Tot per Terrassa i ERC porten al ple municipal de divendres una PROPOSTA DE RESOLUCIÓ EN RELACIÓ A LA SENTÈNCIA QUE ANUL·LA EL MÈTODE DE DETERMINACIÓ DE LA BASE IMPOSABLE DE L’IMPOST DE LA PLUSVÀLUA MUNICIPAL
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L’anunci del Tribunal Constitucional conforme estimava la qüestió
d’inconstitucionalitat número 4433-2020, anul·lant diversos apartats de l’article 107 de
la Llei d’Hisendes Locals, comportava a la pràctica la impossibilitat de continuar
liquidant l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, la
plusvàlua. La sentència ho argumentava pel fet que s’emprava un mètode objectiu de
determinació de la base imposable que pressuposava que sempre es produïa un
increment de valor dels terrenys, només pel simple pas dels anys, sense considerar si
realment s’havia produït l’increment ni la quantia real d’aquest. Per tant, el que
posava en qüestió novament no era l’impost com a tal, sinó el mètode de càlcul
emprat per a determinar la base imposable.
I aquí entenem que la responsabilitat d’arribar a aquesta situació va ser única i
exclusivament del govern de l’Estat en la mesura que no va abordar la reforma
legislativa que instava a fer el propi TC en l’anterior sentència de l’any 2017. Calia
reformar-ho amb celeritat per evitar situacions que no eren acceptables des d’una
òptica de justícia tributària, com era el cas dels supòsits en que es liquidava l’impost
sense existir un increment real de valor dels terrenys. En una situació idèntica la
Diputació Foral de Guipúscoa (que disposa d’una Llei d’Hisendes locals pròpia
sustentada en el règim foral) va adequar el mètode de càlcul de l’impost en tan sols
dos mesos, evitant així la inseguretat jurídica a la que han estat exposats els
contribuents i els ajuntaments subjectes al règim comú.
La plusvàlua és un impost d’aplicació potestativa que actualment tenen incorporat la
gran majoria d’ajuntaments i que forma part indestriable del model de finançament
local, contribuint a assolir la suficiència financera necessària per atendre el conjunt de
competències municipals. Amb les dades de la liquidació 2019 els ajuntaments
catalans van ingressar 590 milions d’euros d’aquest impost, 2.675 milions al conjunt
de l’Estat, arribant a representar en molts casos més del 15% sobre el total d’ingressos
tributaris.
En un moment en que els ajuntaments centren els esforços en la recuperació
econòmica i es troben immersos en l’elaboració dels pressupostos per al 2022, la
pèrdua dels ingressos provinents d’una figura tributària tan cabdal com la plusvàlua
hauria desmuntat totes les previsions pressupostàries, obligant a emprendre
retallades precisament quan la pròpia Comissió Europea defensa que el que calen
són polítiques expansives.
Davant aquesta situació l’Estat s’ha vist obligat a fer en 15 dies la feina que no va fer
en 4 anys i mig, fet que demostra que va mancar determinació per solucionar el
problema i que ho van anar posposant fins que no han tingut més opció que abordarho, fruit d’una sentència contundent que a més posava el focus en la inacció del
legislador estatal.
El RDL 26/2021 recull una nova fórmula per determinar la base imposable de l’impost,
amb uns coeficient que s’actualitzaran cada any i que sí mantenen vinculació amb
l’evolució del mercat immobiliari. A més, permet al contribuent acollir-se a un mètode
alternatiu per a determinar aquesta base imposable, consistent en acreditar que
l’increment de valor ha estat menor al resultant del mètode objectiu o fins i tot que no
ha existit, supòsit en el qual quedaria exempt de tributació.
Ara bé, l’esmentada reforma aprovada amb el RDL 26/2021 no recull cap mecanisme
de compensació en favor dels ajuntaments per la pèrdua d’ingressos que haurà
comportat de manera immediata la sentència el TC. Tampoc preveu compensar la
pèrdua permanent d’ingressos que derivarà de la nova metodologia de càlcul.
Les primeres estimacions fetes per diferents ajuntaments apunten que amb aquesta
nova metodologia s’hauria ingressat al voltant d’un 30% menys del que s’ha ingressat
per plusvàlues en el que portem d’exercici 2021. I aquí és on cal destacar la referència
que feia la pròpia sentència del TC conforme corresponia al legislador estatal efectuar
la reforma necessària de l’impost, garantint addicionalment el principi de suficiència
financera de les entitats locals, recollit a l’article 142 de la Constitució
Per tot això, es proposa l’adopció dels següents:
ACORDS:
Primer. Instar al govern de l’Estat a crear un fons extraordinari per a compensar la
pèrdua d’ingressos que ocasioni aquesta sentència sobre les finances municipals, tant
per aquelles transmissions efectuades durant els 15 dies en que no s’ha pogut exigir
l’impost, com sobretot per aquelles transmissions anteriors que estaven pendents de
liquidar i no es podran efectuar i les que no havien adquirit caràcter ferm i caldrà
retornar als contribuents en base als fonaments de la sentència del TC.
Segon. Instar al govern de l’Estat a crear un fons permanent de compensació en favor
dels ajuntaments per la reducció d’ingressos que generarà el nou mètode de
determinació de la base imposable, en compliment del principi de suficiència
financera.
Tercer. Comunicar aquesta acords a la FMC, a l’ACM, al govern de la Generalitat de
Catalunya i al govern de l’Estat.
