Carlota Menéndez, fins ara regidora del PSC a Terrassa, s’ha acomiadat aquest passat divendres del Ple de l’Ajuntament. Tal com es va donar a conèixer la setmana passada durant la junta de portaveus, la socialista ha decidit deixar la seva acta de regidora per motius personals.
Segons ha explicat la mateixa Menéndez durant la seva intervenció, “amb el pas del temps, m’he adonat que les meves bateries ja no són les que eren i, en els darrers mesos, al final del curs passat, he arribat a una situació de fatiga física important”. “Renuncio a ser regidora, perquè crec que no podré oferir tot allò que el càrrec requereix i que la ciutadania es mereix. El socialisme continuarà treballant, però sense mi”, ha reconegut.
Així mateix, Carlota Menéndez assegura que ha pres aquesta decisió “amb molta tristesa” i descriu aquests dos anys al Ple de l’Ajuntament de Terrassa com “gran experiència i un repte important a la meva vida”. La ja exregidora socialista també ha volgut agrair al PSC i a Eva Candela l’oportunitat de ser número 3 de les llistes i també s’ha dirigit a la resta de regidors, a qui ha agraït “la vostra col·laboració en el desenvolupament de la meva tasca”. “Ens veurem pels carrers d’aquesta gran ciutat i ens saludarem”, ha conclòs Menéndez.
Eva Candela, portaveu del PSC a Terrassa, s’ha volgut acomiadar de la seva regidora, recalcant que “ha estat un orgull que hagis ocupat una cadira de regidora al nostre costat”. “Fer un pas al costat és un acte d’absoluta valentia i honestedat”, ha manifestat Candela, qui també ha assegurat que “ens deixés un llegat de coherència i respecte que cuidarem, un gran exemple per tots nosaltres”. Els representants de la resta de partits polítics també han volgut agrair la feina de la regidora socialista, a qui l’alcalde Jordi Ballart també ha definit com “una regidora de 10”.
Intervenció integra de Carlota Menéndez al Ple de l’Ajuntament
“Com ja sabeu, he decidit, després de pensar molt i molt, per ser el màxim de racional possible, renunciar a la meva acta de regidora i vull explicar el perquè. Fa dos anys vaig tenir el privilegi d’entrar a formar part d’aquest consistori com a representant del Partit Socialista de Catalunya.
Una gran experiència i un repte important a la meva vida per aprendre i per aportar el màxim de mi. Repte que vaig acceptar amb molta il·lusió i, al mateix temps, amb nerviosisme. Gràcies, Eva, per pensar en mi com a número 3 de la llista del Partit Socialista de Terrassa.
Fa dos anys que em dedico a gestionar dues feines molt intenses. És cert que la intensitat depèn de la feina i de la persona. Són feines que impliquen una important càrrega de responsabilitat i, per tant, de professionalitat. Ser regidora, representant dels ciutadans de Terrassa que han confiat en el Partit Socialista, és una gran responsabilitat que he intentat sempre assumir amb la màxima implicació i rigor professional. M’he esforçat per donar el màxim de mi. Tanmateix, amb el pas del temps, m’he adonat que les meves bateries ja no són les que eren i, en els darrers mesos, al final del curs passat, he arribat a una situació de fatiga física important.
Ho faig amb molta tristesa, perquè em fa sentir molta pena aquesta situació, he estat obligada a reflexionar, a estimant-me a mi mateixa. A les dones que ja portem un recorregut de vida llarg, no ens va ensenyar a estimar-nos, però jo he après. És cert, com m’ha dit alguna persona, que no cal treure’m Déu, que puc afluixar, que no cal que m’ho prengui amb tanta seriositat. Segur que serà. Però jo no vull treure’m Déu.
Mai he tret un Déu. Simplement, ho intento fer al màxim de bé possible. I, així i tot, ho he aprovat, ho he afluixat. Però hi ha un problema, un gran problema. No em fa sentir bé, més aviat em fa sentir molt malament. Quan un assumeix una responsabilitat, la que sigui remunerada o no, en aquest cas remunerada, ha d’intentar fer-ho al màxim de bé possible. Les persones confien que així sigui. I després, possiblement, i amb sort, només arribem a un aprovat. Però cal posar el màxim d’esforç i rigor.
Sent honesta amb mi mateixa, amb els meus companys, i amb totes i tots vosaltres, i amb les ciutadanes i ciutadans de Terrassa que va confiar en el socialisme per gestionar Terrassa, no puc continuar sent regidora. Els dies continuaran tenint 24 hores, jo continuaré gestionant dues feines i la vida. I continuaré sent la mateixa.
Aleshores, he arribat a la conclusió que no és viable. Per això renuncio a ser regidora, perquè crec que no podré oferir tot allò que el càrrec requereix i que la ciutadania es mereix. A partir d’avui passo a ser només la Carlota i la professora. El socialisme continuarà treballant, però sense mi. Durant aquests dos anys he après moltes coses. Conec molt millor la meva ciutat, com és l’Ajuntament per dins, com funciona la quantitat d’activitats que la ciutat genera. He après el ball de plaça, que també m’ho he après molt seriosament. En definitiva, una experiència molt enriquidora. No me’n penedeixo de res.
Vull demanar disculpes a totes i a tots que considerin que aquesta decisió és una falta de compromís o una decepció. Lamento molt, de veritat, però necessito ser honesta amb mi mateixa i no és una falta de compromís. No canvio de partit, ni de bon tros. Mai a la vida.
Abans d’arribar a l’agrupació de Terrassa jo ja era socialista i continuo sent socialista. Soc una dona d’esquerres, feminista, que creu en l’estat del benestar, en la justícia social, en la llibertat de les persones per decidir la seva vida i en el respecte a l’ésser humà. Estic compromesa amb aquesta ideologia.
Durant aquests dos anys he conegut molts bons professionals i he fet amistats i moltes coneixences. Agraeixo moltíssim a totes i a tots la vostra col·laboració en el desenvolupament de la meva tasca i continuaré treballant i ballant per Terrassa, però ara com a ciutadana. Ens veurem pels carrers d’aquesta gran ciutat i ens saludarem.
Una forta abraçada i sort en tot. Gràcies.”
