Miquel Sàmper s’ha afegit a la llista de personalitats que donen suport públicament al candidat del Partit Socialista de Catalunya, Salvador Illa, a la presidència de la Generalitat de Catalunya. L’exconseller i exregidor de Junts ha signat el manifest Sí, Volem contribuir al fet que el pròxim 12 de maig s’obri, una nova etapa política a Catalunya. Volem el millor president i un bon govern. Un document que es va fer públic a finals del mes d’abril i en el qual ja es trobaven noms reconeguts com Isabel Coixet, Núria Espert, Abel Folk, Raquel Franco, Chelo García-Cortés, Javier Mariscal, Roger Pera, Mònica Randall, Joan Manuel Serrat, Josep Maria Pou, Jorge Javier Vázquez o Gervasio Deferr, entre d’altres.
L’aparició del nom del matadeperenc ha causat “sensació”, ja que va ser, en el seu moment, un dels pesos pesants del govern de Quim Torra. Sàmper havia anat guanyant pes dins del partit després de substituir Josep Rull com a cap de llista de Junts a l’alcaldia de Terrassa. Va entrar a formar part del govern municipal, amb el paraigua juntaires, però es va veure arrossegat per les conseqüències de l’aplicació del 155, i forçat a deixar l’aleshores govern socialista. Es va quedar a l’oposició. A les eleccions del 2019 es va presentar per Junts per Terrassa com a número 2, per darrere de Lluís Puig. Era el líder del comitè local del PDeCAT de Terrassa quan el 20 d’agost va plegar per marxar al Govern.
Estripada del carnet fa dos mesos
Sàmper va exercir de conseller d’Interior de la Generalitat durant nou mesos escassos. També se’l va nomenar membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, l’òrgan consultiu de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals. Llicenciat en Dret i Ciències Polítiques i de l’Administració, va ser degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa, també ha estat president del Consell de l’Advocacia Catalana (Cicac) i adjunt a la presidència del Consejo General de la Abogacía Española (CGAE).
La decisió de Miquel Sàmper de sumar-se a la plataforma de suport al candidat del PSC tampoc es pot dir que sigui una sorpresa. A principis del mes de febrer d’enguany, anunciava que estripava el carnet de Junts. Ho feia al·legant “una esquerda ideològica” insalvable. La gota que va fer vessar el got? Que el partit hagués votat “no” a l’amnistia, bloquejant la llei al Congrés.
