!--akiadsense-->
Primàries Catalunya, el moviment que planteja un nou sistema de participació política, celebrarà el dissabte 7 de març la seva segona convenció nacional a Terrassa. El primer punt de l’ordre del dia serà decidir si es concorre o no a les eleccions al Parlament un cop es convoquin. En cas afirmatiu, el segon pas serà aprovar un reglament electoral del moviment. Carolina Frías i Mario Soria són els dos nous portaveus nacionals d’aquesta plataforma que diu haver nascut per acabar la feina de l’1-O. Consideren que els partits polítics independentistes estan portan l’electorat a arbitrar un conflicte partidista per obtenir l’hegemonia, quan considern que el que s’hauria d’estar discutint és si s’aixeca o no la declaració d’independència. Ells ho tenen clar i diuen que sí. En aquesta entrevista amb ‘El Món’ Frías i Soria expliquen els principis del moviment que representen i que en les darreres municipals va assolir uns 50.000 vots al conjunt de Catalunya.
El Món: Quines són les fites de la convenció nacional de Primàries Catalunya de dissabte a Terrassa?
Carolina Frías (CF): La primera convenció va ser per posar les bases del moviment i en aquesta segona ens volem consolidar com a moviment polític independentista. L’ordre del dia s’emmarca en l’àmbit nacional: decidim si Primàries Catalunya ha de concórrer o no a les pròximes eleccions al Parlament. En el cas que guanyi el sí aleshores passem a votar la proposta de reglament electoral. En cas que no Primàries continuarà sent un moviment polític, perquè tenim els nostres regidors i regidores cada dia donant la cara a les institucions i seguirem en política, però no des del Parlament.
Mario Soria (MS): A la convenció treballarem esmenes a partir de ponències. És una convenció política, però administrarem l’espai. El que hem de fer, si surt que sí, és el reglament que ens permetrà configurar una llista.
El Món: Heu fet un treball territorial previ. Heu pogut comprovar quina és la voluntat majoritària?
CF: Sí que hi ha gent que té molt clar que Primàries ha d’incidir a les institucions nacionals i actuar més enllà del municipalisme. Però també hi ha qui pensa que fer aquest pas és córrer un risc respecte al territori, sobretot regidors que viuen en primera línia la política municipal i això els fa plantejar-se de manera ben conscient fins a quin punt pot valer la pena o no fer el salt ara.
El Món: Però és un salt lògic i natural perquè un dels pilars de Primàries és la independència i aplicar el mandat de l’1-O.
MS: És una decisió estratègica que l’han de prendre les bases, no perquè no hi hagi una voluntat d’actuar sobre el país. S’ha de valorar si és el moment.
El Món: Què consideren que els faria falta per decidir-se a fer el salt?
CF: Hem de tenir els objectius fundacionals de Primàries clars. Fer efectiu del mandat de l’1-O, no només parlar de l’esperit de l’1-O i tenir clar que complir aquest objectiu passa també pel control del territori. Això passa per disposar de la fidelitat de les assemblees locals que tenim ara mateix. Per tant, ha de ser un equilibri entre el món municipal i nacional, que de vegades no queda tan clar.
El Món: Pensen anar a les eleccions al Parlament només amb la idea d’aplicar l’1-O? Unes eleccions al Parlament requeririen d’un programa més ampli. Ho debatran a Terrassa?
MS: En aquesta convenció no. En aquesta convenció es prendrà una decisió política que dibuixarà un escenari electoral diferent, sobretot dins del món independentista. Es dibuixarà probablement un Parlament diferent i això és clau en aquest moment. El pas natural següent serà construir un programa participatiu, obert, transversal, i s’ha de poder demostrar a la ciutadania que amb aquest serem capaços no només de resoldre problemes del dia a dia sinó de fer efectiu el mandat de l’1-O. El primer pas, si finalment decidim entrar al Parlament i tenim la sort de tenir la confiança suficient, hauria de ser aixecar la suspensió de la declaració d’independència. Això és claríssim.
P: Però des de l’entorn de Primàries una crítica que es fa a l’anterior Govern és que no hi havia una estructures preparades. El primer pas no hauria de ser crear aquests estructures en lloc de prometre l’aplicació immediata de la independència?
MS: Una cosa que ara mateix cal posar en el centre de debat és si s’ha d’aixecar o no la suspensió de la declaració d’independència. Ho has de posar en el centre del debat parlamentari i els diferents grups parlamentaris han de poder prendre una decisiódavant de la ciutadania. S’aixeca o no s’aixeca i si no s’aixeca per què no s’aixeca? Què cal fer per garantir que una vegada aixequem aquesta suspensió això tindrà efectes reals i a més a més estarem en condicions de consolidar la decisió? Ara això no està en el debat polític i parlamentari i és clau. Nosaltres tenim clar que l’hem d’aixecar. Ja està. A partir d’aquí comencem a veure com es fan les coses.
