La valoració de l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha baixat lleugerament en el baròmetre municipal del 2025 respecte al del 2024, situant-se en 5,96 sobre deu, mentre que la del seu equip de govern puja també lleugerament per col·locar-se en 5,88, segons aquest estudi al qual ha tingut accés MónTerrassa. Són unes variacions mínimes de quinze centèsimes en el primer cas i de deu centèsimes en el segon, que també expliquen que la gestió l’últim any del govern municipal compti amb més gent que considera que ha millorat, un 32,9%, que no pas ha empitjorat, un 31,8%, i que inverteix la relació del 2024 en què el baròmetre reflectia més descontents (34,3%) que contents (32%). Això no vol dir que no hi hagi, entre les actuacions positives, una valoració menys bona sobre les actuacions en obres i manteniment i que augmenti la valoració negativa en neteja, circulació, inseguretat i vies en mal estat.
Des que es va posar en marxa el nou baròmetre municipal, amb una primera enquesta el 2021 i, ara, dos de seguides el 2024 i 2025, la valoració de Ballart fluctua entorn el 6, que va ser la nota exacta de fa quatre anys. Curiosament, el seu grau de coneixement per part de la població baixa al 72,7%, quan el 2024 era del 73,7% i el 2021 del 85,5%. Aquesta oscil·lació tan pronunciada es pot deure al fort increment demogràfic de la ciutat els últims anys, que ja frega els 230.000 habitants. No hi ha comparativa de la valoració de l’equip de govern respecte al 2021 perquè en aquella ocasió encara no feia, però els responsables de l’estudi sí que remarquen que els entrevistats més crítics són “els que tenen una edat entre 35 i 44 anys”. Com el 2024 i ho tornarà a ser el 2026, l’enquesta s’ha encarregat a l’empresa Search Value, que ha entrevistat telefònicament 831 terrassencs majors de 18 anys entre mitjans d’octubre i mitjans de novembre.
Fort increment del coneixement de la ultradretana Tomás, però amb baixa valoració
Una altra de les paradoxes és que el partit de Ballart, la plataforma independent Tot per Terrassa (TxT), només és anomenat com a present a l’Ajuntament per part dels enquestats en un 32% dels casos, mentre que al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), amb el qual Ballart va ser alcalde del 2012 al 2017, arriba al 49%. Fins i tot, lleugerament per sobre del TxT queda Esquerra Republicana de Catalunya amb un 33%. Després apareix Vox, el partit d’ultradreta que més puja passant del 18 al 27% i superant Junts per Terrassa (just per sota del 27%). El Partit Popular (PP), per la seva part, se situa en un 23%.
Però, després de Ballart i encara que sigui a molta distància, la política més coneguda de l’Ajuntament és la portaveu de Junts, Meritxell Lluís, amb un 27%. Potser per la seva presència a l’equip de govern com a tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Educació en coalició amb TxT. Molt a prop hi ha la portaveu socialista, Eva Candela (26,5%). I més lluny la portaveu republicana, Ona Martínez (20%), el portaveu de TxT, el tinent d’alcalde de Territori i Habitatge Xavier Cardona (19,7%), i la portaveu de Vox, Alicia Tomás (19,3). Tomás puja gairebé onze punts, mentre que la portaveu popular, Marta Giménez, també remunta cinc punts fins al 13%.
Aquest grau de coneixement de partits i portaveus tampoc té una correlació en el seu grau d’acceptació quan es pregunta directament la valoració. Així, TxT se situa en primera posició, amb un 6,07, i deixa enrere el PSC, principal partit de l’oposició, amb un 5,42. El segueix ERC, amb un 5,27, que és qui més puja proporcionalment després que abandonès el govern fa un any. Suspenen Junts, amb un 4,86, PP, amb un 3,26, i Vox, amb un 2,18.
Obres i manteniment recula en actuació positiva i vies en mal estat puja en negativa
En la inversió de contents respecte a descontents amb l’equip de govern (33% contra 32%) són “els homes, amb un 36%, i els joves de 18 a 24 anys, amb un 52%, els que més consideren la millora en la gestió de l’Ajuntament”, es detalla en l’estudi. Part dels descontents, s’han passat al 27% que opinen que no hi ha hagut canvis, mentre un 7% no es pronuncia.
En el capítol qualitatiu de les actuacions, els responsables de l’informe assenyalen “l’alt índex de desconeixement de les actuacions que porta a terme l’Ajuntament de Terrassa, la qual cosa fa que molts ciutadans no sàpiguen dir cap acció positiva (34%) ni negativa (38%)”. Quan es tracta d’enumerar les positives, apareix en primer lloc obres i manteniment, amb un 11% de les respostes, però que baixa amb relació al 13% de l’any passat. I quan s’ha d’escollir les negatives, és veritat que la neteja (7%), la circulació (7%) i la inseguretat (6%) es recuperen lleugerament respecte a l’any passat, però puja prop de dos punts fins al 5% les vies en mal estat.
Quant a l’atenció ciutadana, més de la meitat dels enquestats diuen haver portat a terme algun tràmit o gestió municipal en l’últim any. Un 79% declaren que ho han fet presencialment o per telèfon, mentre que un 37% han recorregut al sistema telemàtic. El grau de satisfacció és més alt en el primer cas (nota de 7,39 sobre) que en el segon (7,15), però en ambdós la puntuació ha pujat respecte a l’any anterior.
En una pròxima entrega d’aquest baròmetre 2025, MónTerrassa donarà a conèixer els resultats sobre la imatge de la ciutat i els problemes més greus. En favor de la gestió municipal, i en general de la feina en l’àmbit local, hi figura que els ciutadans terrassencs confien més en l’Ajuntament (nota de 6,41) que la Generalitat (5,99) i suspenen el govern central (4,71), mentre que aproven la Unió Europea (5,34).
