Era la primera bilateral entre l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, en època del govern del socialista Salvador Illa i el principal anunci ha estat l’inici d’obres de la futura oficina conjunta entre la Policia Municipal i els Mossos d’Esquadra als antics jutjats de la Rambla d’Ègara a mitjan 2028. Un projecte del qual les dues administracions n’havien parlat, però que encara no tenia data. Un cop rehabilitat l’edifici abans del 2030, a la planta baixa hi haurà una Oficina d’Atenció Ciutadana policial i a les plantes superiors els despatxos de la policia catalana. L’altre anunci important d’aquesta reunió al Palau de la Generalitat, amb set regidors i set secretaris i tècnics del Govern, ha estat l’actualització del calendari incomplert de construcció i ampliació dels Centres d’Atenció Primària (CAP) de la ciutat. D’altra banda, també s’ha obtingut el compromís de reflectir en els estudis en redacció de la Ronda Nord l’enllaç de Les Aimerigues amb la B-40 a l’altura de Can Boada.
“És una gran notícia, després d’haver passat per diferents projectes, per diferents conselleries, també per un de caràcter privat que va ser un fracàs, que s’hagi pogut arribar a aquest acord perquè sigui un edifici policial per als Mossos d’Esquadra, però també perquè a la planta baixa hi pugui haver un espai de denúncies, d’atenció ciutadana i, sobretot, per reforçar la proximitat policial amb la ciutadania”, ha destacat Ballart de la futura oficina als antics jutjats de la Rambla, en un entorn que “en disset anys s’ha anat degradant”. L’alcalde es felicitava de l’anunci que, moments abans en la roda de premsa, havia efectuat el conseller Dalmau com a mestre de cerimònies. “Aquest és un dels acords importants, amb una inversió de 9 milions d’euros (9,3)”, havia avançat el conseller tot subratllant el caràcter “de transformació al servei de la ciutadania” d’aquest espai. “L’inici d’obres ha de ser a mitjan 2028, amb l’objectiu d’acabar aquest equipament abans del 2030”, ha detallat Ballart.
El CUAP de Països Catalans amb horitzó per al 2028 o 2029
L’altre gran eix de la reunió ha estat desencallar un Pla de Salut, acordat el 2023 per part del govern anterior d’ERC de Pere Aragonès quant al desplegament de centres d’atenció primària, i que compta amb un nou compromís ara per part del govern Illa. “Estem treballant tots plegats per escurçar els terminis, de tal manera que aquestes transformacions s’aconsegueixin com més aviat millor”, ha assegurat Dalmau. Per la seva part, Ballart ha precisat que el nou CAP-CUAP (Centre d’Urgències d’Atenció Primària) que s’ha de construir a la plaça dels Països Catalans, al costat de la carretera Montcada, hauria de tenir el seu projecte tècnic redactat “en principi, el 2026” i hauria d’estar acabat “entre 2028 i 2029”.

De forma complementària, l’Ajuntament també hi vol ubicar en aquesta parcel·la un hospital d’atenció intermèdia, aprofitant una pastilla que queda lliure al carrer Pau Marsal. D’aquesta manera, allà s’hi traslladaria l’actual espai sociosanitari de Sant Llàtzer, al Centre, que s’ocupa de pacients de llarga durada i gent gran. “És important l’estudi i la planificació d’aquest hospital, conjuntament amb el CUAP, perquè hi hauria un sistema sanitari als Països Catalans en una zona molt ben comunicada”, ha posat en relleu l’alcalde.
Respecte al nou CAP Nord, que ha de substituir el desfasat de l’avinguda del Vallès, Ballart també ha situat “entre 2026 i 2027 l’inici del seu projecte tècnic” a la plaça de la República. Simultàniament, es demana a la Generalitat que, una vegada quedi lliure l’actual CAP Nord, aquest es destini a un centre de salut mental. Les dates per a la redacció del projecte tècnic de l’ampliació del CAP Sud, a l’avinguda Santa Eulàlia, l’alcalde també les situa entre aquest any i el que ve. Mentre que, en el cas del CAP Rambla, el mateix Ballart assumeix ara que “es descarta” un desdoblament en un segon edifici, tal com havia fet saber els últims mesos el Govern. “El desdoblament es farà en el mateix edifici i Salut ens ha de treure alguns serveis estructurals (administratius) per poder descongestionar-lo”, ha reconegut remetent-se a un futur estudi conjunt.
Més solars per a pisos de lloguer i cessió de poliesportius
En aquest cas, com en el de l’edificació d’habitatge públic en solars disponibles o en el del traspàs de poliesportius, s’han creat comissions de treball entre l’Ajuntament i la Generalitat. Per a la primera, s’ha donat a conèixer que, en aquests moments, hi ha 14 solars en reserva pública a la ciutat: 10 de titularitat municipal, 3 de la Generalitat i 1 privat, per a 312 pisos de lloguer assequible. Amb l’objectiu que, aquest mateix any, se n’hi afegeixin d’altres per arribar als 600, segons ha xifrat Dalmau. En la mateixa línia, la comissió per als poliesportius ha de servir per al traspàs dels equipaments de Vilardell, Pla del Bon Aire i Can Palet-Can Jofresa. “Unes instal·lacions deficitàries i obsoletes”, ha definit Ballart.
No surt als papers ni el conseller Dalmau ho ha manifestat a la roda de premsa, però verbalment el Govern també s’ha compromès a incloure l’enllaç de les Aimerigues a la B-40 quan es faci públic el trajecte definitiu de la Ronda Nord, que ha d’allargar l’autovia cap a Sabadell, segons han explicat els responsables municipals. La seva realització descongestionaria el nord-oest terrassenc i està calculada entre sis i vuit milions d’euros.
Compromís per a l’enllaç de Les Aimerigues
Ballart sí que ha tret públicament el greuge que Can Parellada s’hagi quedat fora de la primera convocatòria de subvencions del Pla de Barris de la Generalitat. Fet pel qual l’Ajuntament ha presentat recurs. Però l’alcalde s’ha mostrat conciliador, desitjant que la rehabilitació d’aquesta barriada terrassenca sí que entri en la segona convocatòria. I Dalmau també ha volgut recordar que hi hauran més convocatòries aviat per poder-s’hi acollir. “Crec que existeix una bona normalitat amb l’Ajuntament de Terrassa”, ha volgut recalcar el conseller quan se li ha preguntat per una possible visita oficial d’Illa a la ciutat, que Ballart espera des de la seva elecció com a president. Aquesta es podria efectuar pròximament, segons els assistents, mentre que la Comissió Bilateral ha de tenir continuïtat amb una reunió anual.

