El 26 M ha fet dos anys d’unes eleccions municipals històriques a Terrassa que ho van capgirar tot i amb uns resultats que van sorprendre tothom i van permetre acabar amb 40 anys d’hegemonia del PSC al capdavant de l’Ajuntament. Fem una repassada a aquell moment amb un dels articles que Món Terrassa va publicar aquells dies.
No m’ho puc creure!”, va exclamar Plácido Lordán, el número 14 de la llista dels socialistes de Terrassa. A la pantalla de la seu del PSC a la ciutat egarenca, un resultat inesperat després del 26% escrutat: Jordi Ballart manava amb 10 regidors, dos més que els socialistes. En pocs segons, la sorpresa es va contagiar a les primeres persones que van presentar-se a la seu de la Rasa. “Un fals, un fals”, deixava anar una dona en veure que els primers resultats auguraven la victòria de l’exalcalde, que va marxar del PSC i va deixar l’Ajuntament, però per tornar amb més força: derrocant la força hegemònica de la ciutat durant 40 anys. Aquest 26-M passarà a la història: Terrassa deixa de ser una ciutat monocolor.
“Els resultats són sorprenents. Hi ha dibuixat un escenari que ningú esperava que passaria. Molts partits poden desaparèixer, mentre que un altre nou pot guanyar les eleccions”, va confessar, nerviós i tens, un Javier García (número 4 dels socialistes) que no donava crèdit al 62% de l’escrutini. “Era molt difícil de preveure i d’imaginar aquest escenari. Molt poca gent podia esperar-ho”, va afegir. Amb gairebé dos terços dels vots escrutats, les cares llargues eren la tònica habitual en una sala que es va anar omplint de gent, però també de desànim. “No som el partit que més perd, no hem patit una davallada tant forta com altres formacions”, intentava consolar-se el mateix García.
Els dies posteriors a aquest 26-M permetran fer un anàlisi més calmat i refredat, però en calent sembla evident que el PSC ha estat l’únic partit que ha resistit amb certa fortalesa l’auge de TxT. Malgrat tot, els socialistes han obtingut els pitjors resultats històrics en uns comicis electorals dels 40 anys de democràcia a Terrassa. 7 regidors i 19.465 vots. Fins ara, el pitjor registre en vots eren els 22.143 del 1979, les primeres eleccions després de la dictadura. Pel que fa al nombre de regidors, la pitjor xifra eren els 9 obtinguts el 2015, ara fa quatre anys. “Ànims noies, que la vida és dolça”, es resignava una militant, donant per perduda una ciutat que, durant 40 anys, ha viscut tenyida de socialisme. “Si sumem els tres de Cs? Només 10, no?”, s’intentava preguntar un militant, intentant trobar una combinació que fes possible mantenir els socialistes a l’alcaldia.
La nit, en clau socialista, va viure el seu epíleg un cop es va confirmar la derrota, amb gairebé tot l’escrutini resolt. A les 23.03 h, va entrar a la seu socialista un Alfredo Vega abatut i mig plorós, que va ser rebut amb una càlida ovació per part de les desenes de militants que es van apropar a la seu socialista. “Molt bona nit a tothom, no és la nit que ens hauria agradat tenir, però s’ha de respectar la voluntat popular, és el que toca. Sabem guanyar i perdre, com aquest cas. Sembla clar que som la segona força. Felicitem la primera força, Tot per Terrassa”, va arrencar el número 1 dels socialistes a Terrassa, pronunciant el primer discurs després de saber que acabava de perdre l’alcaldia. Si al matí havia anticipat que el PSC era el partit a batre, a la nit va ser elegant a l’hora d’acceptar la derrota.
Vega va parlar del “car peatge” que ha pagat el PSC després d’un “mandat difícil” on hi ha hagut condicionants com “moltes tensions de país i de ciutat”. El fins ara alcalde va veure’s obligat a parlar en passat: “Crec que hem prestat un bon servei en un moment difícil. Hem d’estar orgullosos per la feina feta. Ara intentarem prestar el millor servei a la ciutat”. En clau futur, Vega va assumir que ara els tocarà estar a l’oposició en un nou Consistori que presentarà “un mapa completament diferent”. “Ara caldrà guanyar l’alcaldia al Ple”, va advertir a Ballart, sense tancar portes a possibles i improbables pactes electorals amb altres formacions: “Estem oberts a projectes que mirin endavant. Parlarem amb les forces que se’ns acostin“. Vega va rematar el seu discurs assegurant que acabaven de viure “una nit una mica trista, és un escenari en el qual no pensàvem, però la realitat és més imaginativa que nosaltres i que tothom”. La militància va respondre’l amb un crit comú: “¡Vega, contigo todos!”. Un missatge d’unitat la nit que el PSC va perdre, per primer cop, l’alcaldia de Terrassa.
