Cada vegada es repeteix la mateixa pregunta, davant l’augment de feminicidis: on està la clau per aconseguir xifres cada vegada més baixes fins a arribar als mínims possibles de denúncies de maltractaments i assassinats de dones?
Les dades trimestrals de violència contra les dones publicades per l’Observatori comarcal del Vallès Occidental així ho corroboren: el segon trimestre del 2024 ha finalitzat amb 772 denúncies per violència contra les dones al Vallès Occidental. Respecte al trimestre anterior, les denúncies per violència contra les dones han augmentat un 19,3% (+125 denúncies) arribant al màxim històric comarcal. Les dades ens recorden que encara hi ha molta feina per fer, molta feina per erradicar les desigualtats i les violències masclistes.
A punt de finalitzar el 2024 i continuen havent-hi veus de víctimes que relaten malestar en l’acollida i el tracte que reben als jutjats. Expressen que encara falta molta formació als fiscals, advocats/des i altres agents implicats amb una perspectiva de gènere o ulleres coeducatives. Com pot ser que a hores d’ara les víctimes siguin tractades així?
Sabem que s’han fet esforços, en alguns moments, com la proposta d’elaborar un Pacte per a la Coeducació a Terrassa on van participats diferents sectors (docents, lleure, moviments socials) per tal d’implicar tota la ciutat en un seguit d’accions que afavoreixin una educació lliure de sexisme i respectuosa amb la diversitat sexual i de gènere. Un Pacte aprovat el febrer d’aquest any i del que no en sabem res més! Com pot ser?
També estem convençudes que les professionals del SIAD i el SIE estan desbordades pel volum de feina, estressades, en situacions límits de depressió. I dins l’àmbit sanitari, que prou complicat ja està, hauria de jugar un paper important en l’àmbit de la prevenció. El personal sanitari hauria de tenir la formació, els recursos per poder preveure situacions de maltractament. Això evidentment voldria dir que a nivell de currículum educatiu s’hauria de poder incloure aquesta formació en coeducació en la formació Universitària. El 2005 el Departament d’Educació va realitzar la primera jornada de Coeducació i va presentar a la responsable per donar empenta a les ja iniciatives d’alguns centres educatius que portaven fent intervenció Coeducativa als anys norant. Terrassa va ser pionera amb la creació d’un grup de treball anomenat “Lluna Plena” que va ser premi d’alcaldia per l’elaboració d’una maleta Coeducativa per a secundària al 1996. Un exemple que constata que les persones responsables de certes polítiques municipals es pensen que amb elles s’inicia tot i parteixen de zero en comptes de veure l’històric sobre el tema i rescatar els projectes, les persones referents d’aquests temes i veure què podem aportar o com continua.
Fins quan haurem d’esperar per poder respondre a totes aquestes preguntes?
Grup de treball de Feminismes i LGTBIQ+ Comuns Terrassa
