“Viva España, clar que sí!”, va sortir dimarts a la tarda de la boca de Lluís Llach. No és una frase treta de context. Tot i que pot semblar-ho. El cantautor de Verges responia així a uns crits de “Viva España” d’un parell de nois que van passat per la plaça del Progrés de Terrassa quan se celebrava un acte de Músics pel Sí organitzat per ERC i Moviment d’Esquerres.
La gent, gairebé unes 1.500 persones, els va obviar i va continuar escoltant Llach, ignorant la provocació, com si no hagués existit. Més aviat es va respondre amb un somriure. El mateix que havia passat quan una jove va lluir una bandera espanyola enmig de les estelades.
Llach, abans, ja havia afirmat que no està no contra els espanyols no contra Espanya, i que era perfectament possible ser català i ser espanyol.
Llach, en un breu discurs a Terrassa, atès que tenia altres actes al país, va reclamar no caure en les provocacions, saber triar les fonts d’informació i acostar-se a amics i coneguts que sàpiguen que és el que s’ha de fer en cada moment,
