Després d’un mes, i una mica més, d’haver viscut intensament el dia més màgic i participatiu de la nostra ciutat, bàsicament passada la ressaca emocional i procurant fer memòria, sento la gran necessitat de compartir amb totes vosaltres aquestes lletres i pensaments.

Tots vam fer grans esforços, vam pensar, repensar i gairebé preproduir cinc plans alhora…

I avui puc dir que amb aquesta experiència hem crescut en equip i en ànima: El Social – El Cocu – Codegram – Ajuntament. La feina virtual per arribar a totes les cases va ser única i innovadora, vam encetar un camí important no només per casos de pandèmia sinó perquè no podem oblidar que hi ha infants que, per diverses realitats, alguna vegada o mai podran participar d’una cavalcada. Gràcies a tots els que heu treballat al voltant d’aquesta idea i l’heu fet realitat. Gràcies!

Hem sumat en regidories i serveis implicats: Cultura – Drets Socials – Capacitats Diverses i Accessibilitat – Policia Municipal i Comunicació, fent un esment especial a Canal Terrassa. Tots vam treballar molt. Fins i tot diria que les nostres famílies i amics també van cocrear amb nosaltres, perquè a l’hora de sopar a casa o amb els amics necessitàvem preguntar i compartir: – I si els Reis… tal tal tal? – I si… què us semblaria? Ho hem fet amb tots els riscs que comporta la creació, ja que tot eren acrobàcies sense xarxa… no assajàvem i després estrenàvem, no, vam fer una única funció: la de la MÀGIA. Davant del públic més important del món: ELS INFANTS.

Ens vam convertir, mentre procuràvem afinar la mirada, en rastrejadors de somriures i en imaginadors de mirades d’il·lusió i joia. Un dia fent un pas endavant, un altre, dos Procicats enrere. Ens hi hem emocionat i també hi hem plorat.

Per això, tinc dins el cor tants agraïments especials que voldria compartir: Al nostre patge Xiu-xiu, per seguir xiuxiuejant coses boniques, encara que aquest any amb distància i mascareta, però especialment aquest any per convidar també a una traductora en llengua de signes i així, per primera vegada, xiuxiuejar d’una manera tan inclusiva i emocionant. Gràcies!! A Ses Majestats d’Orient i a tots els seus i les seves patges per demostrar-nos que ni el passat ni el futur existeixen, que només existeix l’ara i aquí, la llum d’una carona il·lusionada. I, també, per demostrar-nos amb fets la realitat de la física quàntica que et permet estar al mateix moment a set districtes diferents. Gràcies!!

I per sobre de tot al Centre Cultural El Social i a totes les persones voluntàries que hi van participar. Feia fred, molt de fred. Quan vaig tocar les mans d’algunes d’elles hores després, encara no havien recuperat la temperatura, i somreien i per a moltes era la primera vegada, i somreien i deien que l’any que ve més… Un cop més el capital humà, l’autèntic valor.

Per això, ens entossudim a demanar caldo calent per a totes i estufes. A més a més de l’escalfor que sentiran quan recordin els somriures de les nenes i nens de Terrassa, que si els capturéssim en un pot serien les autèntiques vitamines. A més d’això, vull fer públic i vull que els hi arribi el meu agraïment personal i el de tot l’equip de Cultura: Gràcies! I seguim amb cap blackface! Cap animal en situació d’estrès! Crec que a poc a poc ens anem coneixent més i que a aquestes alçades ha quedat palès que quan prenem una decisió que pot canviar el curs de les coses, no ho fem pel postureig, ni perquè toqui, ni ens posem a comptar vots, no, ens arrisquem i me la jugo perquè em crec fermament la responsabilitat que m’ha estat donada, ho fem perquè somiem en un món millor per a totes i cadascuna de les persones que habitem Terrassa i m’esforço en escoltar-les i vibrar fort juntes desitjant que aquests bons propòsits arribin ben lluny.

Finalment també voldria mencionar a totes les persones que han fet mostra del seu agraïment… Gràcies, perquè treballem per vosaltres i és molt bonic, quan realment has fet un esforç en temps difícils, rebre la vostra escalfor i suport, ja sabeu que criticar és gratis i sempre hi haurà qui faci comentaris destructius des de la seva manca d’implicació. Pels errors que vam poder cometre, disculpeu-nos, som conscients i volem aprendre’n. Sí, som humans, amb totes les ombres que comporta pertànyer a la nostra espècie… Continuarem esforçant-nos. Per tant… Gràcies infinites a tots i totes els que ens heu retornat amor i llum. Gràcies!!

L’any que ve serà millor i us ho puc assegurar perquè ja hi som posats. Seguirem treballant per les grans virtuts, que són d’un ordre substancial per a la naturalesa humana, si em permeteu fer esment d’un dels meus relats favorits de la Natalia Ginzburg “Les petites virtuts”. Aquesta pandèmia, dura, esgotadora, i desesperant també ens ensenya. Aquest any hem sumat de tots colors, en sóc testimoni, i és el nostre orgull. Perquè com van dir Ses Majestats d’Orient en la seva proclama, que va arribar a tantes llars de Terrassa: LES CIUTATS MÉS BONIQUES DEL MÓN SÓN AQUELLES ON HI HA MÉS INFANTS D’ARREU.

Rosa Boladeras

Regidora de Cultura

Nou comentari