MónTerrassa
Gemma Aguilera: “S’ha de tornar a fer l’1-0 i la solució arribarà d’Europa”
Gemma Aguilera
Gemma Aguilera | Jordi Borràs

!--akiadsense-->

La periodista d'”El Món” Gemma Aguilera presenta aquest dimecres a les set de la tarda a llibreria Cinta de Terrassa ‘Persistim” (Columna, 2019), amb la companya de Jordi Turull, Blanca Bragulat, i del president del consell d’administració del Món Terrassa, l’egarenc Salvador Cot. El llibre l’han escrit a quatre mans la redactora i el pres polític.

Deixi’m començar fort. Jordi Turull ho tornarà a fer? Gemma Aguilera pensa que s’ha de tornar a fer? I potser el més important si la resposta és sí: què s’ha de tornar a fer?

Sí, en Jordi Turull ho tornarà a fer, si tornar-ho a fer vol dir tornar a defensar el dret a decidir dels catalans de forma pacífica. Però no ho tornarà a fer des de la primera línia política perquè la seva inhabilitació per dotze anys li ho impedeix. Ara bé, en Jordi té clar que continuarà fent política des de l’activisme civil. Jo, com a ciutadana, clarament penso que s’ha de tornar a fer, probablement amb uns altres líders polítics, però conscients que l’Estat espanyol mai no acceptarà sotmetre a les urnes la voluntat dels seus ciutadans. Per tant, al meu entendre la solució haurà d’arribar d’Europa. Cal tenir paciència i esperar a recollir els fruits de la tasca internacional de denúncia i de l’impacte de la presó.

La gent ha conegut Turull amb la seva màxima esplendor quan va plantar cara al Suprem. Va ser el Messi del judici, va dir vostè. Què la porta a fer aquesta afirmació?

En Jordi Turull no era una figura especialment coneguda entre els independentismes fins que va arribar a ser conseller de la presidència amb Puigdemont. Era un home de Parlament, un polític que feia més que deia, i això el deixava en una certa invisibilitat mediàtica inicialment. Però des que és conseller, i sobretot, des que es presenta a la investidura i la CUP li tomba sabent que l’endemà serà empresonat, adquireix una dimensió èpica. I el judici és la culminació del personatge polític, desplega al màxim la seva potència ideològica, política i també humana. La prova és que es converteix en un referent transversal dins de l’independentisme.

Si vol, anem un moment al llibre, que és el que ens ocupa. Què hi trobarà qui decideixi fer un cop d’ull a les seves pàgines?

Hi trobarà un relat periodístic dels dos anys que al meu entendre han canviat per sempre més la història de Catalunya i d’Espanya, des del 6 de setembre del 2017 fins al moment en què Turull rep la comunicació de la sentència a la seva cel·la per part d’un funcionari del Suprem. Un relat periodístic que no pot ser del tot objectiu, perquè l’exercici del periodisme també ha canviat amb la repressió de l’Estat, que ha trencat les barreres personals. I aquest relat periodístic està comentat per en Jordi Turull, el protagonista d’aquest viatge, que analitza cadascun dels moments viscuts. És un dels relats possibles de l’1-O, però a diferència del relat del Suprem, és un relat real i honest.

S’esperava aquest Jordi Turull o tenia al cap un altre personatge? Què és el que més la va sorprendre?

M’ha sorprès la seva enteresa moral, la seva sornegueria i el seu humor. El tenia per un home una mica gris, però era només timidesa. I lluny dels estereotips de les sigles, hi he descobert un polític i un ciutadà estimat de forma transversal en l’independentisme.

Quin va ser el paper de Turull durant el procés? O, quin paper creu que va jugar ell en unes setmanes apassionants?

És una figura clau, imprescindible, per entendre l’èxit de l’1-O. La conselleria de la Presidència va vetllar en tot moment perquè el referèndum fos possible, i si bé el mateix Turull desconeixia molts detalls sobre les urnes i les paperetes, per exemple, va saber confiar en altres persones sense fer massa preguntes, i sobretot, va estar al costat del president Puigdemont també quan anaven mal dades.

Com veu des de la presó tot el que passa fora, tot el que passa entre els socis de govern i entre l’independentisme dividit?

Ja ho ha explicat a la comissió d’investigació del 155, està “trist” davant la divisió de l’independentisme, i va demanar que solventessin les diferències i aguantessin el Govern. Però no se n’ha sortit, com ell mateix ha reconegut al FACQS. El Jordi sempre ha defensat la unitat de l’independentisme, i de fet, al llibre no vol fer sang de determinats episodis que posarien de manifest aquesta ferida oberta.

A parer seu, es pot dir que és un home de Puigdemont?

Jo diria que és un home lleial a Puigdemont, però amb personalitat pròpia.

Vostè que el coneix prou bé, el veu tranquil? Com assumeix el pas per la presó? Quan té prevista la seva sortida de la garjola?

Amb el segon grau, podrà tenir el primer permís penitenciari el febrer del 2021. Abans té l’esperança que la Generalitat apliqui, com correspon per llei, l’article 100.2 de la llei penitenciària perquè pugui sortir a treballar unes hores al dia. Està tranquil, però alhora amb un sentiment d’injustícia per la sentència.

Vol tornar a la política activa després d’aquest parèntesi?

No a primera línia. Són dotze anys d’inhabilitació absoluta per a càrrec públic. Però en Jordi no deixarà mai la política, que es pot fer també des del carrer, des de la societat.

Permeti’m posar una clau egarenca. Una de les coses que diu al llibre és que entre reixes s’ha forjat una gran amistat amb Josep Rull, amb qui era un enemic íntim abans. Li ha explicat les raons del canvi?

En Rull i en Turull van passar molts dies en una cel·la d’11 m2 a Estremera, i han tingut moltes hores per parlar. I se n’han adonat que l’enfrontament polític va ser més induït pels entorns que no pas perquè ells mateixos ho volguessin. Se n’adonen del temps perdut, però ja l’han recuperat a Estremera i a Lledoners. Com sempre, les lluites internes de poder en els partits han fet més mal que bé.

Ja gairebé per tancar. Ens fa un retrat-robot de l’actual Jordi Turull?

És un Jordi fort, esportista, sorneguer, amb un somriure sempre per a les visites. Continua essent de l’Espanyol…

I l’última. Què ha aportat a Gemma Aguilera la immersió en un personatge clau del procés?

Com a periodista ha estat un privilegi poder relatar aquells fets, que han marcat el nostre país. Com a periodista parlamentària vaig tenir la sort de viure els fets en directe, però posar-los sobre paper m’ha permès endreçar les idees i descobrir també moltes coses que no sabia.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa