El PSC es presentava a les Eleccions Municipals de 2019 en el moment més difícil de la seva història. La fugida de Ballart al 2017 i de cinc regidors més va ocasionar una crisi que no va ser fàcil de gestionar. Malgrat tot, l’agrupació va reconduir la situació de forma exitosa en un temps rècord, i en qüestió de dos mesos ja s’havia recompost el Govern Municipal i la Comissió Executiva del partit. Alfredo Vega va esdevenir el nou Alcalde i líder dels socialistes egarencs, i des d’aquell moment va quedar clar que seria ell qui encapçalaria la candidatura a l’Alcaldia un any i mig més tard. 

Des de novembre de 2017 fins a maig de 2019, al PSC ens vam preocupar de governar Terrassa. Amb un equip de nou persones (sis d’elles sense experiència en política institucional) vam haver de gestionar un Ajuntament de 2.000 treballadors/es, 150 Milions d’euros de Pressupost, i que presta servei a més de 220.000 habitants. Nou regidors/es d’un Consistori de 27: és a dir, en una minoria política molt minoritària. Per aquest motiu, els esforços del partit es van centrar en governar i donar resposta als reptes que la ciutat demanava. Per contra, el guanyador de les eleccions, Ballart, va tenir un any i mig per fer campanya al carrer mentre cobrava l’atur, motiu pel qual va quedar plenament lliurat per la seva campanya electoral. Una campanya d’un any i mig, contraposada a la nostra, de poc més de dues setmanes, va ser un dels elements determinants que expliquen els resultats electorals.

Javier García, amb el cartell de campanya del PSC Terrassa  | R.R.
Javier García, amb el cartell de campanya del PSC Terrassa | R.R.

Un altre motiu de la victòria de Ballart va ser el relat que va construir que, tot i ser fals en alguns aspectes, va ser capaç de convèncer i, en certa manera, enganyar als votants. Ballart va dir que va abandonar el PSC pel recolzament del partit al 155. Això és fals. Ballart va admetre, el 28 d’octubre de 2017, que l’únic senador del PSC en aquell moment, José Montilla, havia fet un gest que l’honorava al no haver votat l’aplicació d’aquest article. Això ho va dir Ballart al Diari de Terrassa pocs dies abans d’abandonar l’alcaldia, i va assegurar també que es quedaria com Alcalde. Falsedat rere falsedat, però que després ningú mai ho va recordar.

Fos com fos, el relat de Ballart basat en el victimisme i en la crítica als partits polítics (tot i que ell i la seva família han viscut sempre de la política), acompanyat d’una falsa promesa de canvi (al 2005 Ballart ja governava a l’Ajuntament), el va dur a guanyar les eleccions. 

El resultat electoral va ser inesperat. Cap enquesta preveia aquests resultats. Contemplaven que hi podia haver un empat entre vàries forces polítiques i que el resultat seria just. Al PSC érem conscients que tot i guanyar les eleccions, podíem no governar, degut al complot de tots els partits (des de Ciutadans fins la CUP) contra nosaltres.

La nit electoral va ser dura, no ho puc negar. La sorpresa es barrejava amb la incredulitat. ¿Com era possible que una persona que s’havia amagat durant la campanya electoral, que no havia donat la cara i no havia participat a cap debat, guanyés les eleccions? Sense dubte això ens ha de servir per reflexionar sobre molts aspectes que considerem importants a l’hora d’afrontar una campanya electoral. 

La victòria de Ballart era la victòria del populisme, i això sempre és una mala noticia. Tot i així, des del primer moment vam assumir els resultats i, malgrat algunes coses que es van escriure aquells dies, vam tenir clar que la ciutadania ens havia situat a l’oposició en aquell moment. Vam haver de fer un exercici que mai havíem fet. Ens vam haver de preparar per servir a la ciutat des d’una perspectiva diferent a la que estàvem acostumats. Però el tarannà i el lideratge d’Alfredo Vega va fer possible que el PSC se situés com el principal partit de l’oposició que sempre estaria allà quan la ciutat el necessités. I així ha estat.

Els resultats electorals no van ser bons per al PSC: vam perdre les eleccions. Tot i així, crec que vam tenir sort de tenir l’Alfredo Vega com a candidat en aquell moment. Sense l’Alfredo, segurament els resultats haurien estat molt pitjors. Vaig tenir la sort de viure de prop l’etapa que Alfredo Vega va exercir la tasca d’Alcalde, i puc assegurar que no hi havia millor Alcalde que ell. Cap candidat li arribava a la sola de les sabates. Ni molt menys Ballart. Era l’antítesi. El rigor i la serietat de l’Alfredo contra el populisme de Ballart. La feina i el treball de l’Alfredo contra les fotos de Ballart. El compromís amb la ciutat de l’Alfredo contra la invisibilitat de Ballart en moments claus per la ciutat. 

El 26 de maig de 2019 Terrassa va perdre. Però la democràcia és així, i els resultats s’han d’acceptar. Nosaltres ho hem fet i portem més de dos anys treballant per la nostra ciutat, i que ningú tingui dubte que Terrassa tornarà a ser aquella ciutat que mai va haver de deixar de ser. 

Javier García

Secretari d’Organització i Finances del PSC Terrassa

Comentaris

    Mar Octubre 19, 2021 | 20:37
    No et tragu
    Joan Octubre 19, 2021 | 22:51
    No seré jo qui voti a Ballart. Un populista que fa més a les xarxes socials que per la clase obrera (no paràsita) de la ciutat. Pero... Javi, fas pena quan has de parlar més del que fa Ballart que del que feu vosaltres. Imagino que, a falta de propostes, el més fàcil és criticar i parlar mal dels altres. Ja passa, quan no tens res bon a dir del PSC

Nou comentari