Si la primera jornada del judici del procés es va comprovar un arrenglerament de les defenses, la segona jornada ha servit per constatar que les acusacions també són un bloc disposat a mantenir les demandes de 177 anys de presó. Així aquest matí, “prietas las filas” del triumvirat format per la Fiscalia, advocacia de l’Estat i Vox han acusat als líders independentistes d’haver atacat de ple l’ordre constitucional utilitzant mètodes violents i han enfatitzat que no s’han vulnerat drets fonamentals. Una remasterització amb caire jurídic de “l’a por ellos” del Primer d’Octubre. Van a totes.
Ni tan sols hi ha hagut una escletxa de marge per ajudar al president de la Sala Penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, a empatitzar amb alguna de les qüestions prèvies de les defenses. Demà, a les deu del matí, la Sala haurà decidit què fer amb les peticions prèvies. Poques esperances perquè ja ha apuntat que s’encentaran els interrogatoris. L’única qüestió que de moment ha declinat ha estat una de Vox: prohibir els llaços grocs a la sala. Marchena ha fixat criteri i permetrà lluir els símbols.
La jornada ha començat amb 54 persones de públic i 16 periodistes dins la sala. Entre el públic, un dels catorze professors de dret que aniran assistint en torns a les vistes amb l’objectiu de recollir l’experiència en un llibre. Sense problemes d’accés als familiars, tot i un dispositiu policial enorme, només s’ha registrat alguna queixa pel llenguatge corporal de les parts togades per part de l’esfera dels presos polítics, com ara les guanyotes de les advocades de l’Estat. Val a dir, els agents de policia no deixen ni que els fills s’abracin amb els pares asseguts a la banqueta dels acusats.
Marchena ha obert el torn de rèpliques de la Fiscalia. Com a bon instrument d’Estat, han actuat en un doble flanc. En primer terme, intentar contraatacar la idea que el judici és un procés polític i en segon terme, esmerçar-se en negar la violació de drets fonamentals. L’ariet de fiscalia l’han configurat dos noms de pes en la sala del ministeri públic del ministeri públic. Per una banda, Javier Zaragoza, i per l’altra, Fidel Cardenal. Un amb una posada en escena més agosarada i el segon, amb una duresa extraordinària tot i un posat asserenat i cordial.
Zaragoza, un pater de la causa
Zaragoza ja és un veterà en la causa especial 20907/2017. De fet, en podríem dir que en té part de la paternitat. Precisament és el fiscal que, quan era cap del ministeri públic a l’Audiència Nacional, va dictar la instrucció de 5 de novembre de 2015, que reinterpretava els delictes de rebel·lió i sedició així com la competència judicial per jutjar aquest delictes. Un document que ha servit per bastir les acusacions de tot el Govern i líders civils independentistes que seuen a la banqueta en la sala de plens del Tribunal Suprem.
El Fiscal ha entomat els primers al·legats defensors com una autèntica declaració de guerra i ha enfortit les seves posicions. A la primera de canvi, Zaragoza ha titllat de “libels acusatoris” les qüestions prèvies dels acusats. Així com de “ridícula” la suposada violació de drets fonamentals i garanties processals i ha negat l’existència del dret a l’autodeterminació. “Ningú no està perseguit per les seves idees sinó per les seves accions”, ha advertit. “No és un judici contra l’independentisme en general, sinó contra els greus fets ocorreguts a Catalunya en la tardor de 2017. Els independentistes van traçar un pla criminal de gran abast i complexitat“, ha assenyalat.
Per començar la seva intervenció, Zaragoza no ha tingut cap recança en citar una editorial de El País, del 26 de gener passat, on el subtítol era concloent: “No es jutja dirigents que reclamaven llibertats sinó dirgents que volien arrabassar-les”. “No hi ha persecució política”, ha etzibat. A partir d’aquí ha utilitzat la terminologia política habitual per justificar l’acusació de rebel·lió i sedició com ara “métodes violents” o “majoria silenciosa” a qui se li “anava a imposar la voluntat d’una minoria”.
!--akiadsense-->
Restaurar l’ordre jurídic
Segons la fiscalia, les defenses només tenen la intenció de “desacreditar l’estat democràtic espanyol”. Una ofensa jurídica, pel fiscal, donat que l’Estat ha fet el que havia de fer “restaurar l’ordre jurídic amb l’únic instrument acceptable en una societat democràtica que és l’aplicació de la llei”. “Davant la gravetat dels atacs hauria estat un greu exercici d’irresponsabilitat que la justícia penal no hagués actuat”, ha afegit. “L’última ratio del dret penal estava justificada”, ha conclòs.
Zaragoza també ha negat que el primer d’Octubre es registrés violència policial. De fet, ha girat l’argument per assegurar que els acusats van enviar “milers de persones a fer de murs humans per impedir que la policia complís les ordres dels jutges”. Ha renyat a Benet Salellas per apuntar que la fiscalia “encobreix la tortura” La violencia policial, diu el fiscal, no es objecte del procés. És més, els ha acusat de “segrestar una comissió judicial” durant el registre de la seu d’Economia el 20 de setembre.
Per l’acusació pública el lliure exercici dels drets polítics “no justifica un programa de segregació territorial, l’activitat política no permet utilitzar milers de ciutadans com murs humans per impedir una acció policial sabent que les abocava a l’enfrontament, no serveix per desobeir de manera contumaç el Tribunal Constitucional, tenir pràcticament segrestada una comissió judicial, l’exercici de drets o l’activitat política no permet sostraure els Mossos per col·locar-se al marge de la llei i de l’ordre constitucional i convocar un referèndum per decidir el futur com república independent i imposar-la i destinar fons publics per finançar un procés d’aquestes característiques”.
Cardenal: “Un cóctel explosiu d’unilateralitat”
Cadena ha parlat en segon torn, un fiscal que fa onze anys que es passeja pel Tribunal Suprem. També està prou motivat en el plet. Tant és així que quan el conseller Quim Forn va demanar la llibertat provisional, l’aleshores fiscal general Sánchez Melgar va ordenar secundar la petició, Cadena va enfatitzar en acta que feia la petició per “imperatiu legal” del seu cap. Aquest matí no ha decebut utilitzant la figura dels Mossos per justificar la violència necessària per intentar acreditar que hi hauria la violència necessària pel delicte de rebel·lió.
A Cadena li ha tocat contrarestar l’atac de la defensa en el flanc dels drets fonamentals de la Constitució que s’haurien vulnerat en la instrucció. Amb un to reposat, però extraordinàriament contundent, el Fiscal ha disparat amb bala sense deixar cap escletxa per entendre una rebaixa de les peticions de pena o aplegar-se a alguna de les qüestions prèvies exposades per les defenses. Ha negat de dalt a baix cap vulneració dels drets constitucionals i ha insistit en la idea de violència per assolir la independència. Fins i tot, ha justificat amb fruïció la presó preventiva pel risc de reiteració delictiva i de fuga dels acusats.
!--akiadsense-->
“Atac obert a l’ordre constitucional”
De fet, el Fiscal ha definit tot el procés català “d’atac obert a l’ordre constitucional”. “En aquest cas, l’ordre constitucional és el bé jurídic a protegir, no ho rebaixem a una qüestió d’ordre públic”, ha subratllat. Existeix, segons la fiscalia, una negació de l’essència constitucional. “No hi ha una sobirania catalana, hi ha una sobirania espanyola i està proclamada per la Constitució”. “La sobirania del poble espanyol és un valor absolut”, ha conclòs.
Per a Cadena, des de la resolució del Parlament I/IX del 9 de novembre de 2015 s’acredita una clara “unilateralitat” amb un “pla minuciós, orquestrat i pluriconvergent” per a la comissió de l’article 472 del Codi Penal, el delicte rebel·lió. “És un còctel explosiu d’unilateralitat, deixant de banda les funcions constitucionals, amb els Mossos completament al costat de la rebel·lió i bastint muralles humanes per impedir l’acció policial, això és la violència i la intimidació que preveu l’article 472”, ha sentenciat.
L’Advocacia de l’Estat: “Aquest judici és un exercici del dret penal democràtic”
L’encarregada de posar veu a la Moncloa en aquest procés ha estat la cap de penal de l’Advocacia de l’Estat, Rosa María Seoane, que -en sintonia amb la Fiscalia- ha negat vulneració de drets fonamentals. De fet, ha sentenciat que “és un judici penal amb totes les garanties i no mereix cap altra qualificació”. “Són fets que encaixen en el suposat de diferents delictes”, ha reblat.
La intervenció de l’advocada de l’Estat també ha tingut moments sorprenents com és la defensa de la secretària d’Estat responsable de la campanya Espanya Global, Irene Lozano, que va parlar de “condemnats” a la CNN. En aquest sentit, ho ha comparat amb les queixes dels advocats per la traducció al català que han al·legat tant les defenses de Quim Forn com de Jordi Cuixart. Per altra banda, Seoane, ha defensat la posició de mantenir l’acusació de sedició tot i que va entrar en el procés pel delicte de malversació.
!--akiadsense-->
La defensa de Cuixart: No s’aguanta el relat
La primera rèplica a la fiscalia per part de la defensa ha estat de l’equip d’advocats del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, “El relat del fiscal no s’aguanta”, asseguren des de l’equip de Benet Salellas, Marina Roig i Àlex Solà que es troben a la sala de plens del Tribunal Suprem.
“El relat del fiscal que defensa que el 20-S es va segrestar la comitiva judicial i que la violencoa de l’1-O la van provocar els ciutadans que van anar pacíficament a votar ens sembla una falta a la veritat i no reflecteix la realitat del que va passar a Catalunya aquells dies”, insisteixen. En aquest sentit, recorden que entitats internacionals com Front Line Defenders o relators de Nacions Unides qualifiquen les concentracions de “pacífiques” així com la “inexistent caràcter violent de les manifestacions”.
També carreguen contra l’argument del Fiscal sobre el compliment de la Llei. “Diu poc del fiscal que l’únic element a tenir en compte en una societat democràtica sigui el compliment de la llei; Òmnium Cultural vol recordar que en un estat autoritari, la llei també és d’obligat compliment”, recorda. L’entitat defensa que la “democràcia és molt més que el compliment de la llei”. També l’advocat d’Oriol Junqueras, Andreu Van der Eynde, ha demanat torn de quatre minuts per agrupar qüestions i posicionaments dels seus companys de files però per replicar indirectament a la fiscalia.
