El 26 M ha fet dos anys d’unes eleccions municipals històriques a Terrassa que ho van capgirar tot i amb uns resultats que van sorprendre tothom i van permetre acabar amb 40 anys d’hegemonia del PSC al capdavant de l’Ajuntament. Fem una repassada a aquell moment amb un dels articles que Món Terrassa va publicar aquells dies.

Les dades de participació a les eleccions municipals de Terrassa mai han fet massa goig, i la de 2019 tampoc massa. Tot i així, enguany ha estat la cinquena més alta de la història, amb un 59,11 per cent.

Llevat de les tres primeres convocatòries, just recuperada la democràcia, que van superar el 60%, la resta de comicis han patit per tenir unes dades més o menys dignes (amb una excepció al 1995). Aquest any s’ha fregat el percentatge.

Contràriament el que podria pensar-se i el que resultaria més lògic, sembla que els egarencs els importa menys qui mana al seu ajuntament que no qui mana a la Generalitat o a la Moncloa.

L’any 2015 va ser un any que, com l’actual, els ciutadans van passar fins a tres cops per les urnes. Primer va ser justament les municipals, al 24 de maig, amb un 54,64%. Després les eleccions al Parlament, al 27 de setembre, que va recollir una participació vorejant el 76%. I, finalment, amb les generals, el 20 de desembre, on la participació a la nostra ciutat es va enfilar al 70,63% (quatre punts més que en les generals de 2011). Així doncs, les municipals van tornar a ser la “germana lletja” i es van quedar amb unes xifres de votants, justet.

L’any següent, el 2016, tindríem de nou eleccions generals, amb una participació que va arribar al 61,58% mentre que el 2017 va ser el torn del Parlament, amb el rècord històric del 82%. Les darreres eleccions també han deixat xifres que fregaven el 78%.

Nou comentari