El govern de Terrassa aposta per la congelació de les ordenances fiscals de cara l’any 2023, el que es tradueix en què no s’incrementaran els impostos i taxes municipals. “Vivim en un moment complex amb un increment de preus exorbitant que afecta famílies i empreses i l’objectiu és no perjudicar-les”, va exposar el tinent d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, Isaac Albert, en la presentació de la proposta d’Ordenances Fiscals del 2023 que s’ha d’elevar en Ple extraordinari al 4 de novembre.
Hi ha qui diu que congelar impostos sempre és una bona notícia per la ciutadania, però també té una part enganyosa i demagògica. Què en pensa?
La té, la té… La fiscalitat no s’ha de tocar per alegrar o deprimir, sinó que ha de ser justa per tothom. I quan tens la inflació disparada i, sobretot, el sobrecost energètic afectant directament a les famílies i les empreses de Terrassa… No s’entendria que l’Ajuntament traslladés les seves pròpies afectacions envers la ciutadania. Les ordenances no serveixen per quadrar els comptes, sinó per garantir les polítiques públiques. Ara ens tocarà ser més solvents en l’execució d’aquestes polítiques, però no ho carregarem a les espatlles dels ciutadans.
Per què es pot pensar que és any d’eleccions i que és una decisió populista?
El populisme neix de les decisions sense sentit que busquen quatre vots ràpids (sovint amb resultats contraproduents). Aquesta és una decisió mesurada i, a més, pressa en un moment de màxima complexitat per les finances municipals. Ara, com deia, som conscients de la situació que viuen les famílies i les empreses perquè el mateix Ajuntament també ha de fer front a l’encariment de subministraments, matèries primeres o la pujada dels tipus d’interès. Ara, què hem de fer? Augmentar impostos per quadrar els comptes quan entenem la situació global? No. Si toca prendre decisions internes i ser més solvents a l’hora de fer polítiques, doncs és la nostra responsabilitat. Ara, també avanço, si el govern espanyol ha incrementat els seus ingressos gràcies a la inflació, el mínim que pot fer és redistribuir els recursos que necessita el món local. L’actual projecte de pressupostos generals no ho fa i a sobre ens carrega amb noves responsabilitats. Demanem als altres la mateixa responsabilitat que exercim nosaltres i que es tingui en compte l’administració més propera a la ciutadania. És a dir, la municipal.
S’apujaran passats els comicis de maig de 2023?
Això queda a decisió de l’equip de govern pel proper mandat. Ara, tampoc cal fer trampes al solitari. Com he explicat ja als districtes, per exemple, a Terrassa com a la majoria d’Ajuntaments la taxa de residus no cobreix el cost del servei de recollida i gestió d’aquests. I per directiva Europea, la taxa haurà de cobrir-ho obligatòriament amb dos anys a tot estirar. També sabem que hi ha altres preus públics que no garanteixen la solvència dels serveis públics que ofereixen i s’han d’analitzar perquè siguin justos (és a dir, que no agafis diners que podrien anar destinats a altres polítiques importants per cobrir aquestes mancances). Ara, fer aquestes revisions en el moment actual hauria estat senzillament contraproduent.
Ens pot fer cinc cèntims de la figura del nou gestor tributari? Significarà un canvi en el calendari fiscal?
Parlem d’una gran eina que ha costat molt implementar però ja tenim aquí. S’implementarà al febrer i ja aquest any ens permetrà tenir una Plataforma des d’on la ciutadania pugui tenir accés a la gestió de tots els seus rebuts de l’Ajuntament i, per exemple, establir d’un sol cop un compte on se li girin els rebuts en els terminis i forma que esculli. Un cop rodat, s’espera que el 2024 ja es pugui accedir a un servei encara més adaptat a les necessitats personals. De moment, això, com pregunteu, comportarà un lleu canvi en el calendari fiscal per evitar que el primer cobrament de l’IBI coincideixi amb el traspàs intern envers el nou sistema.
S’ha fet una modificació en l’impost de construcció per protegir els edificis catalogats. Els empresaris sembla que no ho han rebut massa bé. Se’ls convencerà?
Bé, preservar el patrimoni arquitectònic és un benefici col·lectiu. I, en concret, si s’és propietari d’un edifici protegit, amb la modificació de l’impost de construccions aquest podrà optar a rebre la bonificació com a bé d’especial interès, amb un ampli benefici fiscal. La protecció ofereix un valor afegit, tant individualment com col·lectivament.
La taxa de via pública de produccions cinematogràfiques què pretén? Què aporta? Tenim dades sobre quina quantitat de diners significa?
Les bonificacions per fer rodatges a la via pública ja existien. Ara, sobretot, simplifiquem el tràmit per fer atractiu rodar a la nostra ciutat. Tu ingresses menys amb la taxa d’ocupació, cert, però de retruc tens una activitat puntual absolutament regulada que reporta moviment econòmic a la ciutat durant el rodatge i la visibilitza de cara a futur. Si som ciutat del cinema, avancem en aquesta línia, no?
Durant la pandèmia es va aturar la taxa de terrasses. La recuperem? Serà normal? Reduïda? Quants diners s’ingressen per aquest concepte?
