Els cinquanta anys de la mort de Franco, aquest 20 de novembre, dona peu des d’aquest mateix dijous a fer un altre exercici de memòria històrica amb una exposició sobre el tristament cèlebre Tribunal de Orden Público (TOP), que a la ciutat va sentenciar 93 persones entre el 1963 i el 1974 per la seva lluita contra la dictadura. La mostra, organitzada per la Diputació de Barcelona, es pot veure fins al 20 de gener al claustre del Convent de Sant Francesc. Alhora, el sindicat Comissions Obreres al Vallès Occidental ha publicat el llibret TOP 1963-1977. La repressió del Tribunal de Orden Público a Terrassa, on es detallen aquestes detencions i processos, amb el nom de les víctimes i alguns dels botxins. Una informació de com actuava el règim en la seva agonia, que val la pena de ser repassada.
El llibret coordinat per Natalia Giménez i amb la revisió de Rafael Espinosa i Joan Coma, explica que a la comissaria de la Policia Governativa del carrer de l’Església, a principis dels anys seixanta, “en unes sales tancades, s’efectuaven tortures que podien durar diversos dies”. I els testimonis relaten que “hi havia tantes persones ferides en aquestes dependències que era necessari algunes traslladar-les als baixos de l’Ajuntament, fins que fossin portades a Barcelona”. Aquesta comissaria era dirigida pels inspectors de la igualment tristament cèlebre Brigada Politicosocial (BPS) Tomás Claver Barroso i Ramón Encinas Rodríguez.
La Brigada Politicosocial i els calabossos
En altres ocasions, les detencions eren efectuades per la Guàrdia Civil que “ingressaven els detinguts al Dipòsit carcerari municipal de Sant Llàtzer fins que la BPS se’n feia càrrec i eren traslladats a Barcelona, a la seu de la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana, número 43”. Dos terços de les 311 persones internades en aquest dipòsit entre 1946 i 1977, ho van ser en el període de 1967 a 1975. Curiosament, a l’antiga sagristia de l’església de Sant Francesc, no lluny del claustre. En el llibret de CC.OO., se cita al president del TOP Francisco Mateu Cànoves -qui va ser més en temps en el càrrec, del 1967 a la seva extinció el gener del 1977 per donar pas a l’actual Audiència Nacional- com a responsable de 86 dels judicis a represaliats terrassencs. I també es destaca entre els jutges d’instrucció amb especial protagonisme Carlos María Entrena Klett (49 casos) i José Salinas Redondo (41 casos).
En total, es van pronunciar 97 sentències contra 93 persones per 113 delictes, de les quals 78 van ser condemnades i 34 absoltes. Les penes podien anar de sis mesos de presó per “manifestació il·legal” a cinc anys per “associació il·lícita” i “propaganda il·lícita”. 82 eren homes, mentre que 11 dones. Una tercera part tenia menys de 23 anys, el 20% havia nascut a Terrassa i el 60% a Andalusia i majoritàriament eren treballadors metal·lúrgics (AEG), seguits de la construcció i el tèxtil. D’altra banda, el 49% estaven afiliats a CC.OO. i el 19% al comunista Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). També van ser perseguits els capellans Agustí Daura, Josep Ricart, Damián Sánchez Bustamante i José Ruiz.
Aquest és un índex de què va representar la repressió en una ciutat coneguda en aquesta època com la Roja a les acaballes del franquisme. La primera detenció i posteriorment judici del TOP es va produir el març del 1963 contra l’obrer Vicente Chica Soler, de 34 anys, per un delicte d’associació il·lícita, i l’última l’agost del 1974 contra l’estudiant de 20 anys Jesús Marín Ausín, acusat de propaganda il·legal. El nombre més gran de detencions va ser durant la coneguda com a Manifestació de les pedres, a la Rambla prop de l’Estació d’Els Catalans, el 27 d’octubre del 1967, amb 65 persones de les quals en van ser jutjades 12. Va ser el cas del capellà Daura i María Isabel Gallardo, que es destaquen en el llibret com a víctimes de la repressió, juntament amb Domènec Martínez (concentració de l’u de maig del 1969 a La Font de les Canyes) i Catalina Moreno (vaga general del 27 d’octubre del 1971). Moreno, llavors, només tenia setze anys i va passar 39 dies en presó preventiva.
Els noms i cognoms del tribunal i les fotos dels botxins
L’exemple de Terrassa és significatiu de les 9.146 persones que va processar el TOP en tot l’Estat, amb condemnes que van ascendir a 11.958 anys de presó. Tot i que el nombre de persones afectades arriba a més de 50.000. Part d’aquestes dades i els noms i cognoms del tribunal (amb els seus 3 presidents, 11 magistrats, 7 jutges d’instrucció i 6 fiscals), els membres més destacats de la Brigada Politicosocial (amb fotos sota l’epígraf Els ulls i el puny del règim) i un llistat d’altres inspectors, així com els governs successius de Franco d’aquest període, es pot resseguir a l’exposició itinerant de la Diputació Generacions TOP. Memòries de les resistències ordinàries, que en la seva primera etapa al claustre de Sant Francesc porta el subtítol de Generacions TOP a Terrassa (de dilluns a dijous, de 9h a 18h, i divendres, de 9h a 16h).
En el seu recorregut per plafons al voltant el claustre, hi ha la part fosca dels botxins, i també les tortures i la vida a la presó, però alhora, com a part de llum, les diferents lluites que posaven a prova la dictadura: el desafiament obrer, la mobilització a les universitats, les protestes als barris, l’esclat del moviment feminista, les parròquies rebels. I en un lloc preeminent, les mobilitzacions a Terrassa, començant per les barriades després de les riuades del 1962 fins al primer míting comunista tolerat a l’Estat a l’Esfèric, el maig del 1976. Allà es demanava la llibertat de Domènec Martínez. I tothom tenia al cap els sis anys i mig de presó en diferents moments del franquisme que havia patit Cipriano García, posteriorment diputat del PSUC al Congrés. Tampoc és casualitat que aquesta exposició, comissariada per Carlota Vida i Gerard Rodríguez i que s’ha adaptat de la presentada l’any passat a la presó Model de Barcelona, compti en primer lloc amb els fons documental de la Fundació Cipriano García, Arxiu Històric de CCOO de Catalunya.
