!--akiadsense-->
Terrassa ha commemorat aquest dimarts el Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les víctimes de la repressió de la dictadura franquista, coincidint amb el dia de l’execució del president de la Generalitat Lluís Companys a mans del règim franquista, el 1940. La plaça que porta el seu nom s’ha omplert per un acte institucional que ha sigut més participatiu i reivindicatiu que els darrers anys. I és que bona part dels assistents han portat pancartes reclamant la llibertat dels presos polítics, demanant-ne l’absolució i lluint llaços i peces de color groc.
La regidora de Qualitat Democràtica, Ona Martínez, ha estat l’encarregada de fer la lectura del manifest institucional. “Són uns fets que no podem oblidar, per justícia i qualitat democràtica, i per la defensa de les llibertats i drets civils”, ha iniciat el discurs per continuar: “Avui no és un dia qualsevol. Vivim en un moment greu i cal posar en valor aquests drets. La democràcia s’ha de defensar per sobre de tot, i amb això no podem ser neutrals”. La regidora republicana també ha recordat que “és el dret i el deure de les institucions defensar i recordar els valors de la democràcia; i com a ciutat hem de fer un pas endavant per tenir present la memòria d’aquestes persones”. Martínez ha finalitzat afirmant que “Terrassa ha de liderar i ser exemple en la recuperació de la memòria història, responsable del passat i del futur, posant els drets de la ciutadania per sobre de tot”.
!--akiadsense-->
A continuació, ha tingut lloc un minut de silenci. Núria Martí, víctima de la repressió franquista, ha estat l’encarregada de fer el parlament més emotiu però també el més contundent, explicant com va ser detinguda fins a tres cops acusada de delictes com per propaganda il·legal, ser present en una manifestació en defensa d’Allende o per ser una persona activa en els grups d’esquerra i sindicals. “El que més em dol és el poc reconeixement que han tingut les víctimes de la Guerra Civil. A la meva generació, ens van detenir i empresonar, però els nostre avis van ser assassinats, van haver de marxar a l’exili, alguns morts encara es troben a les “cunetes”… tot això encara està per fer”. Martí ha volgut tenir present el moment actual, amb la sentència i els presos polítics, tot recordant que “ens preguntem què ha passat? doncs que hi va haver una transició no ben realitzada. No s’ha fet net i per això estem aquí”. En la seva intervenció, l’egarenca ha recordat que “la provocació sempre ha sigut una de les armes per fer callar la gent” per finalitzar “he continuat amb la veritable lluita, la de la gent. I hem de continuar lluitant perquè la societat sigui més justa”.
!--akiadsense-->
Projecte Stolpersteine
Un cop acabat el discurs de Martí s’ha dut a terme l’ofrena floral, amb una corona duta pels portaveus dels grups municipals a l’Ajuntament -amb l’excepció de Ciutadans, absent-. Tot seguit, l’alcalde Jordi Ballart s’ha dirigit a la ciutadania. “Vivim en una època de llibertat democràtica, la millor i més llarga que hem tingut en segles“, ha iniciat Ballart -el que li ha valgut diversos xiulets i retrets per part d’una majoria d’assistents- per continuar: “Encara hi ha una memòria viva que hem d’escoltar. Per això, des de l’Ajuntament, estem treballant en la recerca de dades que ens permetin col·locar l’any vinent o d’aquí dos, dins del projecte Stolpersteine, les llambordes en memòria de les víctimes del nazisme i del franquisme a la nostra ciutat”.
L’alcalde també ha remarcat que “l’Ajuntament té memòria i ha aplicat la llei al respecte per acabar amb la simbologia franquista als nostres carrers” i ho ha lligat amb el present afirmant que “estem veient la irrupció de l’ultradreta que vol tornar als anys foscos del fransquisme, hem d’evitar que reneixin. Cal que la memòria històrica formi part del nostre paisatge urbà, no podem oblidar la nostra història” i ha setenciat “hem d’evitar que es repeteixi el camí de dolor i no hem de perdre la memòria d’una època que no volem tornar a viure”. L’acte ha finalitzat amb els Segadors i crits de “llibertat” i “volem la pancarta al balcó”, en referència a la petició des de l’ANC i Òmnium de penjar la pancarta reclamant la llibertat dels presos polítics al balcó de l’Ajuntament”.
!--akiadsense-->
