Ahir ens va deixar Juan Martínez Martínez, un lluitador infatigable, d’aquells que barallen tota la vida, un dels imprescindibles. Des de ben jove a la seva Abrucena natal va veure i va comprendre la misèria que les classes acabalades del camp sotmetien els camperols. Això va fer que la seva família decidís emigrar a Catalunya, i concretament a Terrassa, per buscar-se-se la vida.
Ja a la nostra ciutat, Juan ràpidament va prendre contacte amb el PSUC i va entrar a les seves files. Aviat es va destacar amb una militància comunista activa i compromesa. Les detencions acompanyades de tortures i anys de presó van ser una constant. S’implicà de manera extenuant i desinteressada en la lluita contra la dictadura franquista i pel restabliment de la democràcia, sempre al costat de la classe treballadora.
També va tenir bona part de “culpa” en la creació i el desenvolupament de les CCOO. Això li va costar estar constantment al punt de mira de la policia política del règim, cosa que a instàncies del partit el va obligar a exiliar-se a França per evitar ser novament detingut. Des de París va seguir amb impaciència i impotència la lluita que els seus camarades desenvolupaven a la seva ciutat, cosa normal en un militant de tal compromís.
Ja per fi amb la mort de Franco, i la llei d’amnistia del 1977, Juan va poder tornar a Catalunya.
Als anys següents va continuar implicat activament en els moviments de solidaritat amb la Revolució Cubana, amb Bòsnia en plena guerra de desintegració de Iugoslàvia i també en el moviment per la recuperació de la Memòria Històrica i la lluita per la Tercera República.
En aquests anys, Juan va estar acompanyat de la seva també inseparable companya i lluitadora Paquita Ruiz, que també ens va deixar l’any passat.
Gràcies al fet que l’abril del 2022 va presentar les memòries, ara disposem del seu llegat de vida i lluita per conèixer-lo i emular-lo en les lluites que ens reclamen.
Juan Martínez és i serà un exemple d’humanitat i de vida.
Que la terra et sigui lleu company
PSUC-viu Terrassa
