El 8 de març no és una celebració simbòlica ni una data buida al calendari. És una jornada de reivindicació i de lluita col·lectiva pels drets de les dones i de totes aquelles persones que pateixen les desigualtats estructurals del sistema patriarcal. Té l’origen en les lluites de les treballadores i del moviment sufragista, i continua sent avui un dia per recordar que els drets conquerits mai no han estat regals, sinó fruit de l’organització feminista. També és un dia per constatar que les desigualtats persisteixen i travessen l’economia, la política, la justícia i la vida quotidiana.
Les dones continuen assumint majoritàriament els treballs de cures no remunerats. Pateixen bretxes salarials, precarietat laboral i una violència masclista persistent que condiciona la seva llibertat i autonomia. Les desigualtats materials no han desaparegut; s’han cronificat.
Aquestes desigualtats s’agreugen en el cas de dones migrades, racialitzades, en situació administrativa irregular o en contextos de pobresa, amb una exposició més elevada a l’explotació laboral, a la violència masclista i institucional i amb més dificultats d’accés als drets. Sense una mirada interseccional, el feminisme queda incomplet. Hi ha també una desigualtat de credibilitat i de poder: les veus de les dones són qüestionades, especialment quan assenyalen homes amb poder. Aquesta jerarquia no és accidental, sinó funcional a un sistema que necessita dones disponibles, explotables i silenciades.
Les violències masclistes no són fets aïllats. Són l’expressió d’un entramat de desigualtats estructurals que combina explotació econòmica, jerarquia social, control dels cossos, mercantilització i impunitat. Casos com el de Jeffrey Epstein mostren fins a quin punt la concentració de poder i la vulnerabilitat poden generar contextos d’abús. No són excepcions, sinó manifestacions extremes d’un problema sistèmic.
Davant aquesta realitat, la resposta no pot ser tèbia. Davant les desigualtats estructurals, més feminisme: popular, interseccional i transformador, que situï la vida, les cures i la justícia social al centre i combati totes les formes de violència i discriminació.
El 8 de març és memòria i és compromís. Més feminisme vol dir més democràcia, més drets i més justícia social. En aquest camí, Comuns Terrassa hi serem.
Aquest 8 de març, ens veiem als carrers de Terrassa, a la manifestació unitària. Perquè davant les desigualtats estructurals, més feminisme.
Grup de Feminismes i LGTBIQ+ de Comuns Terrassa
