L’alcalde Jordi Ballart ho té molt clar: es tornarà a presentar a les eleccions municipals, i ho farà amb una marca ja consolidada, Tot per Terrassa. Li queden dos anys de legislatura, i la seva idea és romandre actiu en política com a mínim quatre anys més després dels comicis de 2023.
Porta ja dos anys a l’alcaldia i al front de Tot per Terrassa, una marca molt vinculada al polític Jordi Ballart. Potser és el moment de preguntar-li si seran dos anys més, quatre, vuit. El maig del 2019 el seu triomf va ser una sorpresa, allunyat del PSC i amb una formació que s’estrenava i feta a mida. Ara tot és diferent. En realitat, espero que em respongui a: Es tornarà a presentar a unes eleccions municipals?
El moment és molt complicat. Però la meva intenció és tornar-me a presentar encapçalant la candidatura de Tot per Terrassa. Si tot va com ara, d’aquí dos anys em tornaré a presentar. I crec que responc a la pregunta.
Fa uns quatre anys, ja li vaig fer una pregunta semblant i llavors pensava que li quedava poc recorregut en el món de la política i que la seva vida s’encaminaria cap a altres camps. No em negarà que ha canviat de parer?
No ho nego. Llavors ho pensava. Segurament n’estava fart de la política i de certes situacions que vivia. Ara em veig amb força més que suficient per continuar. I amb ànims. I amb suports. De l’equip, de la gent de Tot per Terrassa i de la ciutadania. Parlant amb molts sectors veig que tinc suport i m’encoratgen.
Albira una majoria absoluta de Tot per Terrassa el 2023?
No en tinc ni idea de què pot passar.
Han passat dos anys des del maig de 2019. Jordi Ballart ens en pot fer un primer resum? De què se sent més satisfet? I, fem la pregunta a l’inrevés, què hauria fet diferent?
Fa de mal resumir, ja que l’estiu de 2019 ningú s’esperava que en aquests dos anys seríem avui aquí amb mascareta, lluitant contra una crisi sanitària d’abast mundial i gestionant una situació que ni en els pitjors malsons haguéssim pogut imaginar. Em sento satisfet de com vam arrencar el nou govern, convençuts que podíem trencar amb un històric de més de 40 anys, i fer les coses diferent i millor. Ja des de l’inici vam marcar una nova forma de treballar. En 100 dies teníem presentat un Programa de Govern, un pressupost i unes ordenances fiscals, a més d’arrencar amb ganes nous projectes i noves maneres de fer. Després, ja sabem el que va venir i com de complicat ha estat poder gestionar la situació que estem vivint. No ha estat fàcil, no ho està sent, però del que estic convençut és que ho estem fent amb molt sacrifici, amb molta empenta i sempre amb la ciutadania al centre de totes les decisions. Som servidors públics, al servei de les persones i ho continuarem fent.
Ha estat una legislatura amb un grau de crispació com mai s’havia viscut a Terrassa, i encara sort que els plens ara són telemàtics per culpa de la pandèmia. Els enfrontaments verbals entre regidors de Tot per Terrassa i del PSC han estat una constant. I el to molt més alt del que es coneixia a una ciutat que, durant 40 anys, va ser més o menys un oasi. De qui és culpa haver arribat fins aquí? Canviarà la situació en els propers mesos?
Podria dir que és una mica culpa de totes i tots, tant per les nostres pròpies ganes de fer canviar les coses, fer-les de cara a la gent i per a la gent, com per la sensació d’altres d’haver perdut el control d’un govern que cada cop s’havia distanciat més del seu veritable objectiu: estar al costat dels terrassencs i terrassenques. Segur que podríem haver fet coses diferents (alguns diran que millor), però s’han fet sempre per un objectiu i amb el millor dels objectius, el que no podem permetre és que les opinions d’altres, que creuen que en saben més i millor porti a situacions com les que hem viscut. S’han orquestrat atacs, estratègies de desprestigi personal i professional o atacs sense treva que no s’han de permetre i que mai s’haurien de produir en l’escenari polític terrassenc. Tanmateix, jo recordo que en altres moments també hi ha hagut un alt grau de crispació. I em refereixo als enfrontaments entre l’alcalde Pere Navarro i el regidor de Convergència Josep Rull. I malgrat aquest clima, diria que mai s’havien aprovat tantes propostes amb acords de tothom. Els regidors de l’equip de govern parlen sempre amb els de l’oposició i busquen el mínim comú múltiple.
