!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
Alfredo Vega, un socialista de tota la vida, professor de geografia i història, és des de dijous 16 de novembre a la tarda l’alcalde de Terrassa.
Com va viure el moment de la investidura?
Un moment molt especial. Em van passar moltes imatges de la meva vida pel cap. Una gran emoció, i orgull.
Com ha passat la nit i con s’ha llevat.
No he dormit malament. Després del ple vaig anar a sopar amb la família i quan vaig arribar a casa tenia més de 400 whatsapp, i m’agrada sempre respondre’ls, però no vaig donar abast. Cap a la una me’n vaig anar al llit, i no em va pas costar tancar els ulls. Estava esgotat. Aquest divendres a les set he anat al lloc de sempre a fer el cafè i després cap a l’Ajuntament a treballar.
S’ho creu que és l’alcalde de Terrassa? Ho havia somiat mai?
No hi havia pensat, no era el meu objectiu quan vaig entrar en política. Fins ara ja tenia cobertes les expectatives, tot i que entenc que hi hagi gent que des del principi les tingui molt més altes. Ara, però, hi dedicaré el cent per cent dels esforços. És un orgull ser l’alcalde d’una gran ciutat com Terrassa. Si fa 20 dies algú m’hagues dit que ho seria li hagués dit que estava boig.
Quan va pensar definitivament que el quadripartit no arribava a un acord i tenia vostè la via lliure?
Cap a quarts de sis de la tarda, poc abans del ple. Fins llavors m’arribaven informacions de tot tipus, però sabia que TeC, ERC-Mes, Pdecat i Cup portaven hores reunits, i ja s’havien trobat altres dies. Això volia dir que hi havia punts en comú i que les negociacions podien reeixir. El que m’intranquil·litzava era ser subjecte passiu, no poder ser un actor allà dins. Clar que no em tocava pas.
Entén el que ha passat entre Tec i Pdecat?
Entenc que vivim moments molt complicats a la ciutat i al país. Hi ha tensió, hi ha temes de país i temes d’ideologia, pensaments diferents… Sí que en situacions com l’actual es poden fer estranys companys de viatge, tot i que penso que el quadripartit era una cosa contranatura. A Terrassa, i a totes les viles i pobles, separar política local de catalana és difícil i s’ha de buscar l’equilibri.
Si amb PSC i Pdecat (12 regidors) era difícil governar ara ho serà més en solitari. O té pensat oferir acords a Tec o altres formacions. C’s ja li ha ofert el suport. El PP sembla que també. PDecat, Cup i Erc-Mes optaran per una oposició dura.
Ho tinc clar. La situació interpel·la a tothom, l’alcalde el primer. No puc ser sectari, i ofereixo generositat i diàleg, perquè l’equip de govern el formaran un terç dels regidors de l’Ajuntament. Si l’oposició vol, té mil i una maneres de bloquejar les nostres propostes. Però hi ha temes de ciutat on tots ens podem posar d’acord. També els demano generositat. I crec sincerament que hi haurà diàleg. Conec bé a tots els portaveus, i sé com són. Amb tots es pot parlar i raonar.
Li fa mal que l’acusin de defensar el 155 i d’anar contra Catalunya? Al ple es van sentir crits de botifler.
Em fa mal. Sóc conscient de la situació actual, però jo no diria mai botifler a ningú. Jo sóc federalista utòpic i lluito per a què deixi de ser una utopia. Que Josep Rull estigui a la presó em fa mal. Sí que segurament s’han comès errades per totes les bandes. Però em fa molt mal que hi hagi gent que ho estigui passant malament.
Quan es diu des de files sobiranistes que el PSC de Terrassa ara és purament i durament PSOE què en pensa?
Que mai havia volgut militar en un partit, i que vaig arribar com a independent, fins que em vaig afiliar penso que als 51 o 52 anys. Sempre he estat a la Rasa, i mai m’he mogut per Nicaragua a Barcelona. Ara bé, a Terrassa hi ha diferents sensibilitats. M’identifico amb el que va fer el president Jose Montilla al Senat, que no va votar el 155 però que tampoc estava d’acord amb la DUI. No tot és blanc o negre, i la veritat acostuma a estar en els grisos.
Què passa al PSC? Ningú vol ser regidor? Acabarem la llista i anirem als suplents? O s’haurà de buscar gent a fora?
Aquest cap de setmana em vull reunir un per un amb els regidors que pleguen, i deixar més o menys enllestida la llista dels nous. Ara, com alcalde, tinc més clar quins perfils em fan falta, i és el que aniré a buscar. I també vull recordar que la llista la va fer Jordi Ballart, com pertocava. Ell buscava una cosa i jo una altra. La llista corre perquè he de trobar el que fa falta a l’Ajuntament, on cal una dedicació cent per cent
