Resulta com a mínim curiós que a casa nostra el debat polític sigui sempre sobre qüestions de política interna, com les baralles entre govern i oposició o l’amnistia, i gairebé mai es parli de la situació internacional i de com ens afecta. I és que ens estem perdent el debat que hi ha a Europa, i realment hi tenim molt a perdre. Espero que ara que tenim dos processos electorals davant, les eleccions catalanes i les europees, en el debat polític es discuteixi de la guerra i la pau.
La ciutadania tenim la capacitat per marcar també l’agenda política, promovent debats i mobilitzacions. I a Terrassa tenim experiències de mobilitzacions contra la guerra i per un món en pau. Va sent hora que no ens quedem callats mentre veiem el que està passant.
Els darrers mesos estem veient, perplexos, la creixent atmosfera bel·licista que envolta el continent. Assistim a un creixent nombre de declaracions, per part dels EUA i la UE, que encoratgen una espiral bel·licista contra Rússia. Tot i que en aquests dos anys, la UE i els EUA han estat testimonis que el lliurament constant d’armes cap a Ucraïna no només no ha contribuït a posar fi al conflicte, sinó que ho està allargant, incrementant el nombre de morts i el patiment.
Ursula von der Leyen, ja en campanya electoral per a les pròximes eleccions europees, va anunciar un pla per a augmentar “massivament” la producció d’armes i, si torna a ser escollida, proposaria la creació d’un comissari per a Defensa. El canceller alemany Olof Scholz, va encoratjar als països membres a “abandonar la indústria manufacturera i centrar-nos en la producció d’armament a gran escala” i a incrementar l’ajuda militar a Ucraïna.
En lloc de buscar solucions a través del diàleg i la negociació, les oligarquies i el gran capital nord-americà i europeu opten per una estratègia que només alimenta la violència i la cronificació d’un conflicte les conseqüències del qual només estan pagant les classes treballadores.
Les declaracions sobre el servei militar obligatori, l’augment de la inversió a Defensa o l’enviament d’armament a Ucraïna (i a Israel) representen un pas més en una escalada irresponsable que cal que rebutgem. Els veritables beneficiaris d’aquesta situació són el gran capital i el gran complex armamentístic.
És crucial comprendre que no es pot guanyar una guerra contra una potència nuclear a la seva pròpia frontera sense arriscar-se a un conflicte nuclear. Per tant, qualsevol intent d’enfortiment de l’OTAN o subministrament d’armes a Ucraïna només serveix per alimentar aquesta espiral perillosa de violència.
És el moment d’apostar per la pau i la diplomàcia com a úniques vies per construir un món basat en la cooperació i el respecte mutu. La política exterior d’Espanya s’hauria de centrar a aconseguir un alto el foc a Ucraïna, recuperar les negociacions iniciades a Istanbul el març del 2022 i proposar una conferència internacional per donar suport a una sortida diplomàtica a la guerra d’Ucraïna basada en la Seguretat Compartida d’Ucraïna i Rússia.
Aquestes tensions a la zona només es poden resoldre per la via democràtica a través dels mecanismes de l’ONU i l’OSCE. En una escalada bel·licista, la classe treballadora no tenim res a guanyar i sí tot a perdre. Són les seves guerres i els nostres morts.
I com no, cal parlar també d’Israel i Palestina. No podem tolerar més el suport dels governs occidentals i l’enviament d’armament a Israel en la seva neteja ètnica i genocidi del poble palestí. Els palestins tenen el dret a existir i a viure, i la nostra política exterior hauria de basar-se en el reconeixement de l’estat palestí i en aturar l’expansionisme militar israelià.
Que els nostres mitjans de comunicació parlin d’això. Que el carrer, el Govern, el Parlament i fins i tot l’Ajuntament de Terrassa parlin i es posicionin sobre si volem un futur en guerra o segur. Des de Terrassa, seria interessant saber que opina el nostre Alcalde i el nostre Ple. És hora de ser valents. Aturem l’escalada bel·licista. No a la guerra! No a les guerres! És hora de fer la pau! Aturem els canalles que fan les guerres. Alto el foc. Diàleg.