El PSC repeteix una i altra vegada que el govern municipal és populista, que l’alcalde en realitat és Isaac Albert d’ERC, que Jordi Ballart s’amaga quan hi ha temes compromesos, que només es dedica a sortir a la foto i a anar a inauguracions, que porta un any en campanya i que n’estarà dos més, que l’equip de Tot per Terrassa no té nivell suficient. Sense oblidar la paraula corró i l’acusació de viure sense escoltar gràcies a la majoria absoluta. Segurament diuen moltes més coses negatives, però amb aquestes ja fem. Les rebat?
Les he rebatut moltes vegades, i si consideren que estar al costat de la ciutadania, visitar comerços, escoltar a la gent, gestionar les seves inquietuds, atendre les seves demandes, i sobretot intentar millorar la seva qualitat de vida, és estar en campanya permanent, doncs potser és que entenen la política local d’una forma diferent a la que tenim nosaltres. També quan era alcalde en l’anterior legislatura em deien el mateix. I vaig plegar. Amb el soci de govern, tornem al de sempre. Es vol buscar un enfrontament constant amb l’únic objectiu d’enterbolir un acord que és ferm i sòlid, basat en uns objectius clars, treballar per a Terrassa i per a la seva ciutadania. Per descomptat que tenim opinions diferents en alguns temes, com podria ser en política nacional, però com en tots els àmbits, podem arribar a acords i punts de trobada. La relació amb l’Isaac Albert és extraordinària. I els dos sabem quin és el nostre lloc. Jo faig d’alcalde i ell de primer tinent.
En un sentit semblant, però mirat des d’una altra perspectiva, des de l’equip de govern es repeteix que el PSC no se n’ha adonat que ha perdut les eleccions. En què es fonamenta? Què s’esperava? Què en pensa del paper que juguen Alfredo Vega, Marc Armengol, Amadeu Aguado i Javi García, els principals estilets socialistes? Creu que el proper candidat del PSC a les municipals sortirà d’aquí o albira que podria ser la regidora, i diputada al Parlament, Eva Candela?
Tots sabem que ningú esperava o s’imaginava el que va passar el maig de 2019, i que no ha de ser fàcil pair-ho, però en comptes d’entendre la derrota per continuar treballant per a la ciutat des d’un altre punt, s’ha optat per l’atac i la crítica com a única arma utilitzada. Sobre el paper dels membres d’aquest partit, no hauria d’entrar a valorar-los. Tenen un recorregut polític que els avala i que de ben segur que la seva experiència i el seu coneixement són i podrien ser de gran utilitat per a la gestió municipal. Moltes vegades així s’ha demostrat, però es perd quan s’arriba a les desqualificacions, peticions de dimissions, o atacs permanents. No sóc qui per valorar qui ha de ser o podria ser el candidat o candidata a les properes eleccions per part d’aquest partit. Tot que és evident que m’imagino per on pot anar tot. Però són especulacions i res més.
El paper del PSC ja s’ha comentat. De la resta de l’oposició, Junts i Ciutadans, què n’opina? S’ho esperava, l’han sorprès?
