En aquesta tercera i última entrega de l’entrevista aquesta setmana a l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, que no va defugir cap dels temes, dibuixa alguns dels projectes de ciutat per millorar la seva fesomia, com un cèntric Portal de Sant Roc en quarantena que, aquest mes de febrer, hauria de saber com comença a reviure. Però, entremig, una de les majors preocupacions de la ciutat és la seva mobilitat sostenible, amb una Zona de Baixes Emissions a punt de sancionar i una xarxa d’autobusos que causa malestar.
Ballart també aborda les dificultats del comerç tradicional, algunes manifestacions culturals que no es repetiran, projectes esportius en transició i la gran incògnita de saber si es tornarà a presentar per tercer cop com a líder del grup independent Tot per Terrassa a les eleccions municipals de maig del 2027. Diu que ho decidirà abans de Setmana Santa.
El nou enllaç de les Aimerigues, a més de la futura estació de Terrassa-Oest a Can Boada, també és per pacificar carrers cèntrics com Arquimedes i Galileu, a Ca n’Aurell. Però tots aquests desviaments després afecten el tràfic d’altres barris com La Cogullada. Com poden reconduir totes aquestes queixes sobre la mobilitat a Terrassa?
Ningú hauria de pagar pel creixement del trànsit als seus carrers. La gestió de la mobilitat és molt complexa. I encara costa molt que hi hagi la cultura del transport públic. A més, el que està passant ara mateix amb Rodalies, tampoc no ajuda gens que la gent deixi el cotxe. Però sí que hi ha decisions que han de passar a Terrassa i esperem que passin ràpid. D’una banda, la construcció a la Rambleta d’una rotonda que ha de derivar el trànsit a vies alternatives. Es tracta de la rotonda de la Porta Sud, projectada en el Pla Territorial Metropolità, molt abans que hi hagués l’Hotel Don Cándido. És una gran rotonda a l’entrada de la ciutat per derivar el trànsit cap a la Ronda de Ponent, la B-40 i l’avinguda del Vallès. I això ho ha de fer la Generalitat.
És veritat que haurem d’acabar de comprovar els fluxos de vehicles cap als barris oest de la ciutat. Sobretot, si no volem que travessin Galileu i Arquimedes donant la possibilitat, des de l’altura del Don Cándido amb aquesta rotonda, d’agafar la Ronda de Ponent i la B40. S’ha de vigilar que aquest flux no acabi perjudicant amb més trànsit el barri de La Cogullada. Això, més l’estació Terrassa Oest, més les Aimerigues, més les actuacions aquest estiu en una primera fase al carrer Arquimedes, amb ampliació i millora de les voreres, i juntament amb la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que s’ha ampliat a tot Ca n’Aurell, ha de fer que hi hagi menys cotxes.
Precisament, el primer de febrer s’ha de començar a multar de forma efectiva a la ZBE. I el grup municipal de Vox ha presentat un recurs en contra. No sé si això ho para i quina confiança tenen que els automobilistes ho entendran quan comencin a rebre les sancions, si a més també es posen en marxa sancions en la zona ampliada de vianants aquest primer trimestre?
Pel que fa al recurs de Vox és una contradicció. Ells saben perfectament que això ve d’una directiva europea i una llei del canvi climàtic que obliga a les ciutats de més de 50.000 habitants a delimitar unes zones de baixes emissions. Ho estan fent ciutats fins i tot com Badalona, que havien dit que no les aplicarien. I en municipis en què Vox participa en el govern, com a Castelló. Estan enganyant i mentint a la gent. En aquests moments, La ZBE a Terrassa només afecta el 3% del parc de vehicles dels residents. I aquestes persones, que són poques, tenen 24 dies l’any per entrar lliurement. Estem parlant de dilluns a divendres en uns horaris molt concrets. I tenen un ventall tan ampli d’excepcions que, segurament, per moltes de les situacions hi podran accedir. Hem tret la conclusió que afecta molt poca gent. El que sí que hem de fer és intensificar la comunicació. Perquè fins ara, crec que no ho hem fet prou bé. La gent ha de saber que hi ha totes aquestes excepcions, on trobar-les.
