Satisfacció continguda del conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, davant la resolució del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Aquest dimarts, dia 31 de gener, estava marcat amb vermell a l’agenda del polític terrassenc com també de la resta de polítics catalans a l’exili. La decisió del tribunal ha donat la raó de manera parcial al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, però ho ha fet amb molts matisos. Així ho ha explicat el mateix Puig a Catalunya Ràdio, recalcant que “Llarena ho té molt més difícil si presenta una quarta euroordre”. I és que el conseller ha matisat que “cal llegir molt bé la sentència però és molt millor del que podíem esperar”.
Amb aquest raonament coincideixen la majoria d’experts. Després d’una primera lectura de la sentència creuen que el TJUE no dona ningú per vencedor. I això dona avantatge a Puig, ja que el més normal i habitual hauria estat que el tribunal hagués seguit l’informe de l’Advocat General. A més, hi ha cert optimisme perquè la sentència dona arguments sòlids a les defenses dels exiliats en el cas que hagin de batallar per una nova euroordre. En aquest sentit, es remarca que un dels punts clau és el reconeixement que les euroordres es poden rebutjar si afecten els drets de “grups identificables objectivament”, com podria ser l’independentisme, la qual cosa “reforça la tesi de les defenses”.
Què farà ara Llarena amb la sentència del TJUE
Una de les grans preguntes és què farà ara el jutge Llarena amb la sentència. Se sap, que després de les reformes del Codi Penal, el magistrat està ultimant la seva interlocutòria de processament contra els exiliats. I la idea era demanar una nova euroordre per malversació sobre el terrassenc Lluís Puig.
Per la seva banda, l’advocat Benet Salellas ha fet una interpretació similar i ha assegurat que el concepte “grups identificables objectivament” és molt més net i clar que el de minories nacionals. L’exdiputat subratlla que la resolució del tribunal europeu obre la porta perquè els tribunals belgues puguin rebutjar les euroordres contra els exiliats. El lletrat que Llarena no pot considerar-se guanyador perquè la justícia europea no ha estat taxativa a l’hora de resoldre les seves qüestions prejudicials.
A banda de Puig, Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín també estaven pendents del TJUE, però en el seu cas han d’esperar que la justícia europea resolgui la disputa per la seva immunitat abans que Llarena es pugui pronunciar sobre les seves euroordres.