Fan el seu paper, cada mes en els plens municipals queda demostrat i és d’agrair les propostes en clau de ciutat que sorgeixen d’aquests partits. Quan es treballa de manera responsable i pensant en la ciutadania de Terrassa, sempre que sigui possible, tindran al Govern al seu costat per entomar la proposta i poder portar-la a terme. Per descomptat que en molts temes no ens posarem d’acord, però parlant, negociant i debatent, fent política en definitiva, podrem tirar endavant temes de ciutat. Potser en alguns temes (Cs), ens estem agafant a la polèmica i al soroll per fer més mal que bé (vacunes, codi ètic, multes…), és el joc de la política, però s’estan traspassant algunes línies vermelles que no fan més que allunyar l’escenari polític local de la realitat del carrer i la seva gent.
Deixem enrere l’oposició i centrem-nos en el pacte de govern amb ERC. Trontolla? Està consolidat? Durarà fins al final? Satisfet? Punts de desacord?
Com ja hem parlat abans, continuem treballant amb bona sintonia i amb molta col·laboració. Aprofitant el potencial de tots els membres que formem part del Govern, amb uns objectius molt clars i sempre de cara, parlant i acordant totes aquelles coses que ens uneixen i que ens han fet ser al capdavant de la ciutat.
Li ha passat pel cap, ara que som a mitja legislatura, fer una crisi de govern, i fer canvis en el cartipàs? Una resposta positiva comporta que ens digui alguns noms.
Un canvi en el cartipàs no té perquè significar cap crisi de Govern, ja n’hem fet un fa uns mesos i l’objectiu i els motius eren ben clars, millorar la gestió i aprofitar l’expertesa de regidors i regidores. Si algú marxa, el substituirem. I ja està. No penso ara mateix en canvis de regidors i l’equip el veig preparat per aguantar fins al final.
S’especula amb la marxa d’Isaac Albert cap a Barcelona i amb un alt càrrec a la Generalitat. Això ho canviaria tot?
Canviaria haver de substituir una de les peces clau de l’equip de govern. Sí, clar, seria un problema.
De les promeses de la campanya, quines ha complert, quines encara no i quines seran impossibles?
A principis del mes d’octubre de 2019 vam presentar un Programa de Govern, estructurat a partir de 10 grans objectius estratègics, que donen coherència a 178 eixos d’actuació i amb un total de 906 actuacions. A mig mandat, tenint en compte la pandèmia que ho ha trastocat tot, el resum a grans xifres és:
El 73% de les actuacions previstes del Programa de Govern ja han estat iniciades o executades (3% finalitzades) i la resta (27%) estan pendents.
Havia pensat mai viure moments com els actuals, o sembla, a voltes, que la realitat supera la ficció? L’Ajuntament de Terrassa ha afrontat prou bé la pandèmia?
Ningú s’esperava el que estem vivint, ha estat un cop molt dur, del que encara hem de veure com ens en sortirem i recuperarem. Des de l’Ajuntament ho hem repetit moltes vegades, des del primer moment ens vam posar a disposició de les administracions superiors, Generalitat i Govern central, per tal de col·laborar en tot el que fos necessari, i per altra banda, ens vam acostar a la nostra gent. Cobrir la distància entre la presa de decisions i la realitat del carrer, és el que allunya la política de la gent, i com a administració local, aquesta va ser la nostra voluntat.
Com en tantes coses de la vida, amb el pas dels dies i el temps, potser es podrien haver fet coses diferent, que no vol dir que es fessin malament, sinó que podrien haver arribat més lluny. El que s’ha de valorar ha estat la predisposició, l’atenció, de tot l’ajuntament, de l’activació de serveis, de persones, de regidors i regidores… Crec que podem dir que s’ha afrontat i s’està afrontat bé, amb les dificultats que un moment així ha comportat i que encara no ha acabat, encara que sembla que comencem a veure llum al final de tot plegat.
La neteja era un dels punts claus del seu mandat. S’ha millorat, no hi ha cap dubte, però queden molts racons bruts, i les queixes de la ciutadania són una constant. Quines seran les properes passes?