D’altra banda, hi ha un malestar amb el servei d’autobusos pels canvis d’horaris des de l’u de gener. Fins que no es produeixi la nova adjudicació de concessionària d’aquí a dos anys, com es pot compensar aquesta desconfiança amb l’empresa mixta Tmesa, que també té en guàrdia les associacions de veïns sobre la futura xarxa plantejada per l’Ajuntament?
El que hem de donar és un missatge de tranquil·litat. Perquè portem molts anys parlant d’una concessió de molts milions, molt complicada, que a més s’ha d’informar a Europa, a diferents organismes espanyols. No serà un procés fàcil i, en el moment que la traiem, hi haurà empreses que perdran, que probablement faran un recurs, que un jutge pot aturar el procés com ja va passar. El que estem fent és garantir cada any unes inversions, malgrat aquestes pròrrogues que es repeteixen. S’han creat, fins i tot, línies noves. És un equilibri perquè l’empresa Tmesa també vetlla perquè quadrin els números. Van proposar una sèrie d’ajustos fa unes setmanes que han generat aquest rebombori. És veritat que els horaris no estaven penjats i tampoc es complien perquè els autobusos anaven tard. Bàsicament, perquè hi ha obres i incidències.
Estem intentant ajustar-ho i encara no hem arribat a l’encaix perfecte. Aquesta setmana hem fet diverses reunions amb Tmesa i estem acabant d’ajustar els horaris perquè s’acabi aquest malestar, sobretot en hores punta al matí quan molts nens i nenes van als instituts i els horaris de les seves entrades i sortides no encaixen amb el dels autobusos. No és fàcil perquè nosaltres marquem unes prioritats i l’empresa marca les seves. Intentem arribar a un punt d’equilibri perquè el servei no perjudiqui els ciutadans, ni ara ni durant el procés fins que no tinguem un nou licitador. I quan el tinguem, igualment. Perquè el licitador també voldrà fer ajustos.
S’adjudicaran aquest any les obres de reforma del Portal de Sant Roc amb el nou pàrquing?
Si tot va bé, en el ple de febrer aprovarem el projecte executiu. I la idea és que les obres comencin el primer trimestre del 2027.
Es compliran els terminis?
Esperem que es compleixin. Ja no depèn d’altres empreses, ho farà l’empresa municipal Egarvia. Però l’important és que al ple de febrer aprovem el projecte executiu. Aquest any es treballarà el projecte i, durant el primer trimestre de l’any que ve, començaran les obres. El procés, per això, serà complicat perquè les obres no són fàcils. El Portal de Sant Roc és una artèria comercial important de la ciutat. I hi haurà un forat, un any llarg, dos, amb tots els impediments que això implica i els contratemps bàsicament per al comerç i els veïns i veïnes.
Els locals comercials que no troben llogater ni comprador, ho tindran més senzill si el projecte està en marxa?
Esperem que sí. Quan vam entrar al govern com a Tot per Terrassa el 2019, ens vam trobar aquella situació al Portal de Sant Roc. Amb uns informes tècnics que ens deien que no aguantava i que havíem de tallar el trànsit. Hauríem pogut fer al cap d’uns mesos l’obra. Però va ser just després de la pandèmia i vam valorar que, després que els comerços haguessin estat tancats mesos, si havien d’estar dos anys més amb obres, no els haguéssim reactivat sinó que els haguéssim perjudicat. Ara, esperem que amb el nou Portal de Sant Roc tinguem un eix com a nova centralitat a la ciutat, com ho va ser durant molts anys. Volem que el Portal de Sant Roc sigui una mica el Times Square terrassenc. Un lloc on hi passin coses, on es puguin tornar a recuperar els escenaris de Festa Major. I estem ja treballant sobre el projecte de futur del Parc dels Catalans. És un espai que ens ha quedat degradat, totalment obsolet. Hi ha la intuïció que allò pot ser un espai per a nens, famílies, rodejat d’escoles. Hi ha moltes ombres, moltes pujades i baixades, ha de ser diàfan. Això vol dir que el Portal de Sant Roc ha d’anar acompanyat del Parc dels Catalans i ha de lligar amb la porta d’entrada de sota la Rambleta. L’obra del Parc dels Catalans no la podrem fer tan ràpid com el Portal de Sant Roc, però sí la seva concepció.
I aquest eix també ha de ser positiu per al comerç. Hem de fer que la ciutat sigui amable, agradable perquè la gent hi vingui. És veritat que tanquen botigues emblemàtiques i centenàries. Moltes perquè no hi ha relleu generacional, altres perquè tenen la competència de la botiga més gran del món, que és el comerç online. Altres per les grans superfícies. No tenim grans superfícies com en ciutats de l’entorn. Terrassa hauria pogut tenir una gran macro superfície com la Maquinista o Diagonal Mar i, volgudament, no es va voler això. Però sí que és veritat que la gent de Terrassa se’n va a les grans superfícies a fora perquè tenen facilitat d’aparcament i una competència molt gran. Hem d’intentar estar a prop seu, escoltar-los, facilitar l’associacionisme en l’àmbit del comerç també. S’han creat quatre o cinc associacions de comerciants en els últims mesos i això crec que és molt positiu.
En aquest sentit, la Cambra de Comerç diu que està esperant les seves indicacions per a implicar-se en el futur Palau Firal, que s’ha de fer enderrocant l’actual Recinte Firal al passeig Vint-i-Dos de Juliol. Com està la discussió?
Amb la Cambra s’han fet moltes reunions. Hem anat junts a Fira 2000 i Fira Barcelona. Ahir es va fer una reunió, precisament, amb la Cambra programada de fa temps per veure quina és l’estratègia. Nosaltres no volem fer el Palau Firal sols, perquè no tenim capacitat i perquè hem d’anar amb el sector. Gràcies a Fira 2000, l’empresa pública que construeix les fires, i també a la consellera d’Economia, Alícia Romero, que ens va obrir les portes i, sobretot, des de Fira Barcelona, vam veure que fer-ho al lloc previst inicial com a Palau Sud, al polígon de Can Guitard, no era l’adequat. Havia d’estar ben comunicat, dins la ciutat, amb transport públic. La conclusió és que s’ha de fer al mateix lloc on hi ha el Recinte Firal. També és una oportunitat per a l’avinguda Vint-i-Dos de Juliol. Això ens permetria demanar a Adif, l’empresa de l’Estat de la infraestructura ferroviària, de perllongar el soterrament de les vies de la Renfe fins a Can Boada. A més, hi aniria un pàrquing a sota. Tot plegat està valorat en 30 milions d’euros. Es faria amb finançament extern. L’Ajuntament ho podria fer demanant un crèdit, però sent un espai de dinamització econòmica creiem que els sectors empresarials i econòmics de la ciutat hi han de participar. Cambra està disposada i estem a punt de veure amb quina fórmula. Podria ser un consorci, com ja vam tenir amb Fira de Terrassa, o una altra fórmula jurídica. Encara no hi ha un calendari, però sí que tenim un avantprojecte de l’edifici. I ha de ser l’oportunitat d’una millora amb el soterrament fins a Can Boada, connectant de manera diferent Vint-i-Dos de Juliol amb la Rambla.
Per al Vapor Ros, al Centre, com a futur centre museístic de Terrassa, compten amb l’ajuda de la Generalitat per finançar els 40 milions d’euros amb què es calcula el projecte?
A la bilateral, no es va parlar d’aquest tema. En diverses reunions i converses que hem tingut amb la consellera Romero, ella sí que s’hi ha implicat perquè, inicialment, també hi havia la possibilitat que el Palau Firal es fes allà. Després vam veure que per espai, pels metres quadrats, per la distribució, no era viable. La decisió al Vapor Ros és fer-hi el Museu d’Art Local. Però, evidentment, aquest museu ha d’anar acompanyat d’algun altre tipus d’activitat cultural o social per fer viable el projecte. Aquí hi haurà diners públics de l’Ajuntament, però necessitem que altres administracions s’impliquin. I, sobretot, el sector privat. Hem parlat amb alguns operadors.
I com van aquests contactes?
Estem en converses. Hi ha el pla d’usos, pendent de validació política i l’explicarem públicament. Però sí que hi ha espais que podrien estar reservats a operadors privats: des d’un restaurant com algun altre tipus d’activitat que pugui complementar aquest espai cultural, que ha de ser el Museu d’Art Local.
