En la segona entrega de l’entrevista de MónTerrassa a l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, aquest reconeix que hi ha un apropament del PSC per intentar formar una coalició electoral amb la seva plataforma independent Tot per Terrassa. Però qui fora batlle socialista fins al 2017 rebutja aquesta possibilitat, tot i que reconeix que s’hauran d’entendre si segueix pujant l’extrema dreta al consistori. Ballart continua reclamant la visita oficial del president Salvador Illa a Terrassa, quan aquest s’hagi restablert de la seva convalescència. I, després de la bilateral a mitjan gener amb el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, Ballart destaca l’entesa en temes de seguretat, però es queixa que s’intenti seguir suprimint línies educatives el curs que ve o no es concretin encara les dates de licitacions per als nous CAP de salut.
D’altra banda, l’alcalde de Terrassa confia a aconseguir un nou enllaç a la B-40, a l’altura de Can Boada malgrat la frustració per la desprogramació de l’estació de Rodalies Terrassa-Oest. I és molt crític amb la conselleria d’Empresa en l’atorgament de permisos per als nous polígons industrials. En la tercera i última entrega d’aquest divendres, serà el torn per a més temes urbanístics i de mobilitat, culturals, esportius i la decisió o no de presentar-se a un nou mandat.
Es parla d’una oferta dels socialistes locals per anar en coalició amb Tot per Terrassa de cara a les municipals de maig del 2027. Què hi ha de cert d’això i quina és la seva posició?
Oficialment i formalment, no tenim cap proposta. Sí que ens ho han fet arribar a través de diferents missatgers, diferents persones. Nosaltres no anirem en coalició amb el PSC a les eleccions. Això és així, perquè no vam fer tot el que vam fer en el seu moment per acabar en el mateix lloc. L’essència del nostre projecte és molt diferent. És un projecte municipalista que no obeeix ordres de ningú, ni de Madrid ni de Barcelona. Això ens permet ser lliures i poder reclamar la gratuïtat dels peatges a la C-16 ara mateix, que si estiguéssim en un partit d’àmbit nacional no podríem fer. O no podríem portar una resolució en el ple d’aquest divendres explicant la situació caòtica de Rodalies perquè des del partit no ens ho deixaríem fer. Això ens dona una llibertat de poder dialogar, parlar amb tothom i intentar treballar aquells temes que interessen a la ciutat, que això és molt difícil des d’un partit polític d’àmbit nacional.
Ara bé, això no treu que tinguem espais de trobada. És evident que hi va haver un trencament el 2017, que això va tenir unes conseqüències, que va haver-hi unes ferides, que van ser difícils de suturar. I, en aquests moments, estem intentant normalitzar al màxim la relació entre els dos partits. L’exemple el tenim amb l’aprovació dels recents pressupostos i les ordenances. Amb molts temes que acordem en el ple. I crec que és la nostra obligació en el moment en què estem, de molta complexitat a la societat, de molts canvis, d’auge de l’odi, la intolerància i l’extrema dreta. Crec que les forces democràtiques estem obligades a entendre’ns. Aquí a Terrassa, tenim un govern amb Junts per Catalunya. Hi havia Esquerra, que va sortir del govern perquè van preferir més fer soroll fora que no pas construir des de dins. Si es mira el ventall de forces polítiques democràtiques a l’Ajuntament de Terrassa, el principal a l’oposició és el PSC, que a més està governant també Catalunya i Espanya. I l’obligació i la responsabilitat fa que tinguem l’opció d’apropar-nos-hi pel bé de la ciutat. Evidentment, cadascú té els seus posicionaments en temes nacionals. En temes de ciutat, també hi ha discrepàncies. Però crec que és responsabilitat de tots intentar preparar-nos, en cap cas fer una coalició electoral. Això per res del món ho farem.
Fins a quin punt influeix en l’apropament al PSC que l’extrema dreta de Vox pugui encara pujar més dels seus tres regidors actuals, segons circula d’unes enquestes que, en tot cas, no s’han fet públiques. I que també pugui entrar a l’Ajuntament Aliança Catalana?
Això podria passar, evidentment. Estem veient totes les enquestes. Hem vist la del CEO, el baròmetre de la Generalitat. Estem veient enquestes de l’ajuntament de Barcelona. També de molt preocupants de les eleccions a l’Aragó del 8 de febrer, on Vox seria la segona força en ciutats com Saragossa, durant molts anys d’esquerres, i el PSOE passaria a ser tercera força. Aquesta és la realitat i això pot passar també a les properes eleccions municipals. I pot passar a Terrassa, i a altres municipis metropolitans, on veiem l’extrema dreta forta en molts barris.
Fins i tot, es parla de la desaparició dels partits amb els quals vostè està governant, Junts, o ha governat, ERC…
Esperem que no, però es podria donar un escenari que aquestes forces de les quals parlàvem abans acabin expulsant altres forces pels traspassos de vot. Es podria donar el cas de trobar-nos amb les dues extremes dretes, i amb dos partits polítics centrals, sense majoria absoluta, cap dels dos. I que haguéssim de parlar. Preveient aquest escenari, per fer front a la intolerància de l’extrema dreta, crec que hem d’anar a la una.
El seu partit, Tot per Terrassa, després de la crisi per la marxa del govern fa un any de la número dos a les últimes municipals, Maise Balcells, ha recuperat la unitat i és prou sòlid per afrontar aquestes pròximes eleccions?
Crec que ara sí, fa un any no. Fa un any vam travessar probablement el pitjor moment i és normal. Al final, tots els projectes polítics passen moments bons i moments dolents. Nosaltres vam passar el pitjor moment a finals de gener, principis de febrer de l’any passat, amb la renúncia de Balcells. Amb Balcells no hi ha absolutament cap problema, ni personal. No ens hem barallat, ni ens hem discutit, ni hi havia discrepàncies en qüestions de ciutat, ni en actuacions polítiques, ni absolutament res. Era un tema personal, que també ens fa reflexionar sobre la manca de capacitat del mateix sistema polític d’atraure i de mantenir el talent. Però, en tot cas, després d’un any complicat, ens hem refet. I no ha sigut fàcil, però crec que ara tornem a estar en un bon moment. Estem forts i units i s’hi està sumant gent. Pràcticament cada dia, cada setmana, tenim gent nova. Disposem d’una seu nova on passa molta gent, on hi ha moltes activitats. Ho hem reactivat després de les vacances de Nadal, però vam acabar l’any amb un acte amb força gent. I tenim previst, de cara a la primavera, fer actes més multitudinaris on volem llançar un missatge, un punt d’inflexió a la ciutat. Que això no ha sigut flor d’un dia, que anem endavant i amb voluntat de tornar a presentar-nos i de tornar a guanyar les eleccions.
El president Salvador Illa semblava que havia de venir de forma imminent a Terrassa, però des de fa uns dies es troba convalescent a l’hospital. Quan creu que Illa acabarà visitant oficialment la ciutat?
Esperem que es deixi de banda el partidisme i el que ha pogut passar en el passat i es pensi realment en les ciutats i en els ciutadans. Terrassa és la tercera ciutat del país. És una ciutat capdavantera en molts àmbits. És un referent industrial i no té massa sentit que el president de la Generalitat, que està visitant moltíssims municipis i ajuntaments, no hagi vingut a la tercera ciutat del país. Ens hem enfadat molt amb això, perquè no hem sigut passius. Al contrari, hem demanat la reunió per activa i per passiva. Ja no només directament amb ell, sinó amb persones del seu equip, els seus caps de gabinet. Jo he parlat amb consellers i, fins i tot, els hem expressat que estigui tranquil, que serà una reunió positiva. Que venim a construir, que no venim a explicar-li la llista de greuges, que això ja ho fem en altres espais. Que ja ho fem en les comissions bilaterals, en reunions amb consellers. Que vingui a conèixer la ciutat. Ell ha vingut, de fet, aquí a Terrassa i no ha vingut a l’Ajuntament. Sí que és veritat que ara està en la situació que està. També ens va sorprendre molt perquè, després de la bilateral, ens van dir que Illa vindria a Terrassa el 22 de gener, però que no tenia previst visitar l’Ajuntament i reunir-se amb l’alcalde.
No és el que vam quedar el dia de la Comissió Bilateral. Vam estar parlant precisament tant amb el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, com amb el secretari de Governs Locals, Xavier Amor, i em van assegurar que Illa vindria a la ciutat i es reuniria amb mi. Això de moment encara no ha passat. També és veritat que ara està a l’hospital i s’ha de respectar tot el seu procés. Però esperem que quan es recuperi, una de les primeres coses que faci és venir a Terrassa i reunir-se amb el seu alcalde per conèixer quins són els projectes, els reptes que té la ciutat i com podem seguir sumant per la ciutat i el país.
Quina garantia tenen que aquesta bilateral amb el Govern, després de tant de temps parada, es vagi reunint, així com les comissions creades?
Des que es va constituir el Govern l’agost del 2024, amb una excepció molt concreta, en general hi ha hagut una bona sintonia. Jo pràcticament m’he reunit amb tots els consellers i conselleres, tots han vingut aquí a l’Ajuntament. Aquesta bona dinàmica i bona entesa amb els consellers i conselleres, ens ha portat a poder tancar temes a la Comissió Bilateral. És una dinàmica molt diferent del govern anterior. El govern de Pere Aragonès ho fiava tot a unes reunions de la bilateral molt llargues. Es parlava de molts temes i, moltes vegades, tampoc s’acabava de saber ben bé què s’havia acordat. En canvi, aquí hi ha una feina prèvia.
Havíem fet vàries reunions amb la consellera Núria Parlon, reunions amb tot l’equip dels Mossos d’Esquadra i d’Interior per tenir tancada una proposta, que era molt complicada. Inicialment, era molt difícil encaixar l’espai policial que s’ha anunciat a l’edifici dels antics jutjats de Terrassa a la Rambla. Hi havia problemes d’aparcament, d’accessibilitat, amb un cost molt elevat. Però, després de vàries visites, algunes discretes, del director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, i la consellera, vam poder acordar-ho i això està en marxa. Aquest és un acord important, perquè fa molt que se’n parla, però fins ara no havíem vist un calendari i un pressupost. És el primer cop que això passa en quinze, disset anys que fa que allò està tancat.
Les obres d’aquesta oficina policial mixta, o comissaria conjunta, no començaran fins al 2028. Però l’anunci respon també a intentar contrarestar la imatge d’inseguretat a la ciutat que transmeten alguns partits polítics…
No és el que ens ho farà combatre, perquè estem parlant d’un edifici que fa disset anys que la ciutat vol que es rehabiliti. Al marge que existeixi l’extrema dreta i la necessitat de combatre aquest discurs de la inseguretat, això s’hauria fet. I ha d’aportar una regeneració de tot l’entorn, ha d’implicar una proximitat policial amb una oficina d’atenció al ciutadà compartida mixta, amb Mossos i Policia Municipal. També és fruit de coses que han passat en els últims mesos que no havien passat mai, que és una molt bona coordinació entre Mossos i la policia local. Que hi hagi dispositius compartits, que es comparteixi informació, que es facin actuacions conjuntes en locals conflictius del barri de Sant Pere Nord i Ègara, com ara fa tres mesos, i es tanquin aquests locals. Això vol dir molta feina prèvia, moltes reunions de coordinació, patrulles conjuntes, binomis… Feia temps que no havia passat. Es feia l’operació Grèvol per Nadal, molt puntual, però ara van a l’una. És gràcies també a la visió i les directrius de la consellera Parlon.
Al ciutadà li serà més útil anar a aquesta comissaria de la Rambla, que no pas a les dependències de Glòries Catalanes de la Policia Municipal o del Pla del Bon Aire dels Mossos?