L’estat dels carrers i places de la ciutat, en què la neteja i manteniment es refereix, no ofereix treva. Ho sabíem i així ho hem patit, treballat i no ho deixem de banda. Les mesures urgents que vam impulsar van ser un dels punts d’inflexió davant d’una situació que per diferents motius s’havia degradat (baixes a la plantilla, la tardor….). Vam entomar-ho amb força i com a tema clau del mandat no el deixarem que torni a caure, sinó que se segueix treballant, buscant punts de millora i garantir el bon estat dels carrers de Terrassa.
En aquest sentit, entomem la responsabilitat que tenim com a Ajuntament, i així ho estem fent amb el desplegament de línies de càrrega laterals, la instal·lació de càmeres en punts negres, el seguiment que fan els inspectors, millores de plantilla i equipaments a EcoEquip…. però també hi ha una tasca de responsabilitat i civisme per part de la ciutadania. Hem de saber explicar que mantenir els carrers nets és un benefici per a tots i totes. Hi sortim guanyant i cal estendre aquest missatge.
Fa quatre dies Mon Terrassa publicava que la ciutat compta amb només 60 oficines bancàries, 149 menys que fa tretze anys. El servei és molt pitjor. I tenir com abans una oficina a cada cantonada era qualitat de vida. Què es pot fer des de l’Ajuntament? Aquella idea de fer reviure una caixa local ha quedat en una caixa a pany i forrellat?
El mateix article en parlava, del canvi de «carrer dels bancs» a fer-ho tot per internet. No? Doncs aquí tenim un problema en com avança la societat i les tecnologies de la informació sense tenir en compte el que es deixa pel camí, en els problemes o afectats que aquesta evolució tecnològica pot comportar (bretxa digital, facilitat d’accés, etc…).
L’evolució tecnològica ens està portant que sembli que la qualitat de vida l’hem de tenir al palmell de la mà, en un telèfon o un dispositiu, i no posant el peu al carrer, passejant, parlant amb la gent, amb el caixer del banc….
Hi ha alguns brots verds en el comerç. Cert. Però la pandèmia ha fet descobrir que hi ha altres maneres de comprar. Les adquisicions de productes online s’ha disparat. I això vol dir que es compra menys al comerç de proximitat. Considera que s’ha de replantejar el model comercial que ha romès inalterable durant dècades?
El que parlàvem abans, l’evolució tecnològica ens està portant a canviar els hàbits i les grans corporacions tenen molt múscul, el que ens obliga a ser imaginatius i a recuperar valors com la proximitat, el tu a tu, la qualitat del producte, etc…
En aquest sentit es va idear la campanya de Nadal, apostant per la proximitat i en què es comprés als comerços de la ciutat; s’ha presentat fa unes setmanes la campanya Omple’t, també en aquest sentit, i on els Eixos Comercials de la ciutat hi han participat; i fa pocs dies, la digitalització dels Mercats municipals per facilitar la compra online i el servei a domicili. Aquest, crec, que ha de ser el futur, adaptar-se a la realitat tecnològica, però sense perdre o millor dit, aprofitant, els valors del comerç tradicional, de qualitat i de quilòmetre 0.
La gent demana seguretat, i en les últimes setmanes hem viscut episodis violents en diversos barris de Terrassa. A què atribueix el fet, constatat, i què es pot fer?
Darrerament s’han succeït diversos episodis incívics en zones localitzades de la ciutat, fets que condemnem i treballarem perquè no es repeteixin, per descomptat. Precisament s’han anunciat mesures a nivell local per millorar la seguretat, com les càmeres se seguretat en parcs i places o les millores en equipament per al Cos de Policia Municipal. Per altra banda, es va compartir la situació amb el Departament d’Interior i el Cos de Mossos d’Esquadra, d’on es van acordar mesures d’actuació i control de manera coordinada per tal de revertir la situació. El que ha passat, amb agressions i faltes de respecte a agents del Cos de Policia Municipal, no es pot tornar a repetir.