L’Ajuntament ha d’intervenir perquè no es perdin Els Tres Tombs a Terrassa?
L’Ajuntament està en converses amb Els Tres Tombs des de fa mesos, amb el seu president, a partir de la regidoria de Cultura. I nosaltres respectem una decisió que ha estat la del president dels Tres Tombs de no fer-lo aquest any.
La plataforma internacional de promoció de dansa contemporània de la Generalitat CataLANDance, després de la seva celebració el 2025 i amb caràcter biennal, no ha de tornar a Terrassa si l’Ajuntament s’ha de fer càrrec de gairebé tota la logística?
De fet, el CataLANDance, ens expliquen, ve a Terrassa perquè altres llocs diuen que no. La primera opció de la Generalitat no era Terrassa. No ho oblidem. Crec que no ha tingut tampoc la repercussió a la ciutat que havia de tenir. Era la primera edició i la voluntat era que fos un festival itinerant, no sempre al mateix lloc. Nosaltres tenim un festival de referència en arts escèniques que és el TNT (Terrassa Noves Tendències) i crec que hem de centrar els recursos i els esforços en fer créixer aquest festival que ens funciona. Que ens projecta com a ciutat i no voler fer de tot i, al final, significar-nos en res. Tenim una signatura modernista, tenim un TNT, tenim un Festival de Jazz, i els hem de treballar. Prefereixo posar més recursos per fer créixer el TNT que no pas un festival que ha de ser itinerant i és molt intern en el sector i no va acabar de tenir la repercussió a nivell de la ciutadania de Terrassa.
Les obres de reforma a la Masia Freixa estaran acabades per Festa Major?
La Masia Freixa hauria d’estar acabada per la Festa Major. I ens hauria agradat que hagués estat acabada per la Fira Modernista, al maig, però no podrà ser.
Han decidit canviar d’estratègia per aconseguir que la Seu d’Ègara sigui declarada Patrimoni Material de la Humanitat per la Unesco?
Sí, anirem sols, i ho farem partint del reclam com a eix arqueològic del Llevant al Mediterrani català, d’Empúries a Tarragona. I, alhora, volem posar en marxa con atractiu el Centre de Visitants al pati de les esglésies de Sant Pere. Això serà el 2028 i costarà uns dos milions d’euros.
Els socis del Terrassasports, Les Palmeres, tenen garantit que quan es faci finalment el traspàs al nou concessionari, Depor 4 Siglo XXI, com ara ha desencallat un jutge, conservaran tots els serveis esportius pels quals paguen?
Totalment, això ho tenen garantit. Des de fa molts mesos, des que va guanyar la nova concessió, hi hem anat parlant. Volen fer un traspàs impecable, garantint tots els drets de tots els treballadors i treballadores. I sobretot, i és molt necessari, millorant i invertint en aquelles instal·lacions que estan totalment obsoletes. I, a més a més, mantenint el futbol base que, en aquests moments, s’estan entrenant als camps de Les Palmeres. Anirà segur a millor del que ha anat fins ara.
Terrassa ha d’albergar la seu de la Federació Catalana d’Hoquei?
Si, tot i que jo com a alcalde no tinc cap proposta ni cap petició. Malgrat això, després del que va sortir públicament, vaig parlar amb el president de la federació, Xavier Adell, i l’he convocat a una reunió aquest dijous (l’entrevista es va fer dimecres) per dir-li, quasi, que té la clau de la ciutat i l’espai que vulgui. A vegades, hi ha coses que es polititzen injustament. La Federació Catalana d’Hoquei està, en aquests moments, a Barcelona i Terrassa, amb quatre clubs d’aquest esport, és una ciutat de referència amb el major nombre d’olímpics proporcionalment del món. És el bressol de l’hoquei a Catalunya i Espanya. La federació, si vol venir a Terrassa, i remarco si vol venir a Terrassa, que potser no vol venir a Terrassa i vol anar a un altre lloc, tindrà un espai.
Quin espai seria?
