent del servei que presta.

I és que aquesta situació de desajust és gairebé inevitable si no s’hi adopten mesures

imaginatives d’una certa contundència actualitzadora. Aquest fet, al que la nostra ciutat sembla

voler resistir-se, es fa ineludiblement evident quan recordem que la primera pedra d’aquest

mercat municipal va posar-se el 4 de juliol de 1904, amb motiu de la Festa Major d’aquell any, i

que va inaugurar-se el 14 de novembre de 1908, quan Terrassa comptava només amb una

població de 18.000 habitants.

Resulta obvi el desajust anacrònic d’aquest equipament al temps i la realitat actual. Un

desajust que, malgrat l’obvietat, és de molt difícil gestió i solució. I això és així no només per la

qualificació de patrimoni històric que protegeix aquest edifici, sinó per l’activitat econòmica que

s’hi realitza i de la que en depenen moltes famílies a través dels seus negocis, de manera tal

que el factor econòmic esdevé aquí crucial i crític.

Finalment, i per altra banda, la pròpia presència rotunda d’un dels edificis més emblemàtics del

centre de la ciutat, ha acabat també comportant alguna ombra excessivament gran en el

dinamisme urbà del seu entorn més immediata. Ens referim ara, especialment, a la façana

d’aquest immoble històric que dona front a la Rambla d’Ègara, la qual imposa a aquesta

important artèria ciutadana un línia de mur sense activitat comercial excessivament llarga

actualment, i que condiciona també el dinamisme d’aquest punt tan important del nostre centre

històric.

És per tot això que es fa imprescindible l’adopció urgent d’una nova estratègia comercial per al

Mercat de la Independència que, tot i respectar l’actual activitat dels venedors que hi tenen llurs

negocis i, per tant, d’acord amb ells, incideixi resolutòriament en els factors breument

esmentats anteriorment i que en condicionen la seva sostenibilitat i bon servei públic.

En la nostra opinió, i tal com ja s’ha demostrat com a model d’èxit en la renovació

modernitzadora de molts d’altres mercats municipals igualment antics a Catalunya i la resta de

l’estat espanyol, aquest nou revulsiu ha de passar, entre moltes d’altres accions

complementàries, per l’apertura a la rambla de la façana del mercat que hi dona front, amb la

incorporació d’una nova oferta comercial, afegida a la dels productes de fresc actuals, que sigui

generadora i al mateix temps atractora d’una nova i major activitat ciutadana, en una franja

horària més àmplia que la vigent, i que alhora operi també com a gran dinamitzador de l’entorn

del mercat, amb una immediata i més destacada incidència beneficiosa per a la rambla

d’Ègara.

Coneixedors com són que el Servei de Comerç de l’Àrea de Cultura, Innovació i Projecció de la

Ciutat està estudiant les millors alternatives possibles per tal d’assolir la modernització del

mercat i la dinamització comercial del seu entorn i que, a tal efecte, està redactant un Pla

Director que defineixi el nou Mercat de la Independència.

Per tot això, el grup municipal del Partit Demòcrata proposa al Ple de l’Ajuntament de Terrassa

l’adopció dels següents

ACORDS

Primer.- Completar durant el primer trimestre de 2018 un Pla Director que defineixi el futur

Mercat de la Independència i que estableixi el nou perfil funcional i de serveis d’aquest

equipament, contemplant de manera especial el soterrani que limita amb la rambla d’Ègara

com a espai que generi una potent dinamització comercial, cultural i ciutadana tant per al propi

mercat com per al seu entorn urbà.

Segon.- Actualitzar conseqüentment el Pla Comercial i el Reglament que regulen el

funcionament d’aquest mercat, sempre amb la informació prèvia i la participació dels venedors

que han de seguir desenvolupant-hi la seva activitat.

Tercer.- Dur a terme totes les actuacions necessàries per tal de fer possible l’execució d’aquest

nou projecte, tant en l’àmbit patrimonial, com urbanístic i comercial, així com els processos de

concurrència necessaris per a la implantació de qualsevol nova activitat econòmica

complementària a l’existent.

Quart.- Constituir una Comissió de Seguiment de l’execució i implementació d’aquest Pla

Director, integrada per una representació dels venedors, per una representació dels grups

municipals, per una representació de l’Associació Comerç Terrassa Centre, per la presidència

del Districte 1 i a la qual assistiran també els tècnics municipals que siguin requerits en cada

cas.

Això no obstant, l’Ajuntament en Ple resoldrà allò que estimi més escaient.

Miquel Sàmper i Rodríguez

Portaveu del grup municipal del Partit Demòcrata

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa