Nova lluita per recuperar la Casa del Poble de Terrassa amb l’objectiu de fer-ne una plaça pública. Esquerra Republicana ha iniciat una campanya de recollida de signatures per pressionar el govern de l’Estat perquè els retorni la propietat de l’edifici i, d’aquesta manera, poder-lo obrir a la ciutadania.
L’anunci s’ha fet aprofitant la commemoració dels Fets del 4 de Setembre de 1713, en un acte a davant mateix de l’edifici, al carrer Cremat de Terrassa, amb la participació del regidor Pep Forn, i els secretaris d’ERC i Jovent Republicà, Teresa Ciurana i Arnau Rufs, respectivament. A més de la lectura del manifest en què s’ha reclamat “un govern fort que planti cara al feixisme. Un feixisme que s’atreveix cada dia més a ensenyar les urpes i que ataca els col·lectius més vulnerables”, s’ha explicat en què consistirà una nova campanya per “reclamar que la Casa del Poble sigui un espai per a la ciutat i per al gaudi de tothom. Volem que aquesta casa que se’ns va arrabassar fa 50 anys, torni a ser nostra”, han clamat.
D’aquesta manera, des d’avui ja es pot dipositar la signatura en els diversos papers que el partit polític disposa per a tal fi i ajudar a visibilitzar que és una reclamació que va més enllà d’un col·lectiu, que és una proposta de ciutat. “Anirem fent parades i tenim previst fer neteja del pati i una jornada de portes obertes, a més d’utilitzar una plataforma online per ampliar la recollida”, ha manifestat Forn.
Batalla al Senat per accelerar el retorn de la propietat
Des d’ERC deixen clar que malgrat que la reclamació és que la Casa del Poble torni a mans del seu legítim propietari, la finalitat és que un cop recuperada, es cedeixi el solar a l’Ajuntament de Terrassa perquè “sigui una plaça pública d’accés lliure per fer-hi activitats culturals i vinculades a la memòria històrica. Aquest edifici té molta història i val la pena que la recuperem, perquè això era un feu cultural i volem que ho torni a ser”, han sentenciat.
En aquest sentit, a més de la recollida de signatures, des d’ERC asseguren que han començat a moure els fils al Senat, reclamant al Ministeri de Política Territorial i Memòria Històrica que es posi les piles, que faci complir la nova Llei de Memòria Democràtica i que acceleri els tràmits de retorn. “No volem que la Casa del Poble sigui un cràter enmig de la ciutat”, repliquen, i consideren que ara que “s’han alineat els astres, ho hem d’aprofitar. Iniciem una batalla de negociació política perquè s’agilitzi l’aplicació de la Llei, i perquè se’ns retorni aquest espai. Volem que es faci justícia i volem que torni a ser pel que es va crear: un ús cultural i social dels terrassencs”.
Confiscada per la Falange, i derruïda l’any 2018
Joaquim Verdaguer, en el seu blog, ens explica que acabada la Guerra Civil la Casa del Poble va ser confiscada per la Falange, on es va ubicar la CNS o sindicat vertical. La finca va passar a ser propietat de la «Delegación Nacional de Sindicatos». “En principi ocuparen la part davantera fins que a l’any 1961 s’inaugurava la nova Casa Sindical Comarcal, en un edifici de nova planta de cinc pisos, edificat a la part del darrere de la Casa del Poble, amb la façana al carrer de la Unió. La part que donava al carrer Cremat va quedar abandonada i, aquell mateix any va ser llogada a diversos comerciants de queviures que van instal·lar llocs de venda a la planta baixa, mentre que el primer pis va continuar quedant abandonat”.
Amb l’arribada de la democràcia, Esquerra Republicana de Catalunya va reivindicar-ne la propietat. L’Ajuntament, després de molts anys de lluita, reconeixia el dret a ocupar-ne la part davantera. Madrid també va reconèixer la propietat d’ERC, però la qüestió va entrar en conflicte amb la Delegació Local de Sindicats i, més quan l’edifici del carrer de la Unió va ser ocupat pels Sindicats de Comissions Obreres i UGT. Provisionalment i mentre no s’aclarís el desacord, ERC va ocupar la part davantera del carrer Cremat, fins que s’arribà a un acord i els republicans van poder ocupar el primer pis on van desenvolupar conferències i mítings. L’any 2018 l’Estat va enderrocar l’edifici del carrer Cremat, en un estat ruïnós, però en va mantenir la façana.