Estem acabant de valorar-ho i, primer, necessitem saber quin tipus d’espai necessiten. Que no ho sabem, quants metres quadrats. En tot cas, a partir dels requisits que ens diguin, tindran un espai a la ciutat, perquè la ciutat com sempre està al seu costat.
En el seu moment, vostè va comparar el futur de les rieres de Les Arenes i del Palau amb l’actual parc de Vallparadís en la seva reurbanització. Té l’esperança que aquestes rieres es converteixin algun dia en una espècie de parc?
És una operació similar a la que es va fer en aquell moment que ningú creia en Vallparadís. Quan l’alcalde Royes va explicar la primera idea de fer un parc en uns torrents bruts plens de rates, ningú se’l creia. I sí que es va fer al cap dels anys. I això és similar com a somni de futur, perquè les rieres siguin espais dignes. Uns espais renaturalitzats, que això no vol dir parc. Perquè en un espai renaturalitzat d’una riera, en alguns moments del dia i de l’any, poden passar coses. Hi ha d’haver mesures de seguretat perquè, si baixa l’aigua, allà no hi hagi persones. Però un espai renaturalitzat a l’avinguda del Vallès, cobriments parcials a la Ronda Ponent amb ponts, passarel·les i plataformes, això és viable. És el que estem concretant en el Pla Estratègic de Renaturalització de les Rieres. S’està fent aquest pla per detallar com ha de ser la renaturalització de la riera de les Arenes i els cobriments parcials a la del Palau. Aquest mandat ho tindrem per començar a buscar subvencions i ajudes a nivell europeu. Ja les vam demanar amb els Next Generation i no ho vam aconseguir perquè els projectes no s’havien concretat. Però si fa tres, quatre anys haguéssim tingut el pla estratègic, probablement hauríem rebut finançament europeu i haguéssim pogut començar alguna fase de renaturalització.
No hi haurà nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal, però sí que es revisarà?
En aquests moments, estem analitzant què s’ha de fer. El POUM del 2003 encara no està esgotat i té molt marge i recorregut. Ara, fer un nou POUM voldria dir una suspensió de llicències. Voldria dir aturar l’activitat econòmica de la ciutat durant molt de temps i crec que ara no ens ho podem permetre. Aquí hi ha força consens entre les forces polítiques. Aquest mandat tindrem aquesta anàlisi, que ens indicarà cap on hem de tirar. Si cap a revisions puntuals o no. Tot apunta que anirem a revisions puntuals, com estem fent ara.
Jordi Ballart es veu amb forces per tornar a presentar-se per a un nou mandat?
Sí que es veu amb forces. Es veu amb ganes, es veu amb voluntat, amb rebel·lia també. Però la decisió no la tinc presa, perquè hi ha altres elements més personals, que en aquests moments pesen, i pesen molt. Fins a la primavera, més o menys, que és el límit que tinc, no prendré la decisió definitiva. Però ganes no me’n falten.
Primavera vol dir a finals de març?
Abans de Setmana Santa, sí.
L’oposició i comentaristes consideren que hi ha una falta de lideratge en aquests moments a Terrassa. Què contesta?
Aquest és el manual de la vella política. Quan hi ha algú que no agrada, es diu que no hi ha lideratge. Que em diguin amb què. Jo intento amb tots els temes implicar-me, fer propostes, defensar la ciutat i crec que això també és lideratge. Quan em diuen que amb les línies educatives no hi ha lideratge d’alcalde, resulta que l’alcalde se n’ha anat al Palau de la Generalitat i, a la cara del conseller de la Presidència (Albert Dalmau), l’hi ha dit. Això no és lideratge? Què he de fer? Anar amb una escopeta? Què és el lideratge al segle XXI? L’ordeno y mando, fer com l’Albiol (alcalde de Badalona, del PP), el paripè tot el dia pel carrer. Jo intento fer la meva feina el millor que puc, posant-me al capdavant dels temes. Hi ha molta feina que es veu a les xarxes, però hi ha molta altra feina que no es veu. Molta feina interna, moltes reunions que no es veuen, de lideratge de projectes, que segurament ni l’oposició veu. I també és lideratge. I, per sort, tinc un equip de gent que sí que veuen cada dia com aquest alcalde és una mosca collonera en molts temes perquè acabin sortint.
