El Debat de la Ciutat de Terrassa, en el ple extraordinari de dimarts que ve, no prendrà decisions executives però sí serà un aparador no només per a les entitats intervinents sinó alhora per al govern municipal i el seu alcalde, Jordi Ballart, amb un manual de greuges a la Generalitat que es prepara en setze acords sotmesos a votació. El partit Tot per Terrassa i el seu soci de govern, Junts, tenen enllestida aquesta bateria de queixes que comença per la llargament esperada nova bilateral Ajuntament-Generalitat amb el nou Govern del socialista Salvador Illa, ajornada diverses vegades. La pròxima data sobre la taula és el 14 de gener, segons ha pogut saber MónTerrassa, però mentrestant Ballart reclama no únicament aquesta equiparació amb el govern català que va aconseguir el 2020 sinó un cara a cara directe amb el president Illa com a tercera ciutat de Catalunya.

“És important que es faci la Bilateral per treballar temes plegats, però també reclamo poder tenir la reunió pendent amb el president Illa”, manifesta Ballart en un comunicat conjunt de TxT i Junts presentant els 16 punts que es porten al ple. “No hem deixat de treballar de forma lleial i coordinada amb tots els departaments, conselleres i consellers, fet que ens permet seguir de prop els temes pendents”, reconeix l’alcalde. “No obstant, creiem que està trigant la visita del president a la nostra ciutat, la tercera de Catalunya en nombre de població, per desencallar projectes que no només són bons per Terrassa, sinó per al conjunt del país”, assegura el batlle.

Un Pacte per a la Seguretat i la Convivència

Especial sintonia té Ballart, precisament, amb la consellera d’Interior, Núria Parlon, amb qui discuteix un pacte de seguretat supramunicipal amb els diferents cossos de seguretat. “La consellera està d’acord i s’ha ofert a treballar de la mà, a treballar fort les dues administracions”, assegura l’alcalde, tot remarcant que “és important govern i oposició per seguir millorant en seguretat i percepció de seguretat a Terrassa”. De fet, la intenció de l’equip de govern era aprovar conjuntament amb el grup municipal del PSC un Pacte per a la Seguretat Local i la Convivència, al qual finalment els socialistes no s’hi han volgut afegir i presenten la seva pròpia proposta per equilibrar les inversions als barris i garantir un creixement més just.

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, conversa amb diferents caps de forces de seguretat durant una operació contra la multireincidència l’octubre passat | Oriol Manrique

La intenció de Ballart va més enllà, en aquest pacte transversal, i és fer front a la pujada en les enquestes de l’extrema dreta i, en el cas de Terrassa, de Vox que ja compta amb tres regidors i utilitza regularment l’argument de la inseguretat i la immigració. S’hi refereix l’alcalde, fent-se ressò del recent Baròmetre Municipal 2025, en què les majors preocupacions dels terrassencs segueixen sent, per aquest ordre, la inseguretat, l’habitatge i la immigració. “Són importants aquestes informacions basades en l’opinió real de les persones enquestades enfront de les mentides, de les manipulacions i les fake news d’algunes forces polítiques que no treballen per la ciutat, si no utilitzen les males formes per conquerir poder enganyant els ciutadans i ciutadanes”, afirma Ballart citant indirectament Vox.

Per la seva part, el portaveu de TxT i tinent d’alcalde de Seguretat, Xavier Cardona, valora la necessitat de donar continuïtat al Pla de Seguretat municipal aprovat al maig passat amb un nou pacte global. “Hem de fer un pas més en sentir-nos-el nostre totes les parts implicades i no fer política partidista d’aquest tema”, demana Cardona d’una proposta en què es vol integrar en l’esforç les distintes forces de seguretat del país, així com els agents socials, econòmics, veïnals i comunitaris de la ciutat.

Les 16 reclamacions de l’equip de govern

En general, el portaveu de TxT considera que “és el moment de sumar i seguir reclamant a la Generalitat i al govern de l’Estat allò que tenen pendent amb la ciutat”. En el seu cas, la portaveu de Junts, Meritxell Lluís, recorda que els setze punts que porten a ple reflecteixen les principals demandes i “deures pendents de la Generalitat i el govern de l’Estat amb la ciutat. “Temes ja compromesos però, sobretot, infraestructures i equipaments necessaris per donar resposta a la ciutadania i al creixement natural que estem vivint a Terrassa”, alerta Lluís.

En aquest glossari de setze punts, s’hi troben, entre altres reclamacions, el pas de Terrassa a la zona tarifària 2 de l’àrea metropolitana de Barcelona, la gratuïtat del peatge de Les Fonts de la C-16, una major implicació en la promoció d’habitatge públic, el desplegament del Pacte de Salut amb els equipaments compromesos, el manteniment de les línies d’educació públiques, un major reforç per a la diversitat a l’escola, més subvencions per al desenvolupament dels polígons industrials, una major ajuda per a la reurbanització de les rieres enfront del canvi climàtic, un millor repartiment de les persones sense llar i una actualització del finançament per part de l’Estat com a tercera ciutat de Catalunya. “La nostra ciutat és la tercera de Catalunya en nombre d’habitants, però passa a ser la cinquena pel que fa a les aportacions de l’Estat, generant una situació comparativa clarament injusta”, es denuncia en el punt setzè.

La demanda dels socialistes per a uns serveis més justos

Per la seva banda, el grup socialista porta una única proposta al Debat de la Ciutat centrada en la manera com es destinen i es reparteixen els recursos municipals. El seu objectiu és que el pressupost municipal, el qual van facilitar per al 2026 amb la seva abstenció inclòs en les ordenances fiscals, respongui a les necessitats dels barris, avaluant el seu impacte i reorganitzant els serveis perquè no augmentin les desigualtats.

La bancada del grup socialista a l’Ajuntament de Terrassa, a la dreta, en una votació al ple municipal del novembre passat | Vicenç Batalla

“No es tracta de comparar barris, sinó d’assegurar que tots disposin de les eines necessàries per avançar i millorar”, manifesta en un comunicat el regidor del PSC Adrián Sánchez, referint-se a la proposta d’establir un Índex de Vulnerabilitat Urbana. “Gastar diners no és suficient, cal saber si allò que fem funciona”, remarca Sánchez, per a qui “si alguna política no dona els resultats esperats, s’ha de tenir la capacitat de replantejar-la i reforçar allò que sí funciona”. De fet, els socialistes han donat aire a Ballart per als comptes de l’any que ve però no s’hi volen alinear completament i juguen un rol contemporitzador sabent que, en moltes de les reclamacions de l’alcalde, l’última paraula la té el govern d’Illa.

Qui formava part del govern local fins fa una mica més d’un any i tenia la presidència de la Generalitat, ERC, presenta en aquest ple extraordinari una proposta “per preservar la identitat de Terrassa i garantir un futur d’oportunitat de tothom”. Mentre que Vox en porta una altra “per fer una Terrassa amb més seguretat i habitable”, desplegada en nou punts.

D’entrada, hi haurà la intervenció de set entitats ciutadanes: els ecologistes de l’ADENC, la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa, l’AV de La Cogullada, el Casal de la Dona, l’AV de Ca n’Aurell, la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa i l’AV d’Ègara. El Debat de la Ciutat començarà a les 9h30 i els grups municipals disposaran de 25 minuts en dos torns per respondre a les entitats i defensar les seves propostes de resolució. L’alcalde Ballart farà el discurs de tancament.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa