MónTerrassa
Nogueras considera que la reforma de la sedició és “només un canvi de nom”

La diputada i portaveu de Junts per Catalunya al congrés espanyol, Miriam Nogueras, considera que “no es pot parlar de derogació del delicte de sedició” sinó que simplement “se li ha canviat el nom”. Així ho ha expressat aquest matí a Terrassa en una roda de premsa sobre les esmenes presentades als Pressupostos Generals de l’Estat del 2023. Tot i així, la diputada manté que encara s’ha de llegir i estudiar la lletra petita.

La reforma del Codi Penal pactada entre el govern espanyol amb ERC que el PSOE i Podem han registrat aquest divendres al Congrés contempla la substitució del delicte de sedició, que està penat amb un màxim de 15 anys de presó, per un nou delicte de desordres públics agreujats, amb una condemna màxima de cinc anys. Fins ara la pena màxima del delicte de desordres públics agreujats era de sis anys. La reforma estableix que perquè es pugui considerar que existeixen desordres públics, agreujats o no, hi ha d’haver “actes de violència o intimidació”.

“No es pot senyalar com a delicte un fet que no ho és”

Així doncs, Nogueras referma que es tracta d’un “canvi de nom” i té clar que “no assumirem com a delicte un fer que no ho és. Ho diu, per exemple, l’ONU, el Consell d’Europa i Alemanya”. En aquest sentit ha volgut apel·lar “als partits demòcrates espanyols i catalans que no es pot senyalar com a delicte un fet que es demostra que no ho és”.

Ha conclòs que “la lluita per un país millor pels nostres fills i filles i defensar la independència de Catalunya no és delicte” i que “ningú no es mereix ni un sol dia de presó pel que vam fer i estem fent”.

Esmenes de Junts per Catalunya als Pressupostos de l’Estat

Per altra banda, també ha explicat les esmenes que Junts per Catalunya ha presentat als Pressupostos Generals de l’Estat, en total unes 350, i al llarg d’aquest darrer any també han presentat més de 900 iniciatives. Algunes a destacar a nivell nacional son fons d’ajuda extraordinària per les PIMES per fer front a la crisi energètica, un fons pel càncer matestàsic “ja que Espanya és dels països que tarda més en autoritzar medicaments per tractar el càncer a Europa” -tot i que aquesta ha estat vetada-, o un fons de garantia per habitatge.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa