Jordi Ballart governa amb majoria absoluta l’Ajuntament de Terrassa, sorgit de les eleccions municipals de maig de 2023. El pacte amb Junts i ERC ha donat estabilitat. L’alcalde repassa amb MónTerrassa alguns dels temes més candents de l’actualitat política.
Són nou mesos ja des que va renovar l’alcaldia. Què n’ha de dir?
Són… Sí, aviat un any ja.
Creu que realment ha estat una legislatura molt tranquil·la, molt relaxada, i més si es compara amb l’anterior?
És bastant més tranquil·la que l’anterior. Aquella d’entrada va començar amb un resultat totalment inesperat, que és una victòria contra corrent d’un partit municipalista de recent creació. Això va trasbalsar, sacsejar les estructures de poder de la ciutat. És així, i per tant hi va haver un període d’adaptació, tant dels que vam guanyar les eleccions com també dels que les van perdre, com també de diferents estructures de la ciutat. I, en conseqüència, vam començar un mandat mogut amb episodis de confrontació amb l’oposició importants. Després vam tenir la pandèmia. Per tant, també una època moguda. I és veritat que ara els resultats electorals ens han permès una certa tranquil·litat.
Un pacte de govern que funciona?
Un acord totalment fort, estable, que de moment no està tenint discrepàncies importants. Sí que hi ha coses en el dia a dia, matisos, però sense desacords crucials.
En principi no volia pacte ni a dos ni a tres. Se n’ha penedit?
No. És evident que no. És una pregunta retòrica. La veritat és que vam tenir dubtes, perquè els resultats ens portaven a altres possibles escenaris. Probablement, governant només amb un dels dos partits actuals hauríem pogut tirar endavant, tenint en compte que hi ha tres regidors de l’extrema dreta que acaben impedint una majoria alternativa. Però al final crec que ha acabat sent positiu per la ciutat el fet que hi hagi més sensibilitats en el govern, i de moment tot funciona correctament.
I estan molt desapareguts tant PP com PSC, com sembla vist des de fora? I fins i tot Vox, per què pensa que està en aquest perfil baix?
Perfil superbaix. Jo crec que Vox s’adona de quina és la realitat, que a vegades les consignes i les proclames i aquests discursos tan extremistes no s’ajusten realment al que és la realitat de la ciutat. El fet d’estar dintre de l’Ajuntament, tenir molta informació dels diferents programes, saber el per què de les coses, tenir informació de dades de seguretat, fa que moltes vegades el seu discurs perdi força i sentit. Perquè és de la política municipal. De la realitat, d’estar a la trinxera. Això no és el Parlament ni el Congrés, on són tot el dia amb jocs de declaracions i contradeclaracions, sinó que aquí parlem de temes concrets que afecten a la ciutadania. Això, a vegades, no dona peu a segons quin tipus de proclames, perquè no és el que vol la gent.
Però és que no n’han fet ni una de grossa…
No n’han fet ni una. Vull dir que fan política municipal, no parlamentària. Els temes que porten al ple afecten estrictament el municipi. Defugen de qüestions vinculades a fora. A més, veiem que hi ha determinats aspectes sobre els que segurament reben consignes del partit perquè els presentin i aquí veiem que no, que, al final, són coherents amb el fet de ser un àmbit local.
Repeteixo. Fa la impressió que l’oposició que fan PSC i PP és molt tova. Ho nota? Ho pensa? O és en comparativa amb fa quatre anys?
És veritat que en el mandat passat veníem de la situació que veníem, d’un canvi brusc de la correlació de forces a l’Ajuntament. Ara el PSC segurament no té dificultats per adaptar-se al grau d’oposició, perquè se situa en el seu paper. I la veritat és que també Tot per Terrassa, i jo mateix com a alcalde, hem fet un esforç d’apropament als socialistes de Terrassa. Amb l’Eva Candela ens hem vist diverses vegades, estem parlant de temes importants de ciutat, hi ha una relació normal entre un govern i el principal partit de l’oposició. Això també és una de les coses que han canviat. En el mandat passat parlàvem molt poc, perquè vam tenir un trencament molt brusc. Ara sí que estem intentant normalitzar al màxim les relacions i ens trobem de forma molt periòdica amb la Candela.
Sé que és una pregunta que s’hauria de fer al PSC, però… Qui és el cap de l’oposició? L’Eva Candela o el Javi García?
El cap de l’oposició és l’Eva Candela. Està al Parlament i és la que fa les intervencions importants del ple. Està fent una posició més constructiva, més de diàleg. Javi García? És la part dura. Són diferents formes de fer i diferents ànimes.
El pacte a la diputació amb el PSC té a veure alguna cosa amb el “retrobament”?
Aquí hi va haver una diputada de Tot per Terrassa que va tenir la clau de la Diputació i que va fer un pacte de govern amb el PSC quan haguéssim pogut jugar a un govern alternatiu. Ho vam explorar i hi vam parlar. Però al final, no va reeixir, per la manca d’acord entre els altres i perquè aquella operació necessitava al Partit Popular. Alguns sí que parlaven amb el PP, d’amagat. Com s’havia de llegir? I que aquest pacte de la Diputació també afecta a escala local? Fa que hi hagi un tipus de relació més normalitzada que abans i més de col·laboració i de cooperació amb tots els temes. Per tant, condiciona el pacte de la Diputació. Però també perquè no hi havia alternativa.
I amb la regidora del PP, Marta Giménez-Arcusa, com va?
La Marta Giménez, bé. Sí que fa oposició. És bona política, sí. Té una posició coherent amb el que va fer i dir durant la campanya. Però té bones formes, que això també és bàsic i facilita el diàleg i l’acord. És important i positiu per a la ciutat.
Tot oli en un llum en aquesta legislatura, vaja?
S’han de deixar temes de partits i personals en benefici de la ciutat. Això ho han entès tots. Ara és veritat que estem al principi del mandat. Li falten més de tres anys i és probable que s’intensifiqui també el to d’oposició i sigui més contundent.
I l’acabarà com a alcalde?
Acabaré, sí, sí. Segur.
I després?
I en acabat, en funció de com hagi anat aquest mandat, estaré a disposició de continuar el projecte polític.
Però què pensa ara mateix?
Ara mateix no penso pas a plegar, de veritat. I ho dic sincerament. No és una decisió que tingui presa pel mandat que ve.
Aclarida la qüestió, o no, qui podria ser el substitut?
Hi ha moltes persones que ara podrien ser-ho. Jo crec que a diferència de la primera candidatura que vam fer, ara hi ha una candidatura molt pensada i representativa de la ciutat amb persones que podrien assumir el repte. Ara hi ha una candidatura molt pensada des del primer moment, des del minut zero, per governar, amb perfils amb molt rigor i amb molta capacitat, que arriben d’àmbits professionals rellevants i en qualsevol moment qualsevol pot agafar el relleu. Això també em dona una tranquil·litat per si en algun moment passa alguna cosa, com una malaltia, o un contratemps. Sé que dins del govern hi ha persones que poden agafar perfectament el relleu.
Com la Maise Balcells i el Xavi Cardona, per exemple?
Sí, per exemple, o qualsevol dels altres 10 regidors, tots ells podrien agafar les regnes.
El Xavi Cardona més?
És un procés que s’ha de fer encara. No estem en aquest moment, ara mateix. Per a bé o per a mal Tot per Terrassa s’ha vinculat molt amb Jordi Ballart, amb un lideratge. Però perquè aquest projecte tingui continuïtat en el futur, aquesta forma de fer han d’aparèixer altres lideratges.
Un model d’èxit que s’exporta?
En tinc la impressió, que no sé si és real. Veiem altres municipis on comencen a aflorar plataformes, grups allunyats dels partits tradicionals.
Fins ara hi havia amb la gent de Terrassa incondicionals de Jordi Ballart. Ara hi ha més ciutadania comença a queixar-se. S’ha acabat el suport incondicional?
El govern desgasta, prendre decisions també. Tenim temes importants, sensibles, en els que ens hem implicat. Prenem decisions complicades, fiscalitat, de mobilitat, d’aparcament. Al final, la cara visible de les decisions acaba sent l’alcalde. És el preu de la proximitat. Al final estar a tot arreu, a les xarxes, explicar tot el que fas, contribueix al fet que la gent tingui més accés a tu per poder dir-te què bé que ho fas, o que malament. És veritat que noto en els últims temps un cert desgast pel fet de governar.