Precisament, per a la prefectura de la Policia Municipal a l’avinguda de les Glòries Catalanes estem buscant un lloc nou. Hi ha vàries opcions i és probable que continuï al sud de la ciutat. Hi ha un pacte no escrit que la comissaria dels Mossos estigui al nord de la ciutat i la de la Policia Municipal al sud. En aquest cas, a prop de la mateixa zona on és ara. L’edifici, allà, ha quedat petit perquè tenim la perspectiva d’incrementar encara més els agents de policia i arribar als 350. És per combatre el que està passant i aquests discursos, encara que la delinqüència a Terrassa baixa. El risc zero no existeix, però les dades interanuals del 2025 comparades amb el 2024 és d’una baixa del 9,1%. Són fets objectius, dades policials que ens creiem. Tots aquests relats de la inseguretat, l’únic que pretenen és generar por, generar odi, divisions a la societat i beneficis electorals per a l’extrema dreta. Crec que estem en la bona línia amb més efectius, noves motos, nous cotxes per a la policia, una prefectura nova i, sobretot, apostant per aquestes patrulles conjuntes que vagin a locals conflictius i a ocupacions delinqüencials, que són els dos problemes que, en aquests moments, tenim en alguns barris de la ciutat.
L’entesa no ho és tant amb les línies educatives que, per al curs que ve, la Generalitat sembla que vol seguir suprimint a la ciutat. En van parlar amb el conseller Dalmau d’una garantia perquè no hi hagi més supressions?
Garantia, en aquests moments, no en tenim cap. Sí que crec que vam fer la feina i la vam fer allà on tocava. No la vam fer a la comissió amb tècnics del departament d’Educació, sinó al Palau de la Generalitat i davant del senyor que avui és el president en funcions de la Generalitat. Li vam dir que estàvem totalment en contra que es tanquin línies i no s’aprofiti per baixar les ràtios a les escoles. Hi ha la proposta d’Ensenyament de tancar una línia I3 (infantil 3 anys) a la zona 1 (centre i oest) i una de primer d’ESO (12 anys) a la zona 3 (nord-est). Ens diuen que, a partir del nostre posicionament, ho estan acabant d’analitzar, que tindran molt tacte. Però fins que no surti l’oferta per al curs que ve, d’aquí a poques setmanes, no sabrem quina és l’oferta concreta. El que demanen és que sigui exactament la mateixa que l’any passat.
Quan se sabrà?
En principi, a finals de febrer, principis de març. Amb això, nosaltres serem molt contundents. De la mateixa manera que el PSC, quan estava a l’oposició a Catalunya, posava el crit al cel quan hi havia governs que tancaven línies, ara també els demanem que facin el mateix. Que tinguin la mateixa actitud d’abans, també als ajuntaments.
Quina és la garantia d’adjudicació d’obres de tots els Centres d’Atenció Primària (CAP) que l’actual Govern es va tornar a comprometre en la bilateral. La comissió de salut té data de reunió?
La comissió no té data de reunió. Ho hem estat demanant pràcticament cada dia des de la bilateral per part de la regidora de Salut (Laura Rivas), que a més és molt insistent en aquests temes. Està dient, si us plau, doneu-nos data de reunió. Sí que és veritat que, amb el CatSalut, hi ha una relació molt fluida, amb tots els responsables tècnics de la Regió Sanitària Metropolitana Nord. Esperem que aviat ens donin aquesta reunió i puguem ja posar calendari exacte per a aquests projectes. Ara ens parlen del 2027, 2028, 2029… Necessitem la comissió per concretar.
Però això no depèn ni tan sols de la conselleria de Salut, depèn d’Infraestructures.cat, que és on hi ha els projectes, i és on s’aturen, perquè hi ha un tap de projectes. És el que ens diuen tots els consellers i conselleres. El mateix que ens han dit amb el futur institut de l’Escola Sala i Badrinas, que també és escandalós. Ens inciten a posar 2,2 milions d’euros i, després, ens deixen tirats amb el calendari. Si l’Ajuntament no hagués posat 2,2 milions d’euros, no s’hauria iniciat mai l’institut. Ens van enganyar, dient-nos que el 2025 estaria acabat i ja som al 2026 i encara no ha començat. Tot i que el projecte va avançant, al seu ritme. Però no amb l’acord de quan hi havia el conseller d’ERC Josep Bargalló.
Han trobat més solars per poder posar a disposició per a pisos de promoció social?
