L’associació La Traca i la Plataforma per la Llengua han intervingut aquest divendres 31 de març en el ple municipal de Terrassa amb una proposta de resolució “en defensa del dret a parlar en català davant de qualsevol administració pública de la ciutat, contra la vulneració dels drets que es pateix a la comissaria de la policia nacional de Terrassa, i en suport a la professora de català que va patir dita vulneració”.
La moció ha estat aprovada amb els vots a favor de Tot per Terrassa, ERC i Junts, l’abstenció del PSC i el vot en contra de Cs.
Escrit íntegre llegit al ple de Terrassa
Exposició de motius:
Plataforma per la llengua i la TRACA – Coordinadora Antirepressiva de Terrassa volem fer esment a la greu vulneració de drets viscuda per part d’una veïna de la nostra ciutat a la comissaria de la policia nacional situada al carrer Baldrich de la nostra vila. Els fets es produïren el març del 2022 quan una veïna de Terrassa, professora de català d’un institut de la ciutat, va anar a realitzar uns tràmits a la comissaria. En adreçar-se als agents en català, aquests van adoptar una postura de menyspreu i van humiliar la professora obligant-la a parlar en castellà i advertint-la que si no ho feia no l’atendrien ni la deixarien passar.
La professora, llicenciada en filologia catalana i francesa, va fer valer l’ús dels seus drets lingüístics i es va queixar davant d’aquest abús de poder. Amb moltes dificultats, i obligada a parlar en castellà en nombroses ocasions, finalment va poder realitzar tots els tràmits pels quals tenia cita per aquell dia.
Tot i així, en marxar, i ja fora de comissaria, va ser retinguda per 4 agents de la policia nacional que la van portar de nou a l’interior de la comissaria, i la van denunciar al·legant falta de respecte a l’autoritat i refús de identificar-se (acusació que no pot tenir fonament tenint en compte que feia un tràmit amb cita prèvia per al qual ja s’havia identificat). Per a denunciar-la es van valdre de la Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, l’anomenada “Llei Mordassa”.
Aquesta llei i un dels articles ha estat criticada per diversos organismes internacionals com la Comissaria de Drets Humans del Consell d’Europa que va enviar una carta als presidents del Congrés i del Senat indicant-los que el redactat que permetria sancionar per falta de respecte o consideració, “podia ser fàcilment interpretat de manera arbitrària” i “tenir un efecte dissuasiu cap a la llibertat d’expressió”. Aquest article s’ha utilitzat també arbitràriament per a exigir a ciutadans que no s’expressin en català tot i que hi tinguin dret.
Després de ser sancionada per la policia nacional, la Conselleria d’Interior va instruir les denúncia i va fer dos acords d’incoació de dues sancions administratives a través de la llei mordassa, que van significar una infracció lleu amb una multa de 100€ per faltar el respecte als agents de l’autoritat, i una infracció greu amb multa de 601€ per negar-se a identificar-se.
Davant d’aquesta situació, la defensa jurídica de la professora ha formalitzat una denuncia contra els agents que van protagonitzar aquesta situació, als jutjats de Terrassa, pels delictes de coacció, delicte contra la integritat moral, falsedat en document públic i detenció il·legal, encara que el jutjat només ha admès la denuncia pel delicte de falsedat documental.
Les entitats promotores d’aquesta proposta considerem aquests fets com a molt greus ja que els agents de la policia nacional de la comissaria de Terrassa van provocar unes situacions completament lamentables i del tot reprovables, com són impedir fer un tràmit a la comissaria, humiliar la professora exigint el canvi de llengua, denunciar la professora posteriorment, detenir-la i portar-la a comissaria i recollir en una denúncia fets manifestament falsos.
Cal afegir que les situacions descrites van vulnerar tot un seguit de drets lingüístics, que es deriven de la legislació aplicable (es poden consultar els fonaments jurídics de la denúncia): Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries / Conveni de la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals / Constitució Espanyola / Estatut d’Autonomia de Catalunya / Llei Orgànica 4/2020, de Règim disciplinari del Cos Nacional de la Policia / Llei Orgànica 10/1995, del Codi Penal / Llei Orgànica 9/2015, del Règim de Personal de la policia nacional /, Llei 39/2015, del procediment administratiu comú / Sentència del Tribunal Constitucional 31/20109 / i Sentència
772/2015 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Per tots aquests motius, es proposa al Ple de l’Ajuntament de Terrassa l’adopció dels següents
ACORDS:
PRIMER – Condemnar els fets ocorreguts, els danys ocasionats i donar suport explícit a la professora de català i veïna de Terrassa afectada, mitjançant un comunicat públic i una trobada amb la professora per expressar aquest suport.
