!--akiadsense-->
Oriol Junqueras ha fet arribar una carta a totes les persones que dia rere dia es reuneixen des de fa un any al Raval per demanar la llibertat dels presos polítics, el que es coneix com a Cants per la Llibertat. La missiva ha estat llegida pel portaveu d’ERC-MES a l’Ajuntament de Terrassa, Isaac Albert.
Avui fa un any que un grup de persones anònimes i de músics compromesos es van aplegar davant de l’Ajuntament de Terrassa i van cantar El Cant del Ocells. D’ençà d’aquell dia, cada dia, sense excepció, desenes de ciutadans s’han aplegat al Raval per exigir la llibertat del presos polítics i el respecte als drets fonamentals i les llibertats de les persones. Durant aquest any s’ha anat adaptant l’acte a les necessitats del moment. El repertori musical s’ha anat ampliant i tothom qui ho ha desitjat hi ha trobat un espai per expressar-s’hi. S’hi han llegit poesies i manifestos, cartes rebudes i reflexions profundes, paraules de coratge i textos més reivindicatius i, de mica en mica, s’ha anat convertint en el punt de trobada diària de tothom qui pensa que “no podem permetre que en democràcia no es respectin els drets més fonamentals”.
És a Cants de Llibertat de Terrassa on va sorgir el Cant dels Indignats, una adaptació al català de la cançó Do You Hear the People Sing, del musical Els Miserables. Aquesta cançó s’ha anat popularitzant dins de l’àmbit independentista convertint-se, d’alguna manera, en un himne contra la repressió.
La carta
Benvolguts amics i amigues,
El divendres passat, 2 de novembre, va fer un any que sóc a la presó. Ja fa 1 any des que, juntament amb en Quim Forn, vam entrar a presó. 1 any passa ràpid diuen, però un any aquí dins es fa molt llarg. No us podeu imaginar les hores que hem compartit amb en Quim, moltes, en l’espai reduït d’una cel·la, on les llargues converses i els milers de cartes que rebem ens han ajudat i ens ajuden a passar les hores.
Un any aviat és dit. Primer, a Estremera. Ara, a Catalunya, a Lledoners, a mitja hora de Terrassa. Crec haver passat per aquests paratges en multitud d’ocasions. He passejat mil cops pels carrers de Terrassa, on, per temes personals que un dia us explicaré, hi vaig viure durant un temps. Per la plaça Vella, pel Raval, per la Rambla… Hi tinc molts companys i bons amics. A Lledoners convisc amb un il·lustre egarenc, capgròs de la ciutat, en Josep Rull, home de fermes conviccions.
Us vull fer saber, molt sincerament, que tots agraïm el vostre escalf i compromís, que aviat farà un any que persisteix diàriament al Raval. Us vull fer saber que ens sentim forts, cada dia més forts. Probablement la presó serà llarga, ho sabem. Estem preparats. I sabem que de la presó en sortirem amb el cap ben alt, en sortirem més forts i estem convençuts que el règim monàrquic en sortirà més afeblit. Podrem mirar a tothom als ulls, sense rancúnia. Altres, difícilment ens podran aguantar la mirada. Us demano fermesa, serenitat, dignitat i entusiasme. No estem a la presó perquè ens ploreu, estem a la presó per seguir lluitant. És tanta la raó de la nostra causa, és tan justa, que si ho fem bé, amb intel·ligència, perseverança i fermesa, guanyarem.
Nosaltres persistirem. Persistiu, perquè estem sembrant la llavor de la llibertat. Si el preu d’aquesta llibertat és la presó, pagarem aquest preu, serens. Possiblement és inevitable que sigui així, potser és fins i tot necessari.
Fa uns dies, amb el Raül Romeva, un altre vallesà, en parlàvem. És evident que hi ha moltes parts del territori on l’independentisme ja ha guanyat, on obté majories molt àmplies. Però al costat d’això també hi ha algunes comarques, jo en sóc d’una, el Baix Llobregat, i vosaltres d’una altra, el Vallès Occidental, amb un nombre de població molt significatiu, on l’objectiu de ser una República no és majoritari. Per això hem de continuar treballant, perquè l’independentisme sigui majoritari de forma transversal a tot el país. Tenim la voluntat política, la necessitat social, el deure moral i el convenciment íntim que ens hem d’adreçar a tothom, que hem de sumar arreu i que hem de construir les majories més àmplies i transversals possibles.
El nostre objectiu compartit i la nostra estratègia són ben clars i els coneix tothom. La convivència, el bé comú, el creixement econòmic, la distribució de la riquesa, la igualtat d’oportunitats, la justícia social, la República catalana. I tot això només és possible amb una majoria el màxim d’àmplia i transversal de la nostra societat. El futur no es construeix només amb paraules, sinó amb l’exemple quotidià del nostre compromís, en els centres educatius, en els centres de treball, en l’àmbit familiar i, evidentment, també a les presons, on demostrem cada dia la intensitat del nostre compromís amb la veritat i la justícia.
Mai ens penedirem de tenir set de justícia i fam de llibertat, mai ens penedirem d’haver fet un referèndum, sempre seguirem endavant cívicament i democràtica; que no tindrem un judici just, ho sabem, tard o d’hora aquest procés contra la llibertat arribarà al Tribunal Europeu dels Drets Humans, veurem aleshores quina cara li queda al règim borbònic.
Estimats, totes i tots, viviu la vida per nosaltres i persistiu a tothora, allargueu la mà a tots els que encara dubten, seduïu als que encara no són amb nosaltres. Perquè la llibertat exigeix d’una gran majoria social, d’una força imparable davant la aliança conservadora que s’hi oposa i s’hi oposarà amb totes les seves forces.
Som el fruit de moltes derrotes però també som la llavor de totes les victòries.
Una immensa abraçada a tothom, fins aviat!
Oriol Junqueras
Centre Penitenciari Lledoners, 8 de novembre de 2018
17 
10 
