El 12 d’abril fa 20 anys que Manel Royes va deixar l’alcaldia de Terrassa.
Va guanyar el 1978 sense que ningú s’ho esperés, per poc més de 200 vots. Com va viure aquell moment i a què atribueix aquell resultat?
Doncs amb il·lusió, sorpresa i també una mica de por. Però sobretot amb il·lusió. Eren moments de canvis, d’esperança i de moltes ganes de fer coses. Veníem d’un període molt dur i finalment havia arribat el moment de poder organitzar-nos democràticament i actuar políticament per transformar les nostres ciutats.
En aquells moments tenien poca idea del que era governar una ciutat. Com se’n van sortir?
És veritat, no en sabíem. Ni jo ni ningú del nostre. Ni tan sols dels altres partits. Però tots n’érem conscients i també tots sabíem que calia actuar, encara que ens equivoquéssim. I així ho vam fer. A vegades amb uns suports i a vegades amb altres. Vam haver de fer molta aritmètica, tot i que en el fons, sempre tots vam procurar que quadrés per poder tirar endavant els projectes que calia fer per millorar Terrassa.
Va marxar o el van convidar a dir Adéu el 2002?
Vaig marxar, però vist després, penso que potser van ser massa anys.
Estava cansat o encara se sentia amb prou força?
Em sentia amb força. La dinàmica municipal atrapa. Sempre hi ha projectes per tirar endavant o que encara no s’han acabat. La transformació que vam impulsar a Terrassa mai s’hauria pogut fer si l’haguéssim plantejada amb visió de curt termini. Però també és veritat que al mateix PSC hi havia molta gent preparada per seguir endavant amb aquest projecte, i un dia va tocar dir prou.
Satisfet de Pere Navarro com a successor?
El Pere ha estat, sense dubte, un molt bon alcalde de Terrassa. Va saber pactar, arribar a acords i mantenir activa una ciutat, en un moment en què la crisi també estava fent molt mal. No és poca broma.
I ja de pas, que en pensa de la resta de líders socialistes que han governat la ciutat, Jordi Ballart i Alfredo Vega?
Del Jordi Ballart encara no sé massa perquè va fer el que va fer.
Ens els pot definir?
No estic seguint gaire la política actual. Veig que Terrassa no té tant paper com m’agradaria. No sé si és per la situació global, tan complicada, o per falta d’ambició. No ho sé. No ho segueixo prou.
I què en pensa de la sortida de Jordi Ballart, de la greu crisi que es va obrir al PSC egarenc i del seu triomf a les eleccions municipals de 2019? S’ho esperava?
Crec que el PSC ha de saber passar pàgina. Ningú és imprescindible, a mi em va costar molt aprendre això. Però és així. I el PSC té prou força com per passar pàgina i tornar a recuperar el govern d’aquesta ciutat.
Fem política-ficció? Què passarà als comicis de 2023?
Jo confio que el PSC recuperi terreny. Sembla ser que la candidata serà l’Eva Candela. Coneix molt bé la ciutat i també l’ajuntament, i això són punts a favor per fer una bona gestió municipal. L’Eva seria una bona alcaldessa. Espero que li vagi molt bé.
Manel Royes va ser alcalde 23 anys. Són massa? Ha repetit molts cops que els mandats haurien de ser de màxim cinc anys i només dos.
Sí que crec que 4 anys són pocs anys per poder començar projectes i acabar-los o com a mínim deixar-los encaminats. Per això dic que els mandats municipals haurien de ser de 5 anys, de fet, em penso que també he dit en alguna ocasió que haurien de ser de 6 anys, com a França.
De què està més orgullós? Quina creu que va ser la seva aportació?
Home, amb tants anys vam poder fer moltes coses. En general jo diria que vam transformar Terrassa. Li vam donar color, com deien alguns. Però si he de destacar res diria la cohesió entre barris, el parc de Vallparadís, els soterraments de la Renfe i dels Catalans o el Campus Universitari.
Què en diran de vostè els llibres d’història? Sap que es diu que ha estat, de llarg, el millor alcalde de la democràcia. Què en pensa?
Estic orgullós d’haver estat al capdavant d’uns equips de gent molt preparada i compromesa amb els quals vam poder fer molt bona feina. No només el PSC va treballar de valent en aquesta tasca, també els altres altres partits amb els quals vam fer acords, o no, però amb els que sempre vam mirar per Terrassa. Crec que he tingut la sort de viure un període polític d’efervescència en el qual tot estava per fer, i tot era urgent, però en el que tots teníem moltes ganes de fer i d’aportar.
Quina ciutat va deixar? I quina hi ha ara?
Vaig deixar una ciutat endreçada. Ara és més difícil fer grans propostes. Ho sé.
Què va deixar de fer? De què no està content o ara hauria actuat d’una altra manera?
No estic content del que va passar a Ca n’Anglada. Aquell conflicte va saltar perquè no ho vam saber veure. Terrassa estava patint uns canvis socials i nosaltres havíem de posar les eines perquè aquests canvis no fossin traumàtics. I vam anar lents.
El baròmetre municipal afirma que els principals problemes de Terrassa són la neteja i la seguretat. Ho viu així? Ho veu així?
Una mica bruta sí que la veig.
El Procés ha estat un dels elements claus en la política dels darrers anys, a Terrassa i a Catalunya. Com l’ha viscut, des d’un punt de vista d’observador i no pas com a peça del taulell d’escacs? Semblava que podia estar, o estava, d’acord amb el referèndum, com ho havia estat el PSC. Ara, els socialistes han fet un gir ideològic. El comparteix?
Jo sóc militant del PSC, catalanista i federalista. I crec que hem de dialogar per trobar el millor encaix per a totes les sensibilitats.
A què es dedica ara Manel Royes? Sap viure sense la política?
Segueixo la política de lluny, i menys mal, perquè mira que està tot molt complicat ara. Estic molt preocupat per aquesta guerra d’Ucraïna. És Europa.