SEGON – Sol·licitar una reunió amb el comissari en cap de la comissaria de la policia nacional de Terrassa per expressar el malestar de l’ajuntament davant aquests fets i reclamar el respecte per la llengua catalana tal i com estableixen les lleis lingüístiques del territori català.
TERCER – Demanar a la Conselleria d’Interior l’arxivament d’aquest cas.
QUART – Sol·licitar a la Delegada del govern espanyol a Catalunya que doti la comissaria del carrer Baldrich i tots els equipaments de l’administració central de l’Estat de personal capacitat per a atendre en català i que instal·li en totes aquestes dependències cartells informatius visibles sobre el dret d’expressar-se en totes dues llengües oficials i de rebre resposta en totes dues llengües oficials.
CINQUÈ – Expressar un posicionament clar de defensa de l’ús del català davant de qualsevol administració pública de la nostra ciutat i vetllar perquè fets com els descrits no es tornin a repetir.
SISÈ – Que es notifiqui la proposta de resolució a la comissió del Reglament d’usos lingüístics de l’Ajuntament de Terrassa
El posicionament dels partits al ple de Terrassa
Un cop llegida la moció, representants de cadascun dels partits polítics al Consistori han intervingut. Des de Junts, la regidora Montserrat Caupena, s’ha mostrat el seu suport i solidaritat amb la ciutadana afectada i s’ha adherit a la moció en defensa de la llengua catalana i de la no discriminació.
Al seu torn, Ciutadans, de la veu de la seva portaveu Isabel Martínez, ha argumentat que les sancions per les quals s’ha presentat la denúncia “no tenen res a veure amb la llengua” (falta de respecte i negar-se a identificar), recorda que aquests fets van tenir lloc fa més d’un any i que “en cap cas es va negar a la persona realitzar el tràmit pel qual havia anat a la comissaria”. Des de Cs es creu que l’Ajuntament no ha d’entrar en “un debat en el qual només tenim la versió de la persona afectada”.
Des d’ERC, la tinent d’alcalde Teresa Ciurana ha manifestat el seu suport a la moció presentada i ho ha argumentat dient que els fets denunciats “posen de manifest la precarietat en què ens trobem les persones que ens expressem amb català, llengua oficial”. La republicana ha recordat que la denúncia per manca de respecte a l’autoritat va venir derivada davant l’exigència de la ciutadania al compliment del seu dret lingüístic de ser atesa en la seva llengua. La regidora de Normalització Lingüística ha ressaltat que “considerem molt greu que una persona catalanoparlant no només no sigui atesa en la seva llengua a l’hora de realitzar un tràmit administratiu sinó obligada a canviar”.
Per la seva part, el PSC, en boca d’Amadeu Aguado, ha exposat que consideren que s’ha de deixar que els processos judicials facin el seu camí, independentment de la política, i que “es demostri allò que s’ha de demostrar”. El socialista però ha estat contundent: “és lamentable i molt greu els fets denunciats, si realment son certs. Creiem que el que realment s’hauria de denunciar és el compliment de la Llei Orgànica en què es defensa el dret de manifestar-se davant d’un estament públic en català, i no renunciar-hi”. Des del PSC, afirmen que “sempre hem mostrat el suport a la llengua catalana, a les dues llengües que tenim a Catalunya, i sobretot suport a la dignitat de les persones”. Tanmateix han decidit que fins que no hi hagi la resolució judicial s’abstindran. “Si la resolució és afirmativa, no dubtarem a condemnar el fet i demanar i exigir que això es normalitzi. No es pot permetre que quedi en un calaix”.
Finalment, per part de Tot per Terrassa, ha estat el tinent d’alcalde Noel Duque qui ha exposat la posició del seu partit. Ha estat clar d’inici: “Votarem a favor dels acords. Creiem que qualsevol persona té dret a expressar-se en la seva llengua si es dirigeix a una administració pública. Creiem que els servidors públics han de tenir la suficient empatia i capacitat per adaptar-se”. Duque també subratlla que es va demanar fer alguna esmena a la moció, que no ha estat acceptada, tot i així, “partim que la història és veritat, no en tenim dubte, i estem d’acord que es mantingui la dignitat de qualsevol persona que es vulgui expressar en català”.
1 
