!--akiadsense-->
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha exposat aquest divendres a Madrid que “Terrassa és una peça significativa del debat sobre el govern i la gestió de l’aigua. El que està en joc no és una concessió en una gran ciutat, sinó tot el gran negoci de l’aigua privatitzada a Catalunya i Espanya. Hi ha moltes esperances en el canvi de model de l’aigua a Terrassa i no les defraudarem”. Aquesta és una de les afirmacions que Ballart ha fet a la taula en defensa de la gestió pública de l’aigua que ha reunit alcaldes i alcaldesses de 10 ciutats de l’Estat, dins de la I Trobada de Ciutats per la Gestió Pública de l’Aigua, celebrada el 3 i 4 de novembre al Palacio de Cibeles a iniciativa de l’Ajuntament Madrid i la Red de Agua Pública (RAP).
Amb l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, d’amfitriona; junt amb l’alcalde de Terrassa la taula ha reunit a Ada Colau, alcaldessa de Barcelona; i els alcaldes de València, Saragossa, Còrdova, Valladolid, A Coruña, Santiago de Compostela i Arganda del Rey. En aquest marc, Ballart ha fet el relat del que significa el “procés de rescat públic del govern i la gestió de l’aigua a la ciutat”. Ha explicat la situació actual de fi de la concessió del servei després de 75 anys a l’empresa privada Mina Pública d’Aigües de Terrassa SA, el procés de liquidació i el procés de debat ciutadà sobre el futur model de gestió.
Els cinc passos a seguir
Horitzó a mig termini Ballart ha explicat a la taula rodona el posicionament de la majoria del Consistori en favor de la gestió pública directa de l’aigua i ha dibuixat l’horitzó d’aquest procés a curt termini. Amb la previsió que el Ple municipal prengui un acord la primavera de 2017, Ballart ha repassat els cinc passos a seguir: fer un procés de transició net, just i exemplar, tractant amb la màxima cura, sensibilitat i dintre de la legalitat totes les qüestions relatives a les inversions efectuades, als petits accionistes històrics, així com al personal que està realment adscrit al servei municipal a Terrassa; mantenir el preu de l’aigua en la franja mitja-baixa; donar una sortida justa i legal a totes les entitats locals que fins ara han rebut ajuts econòmics per part de la Fundació Mina, així com també mantenir, possiblement sota una altra forma, l’actual Fons Social de l’Agua; crear una estructura empresarial pública de gestió professional i eficaç que asseguri la qualitat del servei, del manteniment i de les inversions, així com de les polítiques socials de l’aigua; i obrir als ciutadans i ciutadanes la participació en un òrgan de control i supervisió de tot el servei públic, fomentant una nova cultura de l’aigua i una nova cultura del que és públic.
Per a l’alcalde, es tracta d’un “repte econòmic, polític i organitzatiu de gran envergadura per al que ens estem preparant a fons per fer les coses bé i amb èxit”. Ballart ha posat l’accent en que “l’aigua és de la ciutadania, és de totes i tots els ciutadans. Aquest és el principi que resumeix el nostre posicionament, el posicionament de 20 dels 27 regidors del Consistori”. L’alcalde ha conclòs que “la municipalització de l’aigua és l’opció més viable, més ajustada a l’interès general i a la llei, malgrat tots els obstacles que ens posen als ajuntaments les lleis i les polítiques neoliberals del govern del PP”. Declaració institucional En finalitzar la sessió s’ha fet la lectura de la Declaració Institucional dels Alcaldes sobre la Gestió Pública de l’Aigua, en defensa del que constitueix un dels drets humans fonamentals, així reconegut per Nacions Unides: l’accés a l’aigua i al sanejament.