El Món: Han parlat de control del territori, de batalla definitiva, el president a l’exili Carles Puigdemont va utilitzar aquests paraules en el seu discurs a Perpinyà…
M: No parlo de batalla definitiva, però sí entenc que quan prens una decisió has de preparar les condicions perquè això tingui un recorregut permanent en el temps. Una lluita real, amb substància, no sé si definitiva, on es facin realitat les coses.
CF: I que també tingui la complicitat del carrer. Perquè hem vist durant dos anys que les accions de carrer no anaven coordinades amb les institucionals. Com pot ser que li diguis a la gent que es mobilitzi contínuament i que surti i que surti i al final el format de la manifestació a la que ens enfrontem és posar-te davant d’un escenari, escoltar uns parlaments, cantar Els Segadors i marxar cap a casa? Com es pot entendre aquest desgavell entre les accions de carrer a les quals se’ns ha estat empenyent contínuament a confrontar-nos amb l’Estat i després les accions institucionals?
El Món: Els podrien dir que per la necessitat de preservar les institucions…
MS: La construcció d’un país i la consolidació d’un Estat propi, a més de la declaració prèvia no és un projecte d’una part, sinó global, de societat. Han d’entrar en joc tots els actors, no només els individus o col·lectius organitzats, sinó també institucions. Fer un Estat implica fer moltes més coses que tenir un BOE. No és possible deslligar l’acció ciutadana de la institucional perquè això al final no és més que l’expressió de la vella política: la classe política va gestionant la cosa de tots, però els tots i les totes no hi són. Creiem que aquest no és el camí.
CF: Aquestes properes eleccions quin objectiu tenen? Perquè vist el panorama i la posició de cada partit independentista el que detectem és que ens estan portant a arbitrar un conflicte partidista més que a engegar un nou repartiment d’escons. Arbitrar un conflicte partidista per tal que al final surti un guanyador de l’hegemonia independentista i a partir d’aquí no sabem què passa. Per nosaltres és un objectiu mediocre després de tot el que hem viscut i tota la repressió que patim.
El Món: Primàries Catalunya és un moviment pels desenganyats o per aquells que es consideren enganyats pels partits majoritaris de l’independentisme?
MS: No. És de la gent de l’1-O perquè som la gent de l’1-O.
El Món: Què diferencia la gent que hi havia a Perpinyà de la gent de Primàries?
MS: Hem de poder separar el que és una lectura electoral del que pot ser una lectura política del tema. Primàries és un espai polític, un moviment hereu de tots els referèndums que es van produir, des d’Arenys d’Amunt des del 2009 fins al 2011. Som els que vam estar defensant les urnes i vam fer possible l’1-O. Som la mostra de l’èxit, que una ciutadania pot aconseguir quan decideix fer una cosa i tirar endavant un projecte comú. Una altra cosa és la lectura electoral que facis d’això. Electoralment nosaltres ocupen el lloc de persones que han estat participant en l’1-O i ens hem adonat que no s’estan fent bé les coses. El problema és que els dos principals partits independentistes barregen la lectura política amb l’electoral. Pensen que la política té sentit quan els dóna vots o que té sentit el vot quan suma a favor seu, que té sentit quan el vot és seu, aquesta cosa patrimonial.
CF: A les municipals vam estar escoltant l’argument del vot útil, del risc del vot fragmentat, com si fos un sacrilegi. Com es pot mercantilitzar d’aquesta manera el vot i utilitzar aquest tipus d’argument davant de gent que aposta per una altra alternativa? Després de tota la importància que se li ha donat a l’esperit democràtic del moviment independentista que ara caiguem en criticar la fragmentació del vot i intentar donar-li un valor diferencial a un o altre… d’aquesta manera ja estàs desvetllant que hi ha algú que assumeix pel darrere que hi ha una certa quota de vots que li pertanyen.
MS: Això és un problema. S’ha de fer una distinció per poder entendre com es mouen les coses. Jo si hagués pogut anar a Perpinyà també hi hagués pogut anar perquè per molts de nosaltres aquell era un acte polític. Per alguns era un acte electoral, però per la gran majoria polític. Tu reivindicaràs moltes més coses que unes futures eleccions. L’acte de Perpinyà és la comprovació d’una voluntat col·lectiva, un futur que es presenta col·lectivament. Aquest fet polític és molt important. És el valor real de Perpinyà.
El Món: Tindrà algun tipus d’implicació amb Primàries Clara Ponsatí tal i com va tenir a les municipals amb Jordi Graupera?
CF: No hi ha hagut cap posicionament per part d’ella que a nosaltres ens consti.
