Des del segon semestre del 2024, les brigades de l’ajuntament de Terrassa han netejat 263 pintades de caràcter xenòfob, racista, homòfob o masclista en façanes d’edificis públics, en molts casos amb simbologia nazi o feixista, segons es va donar a conèixer ahir en la comissió informativa de Territori i Habitatge. En total, s’han repintat 10.800 metres quadrats i, a més, s’han fet unes altres 73 actuacions puntuals en plaques, rètols, monòlits o jocs infantils, que sumen un conjunt de 3.725 hores de feina. Ara, l’equip de govern ho vol ampliar als immobles de particulars o comunitats de veïns que donin a la via pública, amb subvencions perquè aquests també puguin esborrar aquest tipus de grafitis. Unes subvencions que s’han de poder començar a concedir a partir de l’any que ve, després de l’aprovació inicial de les bases en el ple municipal del pròxim 31 d’octubre.
“Com que no donem l’abast per totes, el que prioritzem són aquelles pintades que són discriminatòries i, sobretot, aquelles que van en contra de la llibertat de drets dels ciutadans”, va resumir la subdirectora de l’àrea de Territori i Habitatge, Mercè Peralbo, durant la comissió informativa presidida pel tinent d’alcalde, Xavier Cardona, amb la regidora de Via Pública, Ruth Hibernon. En aquest sentit, Peralbo va posar fins a sis exemples, amb imatges sobre una pantalla, de les actuacions des de fa més d’un any. En la primera, al carrer Arenys de Mar del Pla de Bon Aire, es pot llegir abans de netejar-la la inscripció Putos moros, amb la creu celta de simbologia nazi i que grups feixistes utilitzen actualment contra els immigrants.
Els altres exemples es trobaven al carrer Salmeron, en un accés al parc de Vallparadís i que es va haver de netejar dues vegades; al carrer Fra Bonaventura Gran, de Ca n’Aurell; a la plaça de la Cultura de la Zona Esportiva, en una façana de darrere el centre cívic; al carrer Francolí, de Les Arenes-La Grípia-Can Montllor, en què la placa s’havia reconvertit en carrer de Franco; i en un distintiu d’un parc i el monòlit d’una placa commemorativa. En el cas del carrer Bonaventura Gran es tractava d’un immoble privat, però s’havia pintat el número de mòbil de la persona a qui s’insultava. “Normalment, no actuem en façanes de titularitat privada almenys que sigui un comentari molt ofensiu o que hi hagi dades personals”, va especificar Peralbo. Un exemple recent d’aquestes característiques va ser la pintada homòfoba contra l’alcalde, Jordi Ballart, al carrer Mossèn Pursals, a Sant Pere, el passat 25 de setembre. Món Terrassa va poder comprovar com una brigada municipal es disposava a netejar aquest grafiti en què es llegia Alcalde=mariconasso, acompanyat d’una esvàstica.
Subvencions per netejar grafitis en funció del pressupost i el grau de demanda
El pròxim objectiu de l’equip de govern és complementar-ho amb ajudes als privats. “Intervenir-hi és bastant problemàtic perquè, quan es fa la neteja del grafiti, les façanes poden quedar tacades o que es produeixi algun desperfecte fins i tot més gran”, va advertir Peralbo. “És millor que ho faci el propi propietari de l’immoble i nosaltres cobrint-ne una part de la despesa”, va acabar argumentant. “La quantia anirà condicionada als pressupostos i, en cada actuació, també dependrà de la concurrència” d’altres particulars, va detallar la subdirectora de Territori i Habitatge.
La directora de l’àrea, Àngels Mira, va avançar que un cop les bases s’aprovin inicialment en el ple d’octubre i, després de l’exposició pública i l’aprovació definitiva, el 2026 s’haurien de poder començar a obrir les convocatòries. “De manera voluntària, no hem volgut establir ni import ni percentatge i ho deixem en funció de cada convocatòria, si hi ha més o menys demanda”. “En funció del pressupost anual, ho podem ajustar”, va afegir tot recordant que en un mateix exercici es podria fer més d’una convocatòria. L’adjudicació no serà de caràcter competitiu, sinó per ordre d’entrada, i un particular o comunitat podrà presentar-se una sola vegada per convocatòria.
La resta de grups de l’oposició no es van mostrar en contra de la proposta, inclòs el de Vox. De totes maneres, Marta Giménez, cap del grup del Partit Popular, es va abstenir. En el torn de precs i preguntes, a part de demanar des de fa un any i mig quantes sancions s’havien executat per conductes incíviques dels patinets elèctrics i quant s’havia recaptat, Giménez va sol·licitar el mateix respecte a aquestes pintades ofensives si és que es coneixien els seus autors.
