!--akiadsense-->
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha reclamat a la Generalitat, el Parlament i tots els grups polítics “màxima ambició i valentia per prioritzar de veritat una política de país ferma davant el drama dels desnonaments i l’actual situació d’emergència habitacional. Els Ajuntaments som l’administració més propera a la realitat, però també som els que tenim menys recursos i ens trobem sols a l’hora d’afrontar situacions personals tan difícils”. Ballart ha fet aquestes declaracions en la cimera per tractar sobre la nova proposta de Llei sobre Emergència Habitacional que ha reunit a les alcaldesses i els alcaldes de les sis principals ciutats de la regió metropolitana a l’Ajuntament de Barcelona.
Ballart ha afirmat que “la nova llei no dóna resposta a tots els problemes sobre habitatge, perquè deixa fora a milers de catalans i catalanes que van ser víctimes de la bombolla immobiliària i les execucions hipotecàries i que es veuen abocades a viure en precari, sense contracte de lloguer perquè les entitats financeres propietàries no assumeixen les seves responsabilitats. Per tant, deixen a aquestes famílies sense possibilitat d’accedir als subministraments bàsics com abonats. Són situacions tolerades per entitats financeres propietàries d’aquests habitatges i que comporten riscos absoluts per a les persones afectades i els veïns”. Per això, l’alcalde de Terrassa reclama que la nova llei “reconegui els drets d’aquestes famílies a viure en un habitatge digne i amb subministraments regularitzats. Cal que aquesta llei obligui als grans tenidors a regularitzar la situació de totes aquestes persones”.
La cimera ha reunit als alcaldesses i alcaldes de Barcelona, Ada Colau; l’Hospital de Llobregat, Núria Marín; Badalona, Dolors Sabater; Terrassa, Jordi Ballart; Sabadell, Juli Fernàndez; i Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon. Tots han coincidit en denunciar les mancances de la nova proposta de Llei sobre Emergència Habitacional, actualment en tràmit d’esmena, per què deixa desprotegits a milers de famílies que pateixen situacions d’emergència habitacional, i exigir el màxim esforç i coordinació per poder atendre les autèntiques emergències que es viuen als municipis.
