Sense cap misteri en aquesta ocasió, perquè no hi havia cap altre candidat, la cap d’ERC l’Ajuntament de Terrassa, Ona Martínez (Terrassa, 1992), va ser escollida aquest dimarts al vespre un altre cop candidata a les eleccions municipals del maig del 2027. Ho va ser en una assemblea extraordinària amb 41 vots a favor i 3 en blanc, el 93%. I poc després de la seva tornada a la primera línia després de la seva segona maternitat, que ja la va veure intervenir personalment al ple de divendres passat. La qui fora tercera tinent d’alcalde de l’equip de govern fins a l’octubre del 2024, quan els republicans va decidir abandonar l’executiu de l’alcalde, Jordi Ballart, ha construït des de llavors una estratègia d’oposició, conjuntament amb el seu altre regidor, Josep Forn, però sense arribar a trencar del tot amb el grup de Ballart malgrat que el PSC li disputa ara l’oportunitat de donar suport, encara que sigui indirectament, al govern en minoria de Tot per Terrassa i el seu aliat de Junts.
“Estem convençuts que tindrem la clau de la governabilitat a Terrassa i que, per tant, de nosaltres dependrà quin govern es conforma”, ha manifestat Martínez en declaracions a MónTerrassa de les properes eleccions. “I el que tenim molt clar és que el que farem és collar per garantir que aquesta ciutat torni a avançar, i en aquesta ciutat tornin a passar moltes més coses perquè Terrassa no pot permetre’s continuar vivint en la comoditat en la qual s’ha instal·lat”, afirma la cap republicana que, precisament, era tinent d’alcalde de Projecció de la Ciutat quan el seu grup va decidir marxar de l’equip de govern i deixar-lo en minoria.
Un projecte conjunt des del 2019 que es trenca
El seu discurs, ara alliberat de la fidelitat al govern de Ballart -del qual formava part des que aquest havia estat escollit alcalde el 2019 dos anys després de deixar el càrrec com a socialista- és força ofensiu. “El que Terrassa necessita és agafar empenta i fer passes endavant amb força i amb ambició per tornar a ser el motor de Catalunya”, no dubta en proposar la de nou candidata. “Havíem engegat un projecte al mandat 2019-2023 que era valent, i això ha quedat aturat”, estima de la legislatura anterior. “Ens cal reprendre-ho, perquè Terrassa ha de ser una ciutat moderna europea”, posa com a model.
I davant d’una ciutat que creix de manera accelerada sobrepassant ja els 230.000 habitants, Martínez reclama una major acció. “Cal valentia també perquè aquest creixement no es mengi la ciutat que coneixem”. I, per això, considera que “cal cuidar més que mai allò comunitari, allò que fa xarxa, l’associacionisme, el comerç de proximitat”. “Si no ho acompanyem de veritat, això no seguirà sol per sempre i menys si ve a viure cada cop més gent que està desconnectada d’aquesta ciutat”.
Una altra cosa és si les mateixes ferides que es van produir dins del grup local d’ERC en les primàries per al 2023 s’han curat. “És públic que el partit, en general, ha passat mesos de turbulències, i també va ser turbulent el procés en les anteriors municipals, en què es van presentar dues candidatures”, explica Martínez del seu adversari en les primàries Carles Caballero, que també era al govern i va decidir no anar a les llistes després de la derrota. “Ara, la secció local està molt cohesionada entorn de l’estratègia, les decisions i la feina que fem des del grup municipal”, assegura la candidata tant del fet de mantenir-se al govern municipal malgrat haver quedat reduïts de quatre a dos regidors i, després, marxar d’aquest mateix govern.
La possibilitat que Ballart i el PSC acabin governant junts, si en les pròximes municipals es produeix una entrada encara més forta de l’extrema dreta de Vox i irromp Aliança Catalana, no sembla entrar en les coordenades de Martínez, que diu que les seves enquestes els hi diuen, en canvi, que recuperen una mica. “Seria molt decebedor per a la majoria de la ciutat si torna a passar això, perquè no calia donar tantes voltes”, es refereix la cap republicana sobre l’opció d’una entesa entre TxT i el PSC. “Nosaltres no ho posarem fàcil perquè això passi”, adverteix.
Un paisatge a l’esquerra a recompondre
De la mateixa manera, hi ha trobades informals en un paisatge terrassenc a l’esquerra del PSC que, des del 2019, només compta amb ERC a l’Ajuntament. Hi ha moviments amb els Comuns i amb la CUP, que fins llavors hi estaven representants, però encara no hi ha converses oficials perquè els republicans aglutinin una coalició més enllà de les seves sigles. Martínez considera que això encara no ha arribat, però tampoc descarta que en algun moment es pugui produir. “A l’esquerra del PSC, hem de ser capaços d’entendre que són temps complexos i que cal fer coses transversals”, admet. “Poden ser moltes fórmules, des de ser capaços de ser generosos i buscar confluències de cara a les eleccions o, a nivell d’estratègia o programa electoral, fer un front i un dic de contenció davant l’extrema dreta i els partits reaccionaris”, suggereix.
El seu altre gran repte és la conciliació de la seva segona maternitat amb encapçalar una altra campanya electoral i el desafiament d’uns altres quatre anys de legislatura en primera línia. “Tinc clar que el més important per a mi de la vida són els meus fills”, es refereix Martínez el seu nen de tres anys i de la seva nena de quatre mesos i mig. “I, de fet, això és el que em fa tornar a fer el pas endavant perquè jo faig política perquè vull que Terrassa sigui una ciutat millor per als meus fills”, relaciona com a motivació. “I això pot sonar egoista, però no ho és, perquè sé que fer-la millor per als meus fills vol dir fer-la millor per als fills de tothom”, sentència.