La taxa de terrasses ja s’ha recuperat durant l’exercici 2022 i està plenament normalitzada ara mateix, amb un ingrés de 370.000€. Vam facilitar l’activitat de la restauració i l’Hostaleria a la via pública durant la pandèmia perquè era clau pel seu ressorgiment i el sector va reaccionar positivament. Ara, l’ocupació permanent per una activitat també comporta valorar l’entorn, l’accessibilitat i altres factors. I, en aquest cas, la taxa no només permet fer un retorn de l’ús de l’espai compartit sinó també garantir-ne una bona gestió, pels restauradors com per la resta de veïns i veïnes.
Es congela la taxa de residus. Vostè sempre ha estat partidari de pujar-la. A més a més, hi haurà dos milions més destinats a recollida d’escombraries. Com en fem un matximbrat de tot això?
Soc partidari de tenir una taxa justa i això implica saber que pagues just el que costa un servei. Avui, paguem menys d’un 60% del que realment costa la recollida i gestió dels residus. Vaja, que el cost s’acaba completant amb ingressos que venen d’altres partides (i que també, de fet, acaba pagant la ciutadania). I si aquest mandat hem millorat considerablement el servei, passant d’una despesa de 17 milions fins a estar per sobre els 23… Això implica que la taxa és més irreal que abans i que hem d’agafar més recursos d’altres llocs. Dit això, el debat no és econòmic només… El debat transcendent és si el model de gestió dels residus és l’òptim, el més eficient i el més eficaç. I si la taxa, dona cobertura o no a aquest model. Quan parlem de residus parlem de la seva recollida i del seu tractament. Parlem de reciclatge i de si avancem en aquest camp. El problema no és només de Terrassa, tothom pateix les mateixes disfuncions. En aquest sentit, des del consorci de residus fa temps que treballem una solució conjunta i compartida del món local.
Les principals inversions són? Què es prioritza? Alguna novetat? Ens sorprendrà alguna cosa?
Tenim un pla d’inversions del mandat i la majoria de projectes ja s’han encarat. Amb grans projectes com l’Estadi Olímpic, l’Antic Ajuntament o la Masia els Bellots ja pràcticament conclosos, ara ens hem de centrar en impulsar aquelles obres que han patit més l’encariment dels materials com el Parc de la República, el nou Casal de Roc Blanc o el cobriment de la pista esportiva de Can Jofresa que s’han retardat. Hi ha grans projectes pendents dels Next Generation i la prioritat, present i futura, parlo ja del proper mandat, d’impulsar un pla de xoc general de manteniment i millora de l’espai públic (carrers, voreres, ponts, parcs…), dels equipaments esportius, socials i culturals. Després d’anys de “construir” la ciutat necessitem posar el focus en el manteniment, en la millora del que ja tenim.
Quin paper juguen els fons Next generation en les inversions? Quants diners s’obtindran? Si més no, quants se’n calculen?
Fonamentalment, ara mateix tenim pendent el Next de Mercats, el segon de mobilitat i el de Vapor Cortés. Parlem, pel boc gros, d’uns 10 milions d’euros d’injecció Europea, però amb la seva corresponent part d’inversió per part de l’Ajuntament.
Com influeix la pujada de la llum, aigua, gas, serveis en els pressupostos? S’anul·laran activitats? Com se soluciona el problema?
L’aigua no ha pujat a Terrassa des de fa més d’una dècada. Respecte a la llum i el gas, en electricitat tenim una previsió de tancar l’any en una despesa superior als 10 milions d’euros, el que suposa un increment de més de 6 milions a la previsió inicial. I el gas aquest any no ha pujat pel conveni vigent, però l’any vinent pot suposar un increment d’1 milió d’euros. La llum pot fluctuar, evidentment, però hem de reservar els recursos per si els preus es mantenen igual. Això implica anul·lar activitats? No necessàriament. Ara, cal prendre decisions. Per exemple, l’Ajuntament ha de promoure una Campanya de Nadal que faci atractiva tota la ciutat i la dinamitzi, però és evident que hi ha determinades activitats que, per més exitoses que siguin, perden la seva lògica quan es disparen els costos energètics. Ser solvents implica fer el màxim possible amb els recursos que disposes. I en això estem.
A quant puja el capìtol 1 de personal de l’Ajuntament? Amb les restructuracions s’han fet avenços en reducció de costos? O bé encara s’ha incrementat?
Per entendre’ns…, el capítol 1 és el que fa referència a la despesa de personal. L’increment en capítol 1 es deu, fonamentalment, als acords del govern espanyol amb els sindicats que reclamaven cobrir la reducció del poder adquisitiu dels treballadors públics davant la pujada de l’IPC. Lamentablement, en aquest acord l’Estat s’ha oblidat completament de traspassar els recursos necessaris als Ajuntaments per encarar aquest increment. De fet, comencem per un 1,5% addicional d’increment aquest 2022 que l’hem de pagar gairebé immediatament i l’únic que ofereixen als municipis és que ens endeutem per fer-hi front. De cara al pressupost del 2023 això suposa un increment d’entre un 4 o un 5% en el cost de personal. Parlem de fins a 5 milions d’euros, quan l’estat només ha incrementat l’aportació en 2,2 milions… Ens podem reestructurar tant com vulguem, que si l’Estat dona l’esquena al municipalisme tenim mala peça al teler…