Però continua anant a veure gent de 100 anys i botigues… I continuarà?
Continuaré fent exactament el mateix que he fet sempre, que és el que es veu, i altres coses que no es veuen, molta gestió interna. Continuaré visitant persones centenàries i botigues.
No és populisme, com se l’acusa?
Jo no crec que sigui populisme. Però és que ho fan tots els alcaldes, o ho intenten fer, i s’ha de fer per copsar l’estat de la ciutat.
La gent diu que és model Albiol de Badalona. Ho creu?
No ho sé. La Marta Farrés de Sabadell fa exactament el mateix. Jo intento estar a prop de la gent, al carrer, i on sigui. Dedico moltes hores cada dia a contestar directament a moltes persones a les xarxes. Si l’alcalde no estigués al carrer, no estigués als actes, dirien que està desaparegut, que no fa la seva funció. Si estàs a tot arreu reblen que és populisme. En cap cas m’identifico amb aquesta paraula. Que cadascú extregui les seves conclusions sobre la meva feina.
Canviem de pàgina. Això de ser pare, i de tres fills menors l’afecta o no a l’hora de ser alcalde?
Això afecta moltíssim. Ho intentem portar, amb la parella, però és complicat. Tens situacions complicades i has de deixar de fer algunes coses, has d’ajustar els horaris, has de treballar quan els nens dormen. Has d’organitzar l’agenda d’una forma diferent. Ho tornaria a fer, però falta molta pedagogia encara. I si tu tens fills és per tenir-los tu, no per deixar-los tot el dia amb el cangur.
Ens posa alguns exemples?
Vaig anar a Madrid i el dia abans feien un sopar d’alcaldes, però no hi vaig anar. Només a la reunió del matí. Si no tingués fills hauria marxat el dilluns a la tarda. Hauria pogut fer més coses que teníem previstes i al vespre vaig tornar a casa. Intento no passar nits fora, sopars estalviar-los, i a la política són molt habituals.
S’han eliminat places de pàrquing i s’han disparat les crítiques. Es continuarà amb aquesta política?
Era un dels criteris que marcaven els Next Generation. Això ho han fet totes les ciutats. Els programes són exactament els mateixos. Parlem d’un paquet de 8 milions i si no ho fèiem no teníem possibilitat de rebre fons per a altres programes. Tenim peticions reiterades d’entitats com Prou barreres i estem dibuixant aquest model de ciutat, per a les persones, les que van en rodes, les que tenen la mobilitat reduïda, per a tothom. Terrassa, evidentment, ha d’avançar cap aquí. Això implica treure classes d’aparcament? Hi ha incomprensió de la gent, i el que hem de fer és buscar altres llocs. Perquè la gent té cotxe, i hi ha els que hi ha, que són milers. Mirem com es pot compensar. Els radicals de la mobilitat sostenible diuen que és igual, que s’ha d’obviar. Però és clar, aquella persona que potser s’ha llevat a les sis de matí per anar a la Zona Franca de Barcelona a treballar potser l’única manera que té és agafar el vehicle privat, perquè no hi ha un transport públic òptim com hauria de ser.
Es fa broma de les seves paraules sobre la inseguretat: són “casos puntuals“. Encara?
Sí, ja no ho dic, tant, però és així. Quan parlem amb el ministeri, amb el conseller, i mirem les dades objectives comparades amb altres llocs, Terrassa està a la franja mitja-baixa. I això és objectiu. N’hi ha molts de casos, però som 220.000 habitants. Per un tema de protecció de dades no pots explicar què hi ha darrere. Poso un exemple fictici. Maten un estranger a un barri. I la gent es pensa que va pel carrer i se’l carreguen. Es genera una sensació d’inseguretat, de pensar que li pot passar a qualsevol. I no és cert. Són unes bandes enfrontades, amb perfils molt complicats. Els tres últims apunyalaments han estat casos concrets, puntuals si continuem amb la broma. El repte és no incrementar la percepció d’inseguretat. És complicadíssim, perquè a més tens una extrema dreta que cada cas, i més si el cognom és de determinat país, l’utilitza per fer zitzània..
