La CUP fa desaparèixer la placa dedicada a Alfons Sala en el Dia de la Hispanitat i proposa “acabar d’una vegada per totes amb qualsevol resta de simbologia feixista de la ciutat.” La formació recorda que durant la dictadura franquista l’Ajuntament va atorgar medalles a personatges afins al règim i avui en dia encara no s’han retirat.
Pensen que el 12-O “és una data que pretén legitimar el colonialisme i el genocidi vestint-lo de festa nacional, i és el dia patri dels vestigis feixistes més rancis de l’Estat Espanyol”.
“Cal netejar la ciutat d’escorrialles feixistes, començant amb la retirada definitiva del monument i les plaques dedicades a Alfonso Sala i Argemí, el que fou nomenat Compte d’Egara, qui va donar suport a la dictadura de Primo de Rivera i durant la postguerra, va col·laborar intensament amb el Nuevo Estado Franquista”.
Com a acció reivindicativa s’ha tapat la placa del carrer Puig Novell a la casa natal d’Alfonso Sala i Argemí, ·que conté simbologia i llenguatge propi del Franquisme amb un vinil en honor a les víctimes antifeixistes caigudes en la defensa de la llibertat. Amb aquest acte volem mostrar quina és l’actitud davant el feixisme, i que el feixisme no se’l discuteix, sinó que se’l combat».
Demanen també que el govern de coalició d’ERC i Tot per Terrassa retiri definitivament les medalles d’honor que l’Ajuntament franquista va atorgar a molts personatges col·laboradors i afins a la dictadura franquista. “Encara que aquestes distincions hagin desaparegut, creiem que continuar honorant membres destacats del règim feixista com Adolfo Roger Garcia,José Ibáñez Martín o el mateix Alfonso Sala i Argemí, no és propi d’una societat plenament democràtica, i és una prova de què la transició no es va realitzar amb les garanties necessàries. Creiem que contra el feixisme calen accions i no procrastinació”.
La CUP Terrassa, també proposa que el consistori denegui l’ús d’equipaments públics i la via pública, a col·lectius i formacions polítiques que incitin a la discriminació racial, ètica, cultural o de gènere; així com a entitats que facin enaltiment del franquisme, el nazisme, el racisme o donin mostres d’odi envers grups especialment sensibles o estigmatitzats.
Figura molt controvertida a la ciutat pel seu flirteig amb les dictadures
Alfons Sala i Argemí, primer comte d’Ègara, (Terrassa, 16 de juliol de 1863 – Barcelona, 11 d’abril de 1945) és un home de moltes ombres i algun brot vert. A l’Escola d’Enginyers Industrials de Terrassa, ara més coneguda amb el nom d’ESEIAAT. Una escultura mastodòntica i ostentosa recorda que va ser ell qui la va crear. Sala va ser un industrial, advocat i polític, president de la Mancomunitat de Catalunya, designat pel dictador Miguel Primo de Rivera, entre 1924 i 1925, any de la seva dissolució. És el model de cacic per excel·lència, i una figura molt controvertida a la ciutat pel seu flirteig amb la dictadura.
Sala va donar nom a un moviment, el salisme, on s’encabeixen totes les persones que durant anys i panys van dominar la vida política i econòmica del municipi. El salisme s’associava amb elits, amb poder, i hi ha historiadors que consideren que alguns dels seus continuadors no és que romanguin vius sinó que encara mouen fils. Amic del rei Alfons XIII, aquest va ser un habitual de l’actual Masia Egara, a la carretera de Rellinars, on compartia les hores amb Sala. Inactiu durant la Segona República espanyola, en fracassar inicialment a Catalunya l’aixecament militar del 1936, va passar a l’anomenada zona Nacional, la franquista, i va instalar-se a Sevilla, retornant a Terrassa el 1939, una vegada ocupada Catalunya per l’exèrcit sublevat.
Sala dirigí l’empresa tèxtil Sala Badrinas, va ser membre de la comissió organitzadora de la Caixa de Pensions, president de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa durant 1891-1896. El 1926 va ser nomenat comte d’Ègara, tal com s’hi pot llegir en lletres daurades.
