Al setembre no només comença el curs escolar, també ho fa el polític. És el moment de fer balanç i de posar sobre la taula com estem i cap a on anem. I més en un any en què entrarem ja en campanya electoral, amb els ulls posats al maig de 2027. Ja hem superat el mig mandat, i en aquests dos anys, Terrassa ha viscut diverses sotragades, com a ciutat però també dins de l’Ajuntament.
Una d’aquestes va ser la marxa d’Esquerra Republicana del govern amb coalició amb Tot per Terrassa i Junts per Terrassa. Això va obligar el govern a reorganitzar-se i també va canviar l’aritmètica al ple municipal. Ja no hi havia majoria.
Ha passat gairebé un any des que el partit liderat per Ona Martínez va prendre aquella decisió. I subratllen que encara que a molts els va sorprendre, va ser “per coherència” i, sobretot, motivada per “la pèrdua de confiança”. En una trobada amb els mitjans, els dos regidors republicans coincideixen en què “vam iniciar un mandat amb un projecte ambiciós i de futur” però que ràpidament va quedar estroncat perquè el partit majoritari “massa sovint va endavant i enrere”. La gestió dels grans temes de ciutat, on “caldria ser valent”, han quedat aturats o amagats “amb grans promeses que han acabat sent fum”.
L’agrupació municipal no és optimista en què aquests gairebé dos anys que queden la situació millori. “Se’ns presenta un any complicat”, alerten. Aquesta tardor caldrà votar pressupostos i ordenances i el govern no té assegurada la seva aprovació. ERC no li posarà fàcil. Reclamarà saber en quin punt es troben “totes les promeses que ens van fer” i que van derivar amb l’abstenció l’any passat. I exigirà coratge. “Entenem que els recursos són escassos, però amb el que tenim hem de ser el màxim eficients. I ara no ho som”, ha apuntat Pep Forn. I han lamentat que “esperem poc d’aquest govern de l’anar fent”.
ERC sap que ens trobem en un punt d’inflexió i ells volen ser partícips del canvi. Es mostren satisfets amb la seva feina a l’oposició, “perquè des d’aquí també es construeix ciutat”, però no amaguen que ells són “un partit de govern, volem treballar per la ciutat on som més útils, i al govern ho seríem”. Preguntats sobre un possible retorn a l’executiu local, no tanquen la porta. Però subratllen que les condicions actuals no són les idònies.
“El problema és que aquest govern no genera confiança que pugui estar a l’altura dels reptes que tenim davant”, diuen i afegeixen que “si no estan disposats a recuperar la coherència, a governar d’una altra manera, sense anuncis i fum sinó amb fets, a recuperar la confiança de la ciutadania i dels seus propis treballadors, veiem difícil” fer un pacte. Malgrat tot, sentencien que “som conscients que Jordi Ballart no se’n surt tot sol, i li oferim la nostra ajuda, però aquesta no serà a qualsevol preu”.
Pressupostos, indústria i POUM, grans temes de l’any
“La ciutat s’està empobrint, la gent però també l’Ajuntament. Això és un gran problema. L’any passat no es va apujar els impostos com pertocava per l’IPC. Aquest any caldrà fer-ho, perquè si no estàs posant en risc els serveis cap a la ciutadania”, han recordat. Però no només caldrà “valentia” en els pressupostos, també en altres grans decisions claus per al futur de la ciutat. Per exemple, el POUM i la gestió del creixement demogràfic de la ciutat. Els republicans aposten per fer-ne un de nou, perquè “els criteris amb què es va fer el 2003 ja no són els d’avui”, i perquè és la millor eina per desenvolupar la ciutat amb criteri.
Aquí posen sobre la taula les seves dues principals preocupacions: habitatge i feina. Creuen que cal decidir quina ciutat volem ser i aquests són els dos àmbits claus per fer-ho. On construïm pisos i com? I què fem amb la pèrdua de la indústria? es pregunten. Can Colomer, per una banda, i els Bellots, per l’altre, són dues grans pastilles que poden condicionar el futur terrassenc.
“Necessitem que Terrassa torni a ser punta de llança del país. Cal una ciutat moderna, ambiciosa, que sap d’on ve i on va. Cal menys fum i més fets. L’hem de governar amb criteri perquè si no correm el risc de perdre la ciutat tranquil·la i amb qualitat de vida que tenim i apreciem”, recalca Martínez.
