Un cop celebrada l’assemblea extraordinària aquest dilluns en què la cap municipal del PSC, Eva Candela, va anunciar que no es representava com a alcaldable de Terrassa a les municipals del maig de l’any que ve, ja és públic que el portaveu adjunt del partit a l’Ajuntament, Javi García, ha presentat candidatura per a un procés de primàries que és probable que l’acabi proclamant com a únic pretendent dilluns que ve. A l’assemblea ningú més es va manifestar i el mateix primer secretari local i també regidor, Adrián Sánchez, li va donar suport des de la tribuna. Per aquest motiu, MónTerrasa ha parlat amb García sobre el pas que ha donat, les circumstàncies que l’han decidit a fer-ho i com afronta el repte d’aquí a un any partint, ara mateix, com a principal grup de l’oposició enfront de l’alcalde de Tot per Terrassa, Jordi Ballart.
“La decisió de presentar-me és una decisió meva, personal, però no només meva, sinó també col·lectiva amb els companys del partit”, explica García d’aquest anunci després de la renúnica de Candela que, a l’espera que pugui haver-hi algun altre candidat d’aquí a diumenge, es revela com un acord dels principals responsables locals de la formació. “És una decisió principalment compartida amb l’Eva i amb l’Adrián, l’Eva com a portaveu i anterior candidata i l’Adrián com a primer secretari”, reconeix. “I és un procés de reflexió conjunt que hem fet en el si del partit perquè hem convingut que és la millor opció en aquests moments com a agrupació per encarar el repte de les eleccions municipals”, sintetitza.
Deixant constància que “qualsevol militant es pot presentar i té fins diumenge per recollir els avals”, la veritat és que no s’espera que n’hi hagi cap més, tenint en compte a més que el 25% necessari d’avals dels militants terrassencs equivaldria a obtenir-ne 75 en tan poc temps. Una cosa que sembla reservada a aquesta candidatura oficial de García. “Jo puc parlar de mi i, de mi, puc dir que jo sí que em presento i estic recollint els avals”, comenta prudent el regidor.
Un relleu generacional al partit després de la fractura
El que sí que crida l’atenció és l’important relleu generacional que s’opera, en aquests moments, al PSC local perquè Candela, que ha manifestat la seva voluntat de concentrar-se en la seva tasca de diputada al Parlament, és del 1961 i García del 1993. El seu dofí, en aquest sentit, només té 32 anys que és, d’altra banda, la mateixa edat que Sánchez. Aquest ja anava de número dos a les eleccions del 2023, però García era el número sis dels sets regidors que van acabar sortint.
“En cap cas, de veritat”, assegura García que s’imaginava fa tres anys que acabaria sent el principal candidat a alcaldable del PSC. I encara que la seva figura ha anat agafant protagonisme com a portaveu suplent i en debats com els dels pressupostos del novembre passat, en què el seu partit va acabar permetent l’aprovació amb la seva abstenció també a les ordenances fiscals. Ell va ser el negociador i qui va anunciar, conjuntament amb Candela, aquest apropament amb Ballart, amb qui s’havia produït una fractura des que aquest últim va abandonar l’alcaldia com a socialista el 2017, per tornar-hi com a independent per Tot per Terrassa el 2019 i repetir el 2023.
En aquest sentit, García es pot presentar també com algú que no va viure directament aquella època convulsa al partit. “Nosaltres la nostra tasca d’oposició la seguirem fent com la fèiem fins ara: una oposició exigent, però també constructiva i aportant en el debat el que creiem que podem aportar”, reflexiona respecte al que queda de mandat. Però, alhora, aquest número dos a punt de ser número u també ensenya les ungles de cara a la campanya d’aquí al maig que ve. “La nostra opció pot confrontar molt directament amb l’alcalde, en el sentit que el nostre és un projecte col·lectiu”, avisa.
La confrontació amb l’alcalde i Tomás
“La gran diferència que tenim amb Ballart és que el nostre és un projecte col·lectiu i serà un equip molt potent, que és el que representa les sigles del Partit Socialista”, afirma. “Al final, Ballart no deixa de ser un projecte personal; és un partit, però és un projecte personal en el qual tot pivota al voltant de la seva figura”, etziba. “De cara a la precampanya, s’anirà veient que, fora de projectes personals com el que encapçala ell, o algun altre que tenim a la ciutat de caràcter més populista, el nostre és un projecte col·lectiu basat en el rigor i en la composició d’un equip per donar resposta als reptes que tenim al davant a la ciutat”, fa valdre.
I, precisament, davant d’enquestes no públiques que diuen que el grup d’extrema dreta de Vox pot pujar dels tres regidors actuals a sis o set, superant fins i tot els socialistes, la seva reacció és d’incredulitat. “Dubto moltíssim que creixi tant com per arribar a ser la segona força i és un escenari que no em plantejo en cap cas”, emfatitza. “És un repte lluitar contra dos mestres del populisme, com són l’alcalde i la portaveu de Vox, Alicia Tomás”, compara, tot matisant tot seguit que “un és demòcrata i l’altra no”.
“El fet que Tomàs sigui un populisme antisistema i antidemocràtic, naturalment pot condicionar el debat públic i pot condicionar també la campanya”, admet, no obstant. “La diferència també entre Vox i nosaltres és que Vox és un partit que no dona solució a cap problema, sinó que és un partit que només viu de l’odi i de generar problemes on no hi ha, i el PSC és un partit que el que vol és donar solució a aquests problemes que tenim com a ciutat”, compara. “Haurem d’explicar a la gent, la gent que està emprenyada, que entenem perfectament que pugui haver-hi un malestar general a la ciutat i a la societat”, avança.
I sobre la possibilitat que una pujada tan forta de Vox aboqui al grup de Ballart i els socialistes a entendre’s per acabar, fins i tot, governant junts, García defuig aquest plantejament. “Nosaltres som l’alternativa a Ballart, a Tot per Terrassa, al govern actual”, puntualitza. “Ens presentem per liderar aquest nou govern, aquesta nova etapa que necessita la ciutat, i no contemplem un govern amb Tot per Terrassa”, vol deixar clar en el que ja sembla una declaració d’intencions abans que, efectivament, sigui el candidat proclamat pel partit a les municipals.
