El nom sí que fa la cosa. No és igual escriure Terrassa que Tarrasa. Des de fa un temps s’ha iniciat una campanya des de sectors de l’extrema dreta per “recuperar”, diuen, el nom en espanyol de la cocapital vallesana.
Aquesta setmana, el nou intent arriba des de l’entitat Hablamos Español que ha iniciat una acció per visibilitzar “els topònims en espanyol que es volen exterminar”. Entre els diferents cartells que fan circular hi trobem el de “Tarrasa”, sota el lema “Tenim noms preciosos, utilitzem-los”, amb una imatge de la plaça Vella per il·lustrar-ho. Amb coneixement o no, han escollit justament un espai que justament durant l’època franquista es deia Plaza de España.
De la ‘lluita’ perquè se’n digui Tarrasa i no Terrassa ningú se n’escapa. Ni tan sols VOX, paladí de la llengua espanyola. La formació liderada per Alícia Tomás va iniciar el seu camí polític fent ús del topònim Tarrasa però ben aviat, en el moment que va començar a agafar volada, van canviar els perfils sota el nom de VOX Terrassa i els hastags que utilitzen també porten la nomenclatura oficial (per exemple el ja conegut com a #laTerrassaDeAlicia.
Això els porta més d’un maldecap. No tant de seguidors o possibles votants de la ciutat, com de perfils i usuaris de l’Estat, que els retreuen que no facin servir el nom “en español”. A la major part de post que realitzen sempre reben un comentari en aquesta direcció.
El nom de Terrassa, des de fa segles
La ciutat va néixer sota el nom de Terracia, i va evolucionar a Terraça i Terrassa. Al segle XVI es va imposar la forma Tarrassa, fins que Josep Soler i Palet, a la fi del segle XIX, va impulsar la recuperació etimològica de la e: Terrassa. De fet, com ens recorda l’historiador Joaquim Verdaguer, el primer document escrit en català a la nostra ciutat, que data del 1274, ja surt el nom Terrassa.
Recentment, s’ha demostrat que la forma etimològica més pura seria Terraça, però la tradició secular d’usar la ss ha fet desaconsellable l’adopció de la ç. És a mitjan segle XIX quan es troben alguns documents on s’utilitza el nom castellanitzat de Tarrasa. Tanmateix, és durant l’època franquista que aquesta fórmula es fa servir de manera general i forçosa.
Després de la mort del dictador, i fruit d’una àmplia campanya ciutadana, es va aconseguir recuperar el topònim original de la ciutat. Un nom que va ser ratificat en el Consell de Ministres del 23 de juliol de 1977. I la Generalitat de Catalunya, en la llista dels noms oficials dels municipis de Catalunya de 4 de febrer de 1983, va establir definitivament TERRASSA com a nom oficial de la ciutat.
