!--akiadsense-->
Ja es veuen les màquines i ja hi ha envans i espais que sín a terra. Les màquines van ràpid. Comença a fer-se visible l’enderroc de la Casa del Poble de Terrassa al carrer Cremat, seu històrica de l’Esquerra Republicana. Des de 1939 l’Estat espanyol n’ostenta la titularitat. Al registre de la propietat hi consta l’adquisició per “derecho de conquista”. ERC en reclama el retorn per totes les vies possibles. “Li devem a tothom qui ens va precedir en aquests més de 80 anys d’història”. Tancada i barrada des de fa anys, el seu estat era ruinós.
!--akiadsense-->
Joaquim Verdaguer, en el seu blog, ens explica que acabada la Guerra Civil la Casa del Poble va ser incautada per la Falange, on va ubicar-hi la CNS o sindical vertical. La finca passà a ser propietat de la «Delegación Nacional de Sindicatos». “En principi ocuparen la part davantera fins que l’any 1961 s’inaugurava la nova Casa Sindical Comarcal, en un edifici de nova planta de cinc pisos, edificat a la part del darrera de la Casa del Poble, amb la façana al carrer de la Unió. La part que donava al carrer Cremat quedà abandonada i, aquell mateix any fou llogada a diversos comerciants de queviures que van instal·lar llocs de venda a la planta baixa, mentre que el primer pis seguí quedant abandonat.”
Amb l’arribada de la democràcia, Esquerra Republicana de Catalunya va reivindicar-ne la propietat. L’Ajuntament, en el Ple del dia 9 de juny reconeixia el dret a ocupar-ne la part davantera. Madrid va reconèixer la propietat d’ERC però la qüestió va entrar en conflicte amb la Delegació Local de Sindicats i, més quan l’edifici del carrer de la Unió fou ocupat pels Sindicats de Comissions Obreres i UGT. Provisionalment i mentre no s’aclarís el desacord, ERC ocupà la part davantera del carrer Cremat, i arribaren a un acord i els republicans van ocupar el primer pis on desenvolupar conferències i mítings.
(2/2)…propietat hi consta l’adquisició per “derecho de conquista”. @ERCterrassa no deixarà però de reclamar-ne el retorn per totes les vies possibles. Li devem a tothom qui ens va precedir en aquests més de 80 anys d’història.
— Carles Caballero (@CarlesCaballero) 15 de setembre de 2018