Solars, en vam aportar molts i se’n van escollir deu en aquesta primera fase. Però, evidentment, si torna a sortir una convocatòria, que em sembla que tornarà a sortir, l’Ajuntament estarà en disposició d’aportar-ne més.
Hi ha una promesa verbal, però no escrita, que en el projecte que s’està redactant de la Ronda Nord s’inclogui l’enllaç de les Aimerigues a la part de la B-40 construïda, a l’altura de Can Boada. N’estan segurs?
Tampoc ho sabem. Sí que hi ha hagut diverses reunions, tant amb mobilitat de la Generalitat com amb el ministeri i totes dues administracions ho accepten, ho tenen clar. Creuen que, a més, reforça la voluntat que la Ronda Nord sigui una ronda permeable al territori i també faci la funció de ronda de la ciutat i tregui trànsit intern als carrers. Ho hem d’acabar de concretar amb el projecte que ja va sortir a licitació. Hi estarem molt atents. És important la Ronda Nord fins a Sabadell, però tan important és que hi hagi el ramal de les Aimerigues, aquesta sortida de Terrassa Ouest, bàsica per treure cotxes de Can n’Aurell, de Galileu, d’Arquimedes, i de moltes vies principals i secundàries de la ciutat. L’estació de Rodalies de Terrassa Oest, també és important. Però sobretot és important que aquesta sortida tingui la funció de ronda de la ciutat.
Sobre el retard en l’execució dels nous polígons industrials, la tinent d’alcalde Meritxell Lluís va anar a reclamar la seva acceleració fa una setmana a la Generalitat. I el president de la Cambra de Comerç de Terrassa, Ramon Talamàs, s’ha queixat que l’Ajuntament no faci prou gestions perquè vagin més de pressa els permisos als Bellots 2 i Can Guitard. I que el mateix conseller d’Empresa, el terrassenc Miquel Sàmper, li havia dit que s’estan perdent oportunitats a Terrassa perquè vinguin empreses. Què n’ha de dir?
Precisament, els temes que hi ha encallats a la ciutat són responsabilitat del Miquel Sàmper. És així. Perquè amb Can Guitard, vam fer modificació del POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) per adaptar-ho a les necessitats que ens demanava el teixit productiu per distribució d’espais. Va ser abans del 2023. I ara estem pendents per continuar aquesta modificació d’un informe de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) per com ha de ser el tractament de la riera del Palau en aquell tram de la zona sud. L’agost passat vam parlar amb Sàmper que, si us plau, fessin ja d’una vegada aquest informe de l’ACA. El que està frenant els polígons industrials a Terrassa, en aquests moments, són els informes sectorials de la Generalitat, i això ho vam dir a la Comissió Bilateral.
A la Rambleta del Pare Alegre, la llicència d’obres per a la reforma, es podria donar demà si tinguéssim un informe de l’Agència de Residus de Catalunya. Amb Els Bellots 2 és diferent. Aquí estem parlant de dos promotors, que a més els costa posar-se d’acord, i estan pendents de quadrar els números i fer tant el projecte de reparcel·lació com d’urbanització. En principi, a inicis d’aquest any ens van dir que el presentarien. Però l’Ajuntament ha fet tota la tramitació urbanística. A finals del 2024, es va aprovar el pla parcial d’Els Bellots 2. Quan Sàmper diu que tot està igual que quan ell era tinent d’alcalde (2015-2017, quan Ballart era alcalde però per al PSC), no diu la veritat. S’ha avançat, i moltíssim. I ara, si està aturat, ell ho sap perfectament, és per la lentitud d’informar positivament per part dels informes sectorials. Jo li diria que mesuri una mica les seves paraules.
En tot cas, és el president de la Cambra, Talamàs, que diu que això li va dir el conseller Sàmper…
El senyor Talamàs es deu creure Sàmper, però que el conseller mesuri les seves paraules, perquè va venir aquí i li vam explicar. Li vam ensenyar una maqueta, el detall com estava tot. Té informació dia a dia i que sigui una mica més mesurat. El que fa perdre oportunitats i el que espanta les inversions són declaracions com aquestes.
