!--akiadsense-->
El parc de Sant Jordi entra dins d’una nova fase, la segona, del procés de vianització d’espais del Centre. Jordi Ballart, en una entrevista a Món Terrassa, reconeix que s’ha de treballar molt perquè és complicat. L’objectiu és integrar el parc, la masia Freixa i la plaça de Freixa i Argemí a tot l’àmbit per a vianants.
L’alcalde afirma que l’espai verd “està tancat i viu en certa forma d’esquena a la ciutat”. Ballart voldria que la Masia, la gran joia de la corona de Terrassa, pugui tenir una major visualització des de tots els àmbits. No se situa en les primeres mesures del govern però sí que hi ha voluntat de tirar-ho endavant. Creu que Freixa i Argemí ha de ser “una plataforma única”, on caldrà veure on se situen els arbres i com es reorganitza el trànsit per als veïns.
Una mica d’història
El parc de Sant Jordi, de 22.000m2, es troba al l’oest de Terrassa, al barri de Ca n’Aurell, entre els carrers del Pare Llaurador, Dr. Ullés i places de Zamenoff , de Sant Oleguer i de Freixa Argemí. En el segle XIX la familia Freixa era la propietària d’aquests terrenys on van instal·lar una fàbrica de teixits. L’any 1907 l’industrial Josep Freixa i Argemí va decidir convertir la fàbrica en residència familiar, per la qual cosa va encarregar a l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada el projecte de remodelació de l’edifici. L’arquitecte va concebre un edifici modernista d’inspiració gaudiniana amb una torre-mirador al cantó est, on el que més destaca són els perfils arrodonits i l’ús de l’arc parabòlic. Aquesta transformació va convertir la masia Freixa en una de les joies del modernisme català que l’arquitecte va envoltar d’uns jardins d’inspiració anglesa.
!--akiadsense-->
L’any 1958 l’Ajuntament va adquirir la masia i part dels jardins. Per la Festa Major de l’any 1959 es va inaugurar l’espai com a parc de Sant Jordi i en la masia es va instal·lar la nova seu de l’Escola Municipal de Música. Els seus jardins es van convertir en el primer parc públic de la ciutat.
El gran jardí, ara parc, es va conservar amb les seves característiques, tant d’estructura, com de vegetació i viabilitat, a l’estil de principis de segle. El recinte es va completar amb un petit estany i una zona de jocs infantils. També s’hi va instal·lar un solàrium envidriat per la gent gran, un gimnàs i un petit bar. El parc deu el seu nom a un dels seus elements decoratius: l’estàtua d’una reproducció del Sant Jordi de Donatello, que va ser transportada a Terrassa des d’Itàlia a començaments de segle i que presideix l’era posterior de la masia. A mitjans dels anys 60 es va construir un amfiteatre a cel obert en el fondal del torrent del Batlle.
Durant els anys 80 es va ampliar el parc, tot recuperant l’espai dels darreres que formaven part, antigament, del torrent del Batlle on s’encetà una zona de lleure amb picnic, nous jocs infantils, etc. L’any 2002 es va enderrocar una antiga nau industrial al carrer del Pare Llaurador convertint part de l’espai lliurat en la plaça de Adelina Gregoriano i obrint una nova entrada al parc per la banda nord.
Dins el parc podrem gaudir del parc de les roses, reformat el 2010, que va recuperar la important tradició jardinera que acullia aquest espai. Hom hi podrà observar a partir de la primavera les cèl·lebres varietats de roses: Charles de Milles, La France, Dot i Alba Màxima, entre les més destacades. En la mateixa zona hi trobarem una glorieta, element original de la remodelació efectuada per Lluís Muncunill.
!--akiadsense-->
